La natura anímica del nen IV. Temperament flegmàtic.

Es tracta d'un nen/a de constitució grossa i corpulenta. Li agrada el menjar i gaudeix d'ell. El ritme ho es tot per ell, sap quan és l'hora de menjar i de dormir. No té problemes per anar a dormir, ho fa amb gust i dorm força hores. És un nen d'hàbits regulars, una vegada que se li ha ensenyat una cosa ho fa amb precisió. Té un sentit d'ordre molt pronunciat.
A l'escola és un nen que ho fa tot, si se li dona temps, és poc impressionable als estímuls exteriors que l'envolten, reacciona lentament, li costa arrencar, però quan ho fa, és difícil parar-lo com l'aigua que res l'impedeix el fluir. Té bona memòria, pot aprendre bé tot el que es fa amb una pràctica repetida, sobretot si el que s'ha d'aprendre té una qualitat rítmica, té habilitat per la música i per la pintura. És molt perseverant en allò que emprèn, ho porta fins a la fi amb paciència, constància, tranquil·litat i constància. Li agrada jugar sol.
Tractament del nen extremadament flegmàtic.
Important una bona educació corporal que l'estimuli en tot el moviment. No es bo que dormi massa, se l'ha de despertar pel matí i rentar-li la cara amb aigua freda. No se l'ha d' abrigar en excés. Li convé menjar fruita, vegetals, amanides, pa integral, menjar salat i no li van bé els dolços, els greixos i els derivats de les farines blanques. No ha d'esmorzar quantitat abans d'anar a l'escola , és millor que torni a menjar a mig matí.
Es un nen que no aguanta les presses, necessita el seu propi ritme, es pot bloquejar si se'l pressiona a accelerar-lo. Si se'l veu adormint-se durant el dia se'l pot despertar amb un soroll sobtat, però això no es pot fer en els altres temperaments.
Se li té de mostrar la màxima simpatia interior però amb una aparent indiferència exterior. És important que el nen aprengui a estimar per treure'l del seu organisme corporal i moure'l vers la seva vida anímica.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen III. Temperament colèric.

El nen/a colèric es caracteritza per un predomini del jo sobre la resta d'elements constitutius de l'home. És l'extrem oposat del melancòlic. Ens trobem amb l'element foc, aquest quan és massa fort crema, destrueix, amb l'objectiu de controlar i dirigir als que l'envolten. Necessita dormir poc i es molt actiu. Les seves decisions sense reflexió sorgeixen de la seva natura volitiva. Viu dintre del temps, el veu córrer i per això no pot perdre ni un minut. Orientat cap al futur, és impulsiu, si no ho aconsegueix ràpid, ho deixa, dirigint-se cap a una altra cosa. No és molt alt, però la seva constitució és robusta, d'ulls normalment foscos i mirada ferma, al caminar recolza els talons com si vulgues deixar la seva petjada. Emocionalment es satura amb facilitat, temperamental, apassionat i fogós. Menja poc, li agrada molt la fruita.
Tractament del temperament extremadament colèric: Aquest necessita de molta paciència per part de l'adult. Si l'educador aconsegueix mantenir-se tranquil en les explosions d'ira del nen, podrà referir-se a l'incident després d'un interval de 24 hores, quan el nen ja hagi dormit una nit, tractant el tema sense treure importància a l'accés d'ira. A l'igual que el melancòlic necessita de l'adult a venerar.
No s'ha de confondre la manca de control per nervis. El nerviosisme és una debilitat, en el colèric és una manifestació de potència.
Necessita d'un lloc ampli on pugui moure's lliurement. Es bo donar-li tasques que estiguin per sobre de les seves capacitats i que s'adoni que no és un heroi poderós. També es pot aconseguir un efecte harmonitzador contant-li històries de fets heroics, on el nen senti "jo no m'hauria atrevit a fer això". No suporta la ironia aquesta el porta vers un estat d'oposició. Un humor suau li és beneficiós perquè accepti qualsevol suggeriment que l'ajudi a formar el seu propi sentit moral.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen II. Temperament melancòlic

El nen/a melancòlic és un nen molt imaginatiu, li agrada molt els racons i els llocs amagats. En el seu propi pensament s'identifica com a protagonista i relaciona amb si mateix totes les històries que se li conten. Quan no està fent ningun paper és més aviat trist i malhumorat. Davant d'altres persones es creu el centre d'atenció. Pot ser molt callat, o quan estima a algú molt comunicatiu. La seva imaginació pot ampliar qualsevol situació viscuda. Prefereix el joc solitari.
En la seva base corporal, sol ser prim i de cara allargada, pàl·lida i angular. Li agrada el menjar dolç. El seu cos li pesa, camina mirant a terra, arrossega els peus, amb les espatlles inclinades cap endavant, de voluntat dèbil, sembla que la gravetat de la terra l'atreu.
Tractament del temperament extremadament melancòlic: requereix molta estimació i comprensió, però aquesta no se li pot donar de forma molt evident, ja que és un poc egoista. Es bo, donar-li unes paraules comprensives i a la vegada de manera indirecta parlar-li de les seves qualitats i obstacles. Necessita de molts de contes d'històries, de fades... que l'ajuden a participar en el destí dels altres. Es bo fer-li fer tasques que el facin sentir útil vers els altres.
Les amanides, les fruites, les verdures i la carn blanca li són bones per afavorir la seva digestió, a més a més dels exercicis corporals relacionats amb el ritme i la música.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen I. Temperament sanguini

Per aconseguir un desenvolupament harmònic que afavoreixi les tendències innates del nen s'ha de comprendre les seves condicions innates i vitals.
Les forces formatives actuen de forma diferent en cada nen donant lloc a una vida anímica diferenciada així podem parlar del nen sanguini, del melancòlic, del colèric i el flegmàtic.

El nen/a sanguini, és un nen ben proporcionat de cap gran, àgil, si cau plora una mica, però s'aixeca ràpid, es temerari, si s'enfada s'aïlla però li desapareix ràpidament, en el joc és imaginatiu i canvia constantment , es distreu fàcilment amb una mosca.
En l'alimentació, menja com un ocell, pot tenir molta gana, però s'omple ràpid. Els agrada la fruita, la sal i les coses agres. Solen ser poc dormilegues .
En la seva base corporal, el temperament intervé en tot el que té a veure en les funcions rítmiques. L' aire és el seu element, no es troba sotmès a les forces de la terra, es pot adaptar a tots els moviments, estranyament es mareja, és un nen que demana canvis rítmics en la vida i en el joc. El ritme respiratori i el pols són ràpids.
Tractament del temperament extremadament sanguini:
Se'l té d'ajudar a mantenir-se atent en tasques que el motiven, primer en períodes breus i progressivament anar augmentant la durada. Se l'ha d'ajudar a experimentar les impressions sensorials que li estimulen la seva fantasia i esgotar en elles l'excés de naturalesa sanguínia, especialment si al fer-ho satisfà a un adult a qui estima.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La curació de l'arbre genealògic.

Com podem curar-nos , des de la nostra història familiar?
La persona ha de comprendre el que ha succeït en la seva història familiar i després ha de restablir l'ordre en les relacions entre els seus membres.

1- És necessari diferenciar-se de la nostra família d'origen.
Que un aprengui a viure per si mateix i no sigui una projecció d'allò que els seus pares sempre han volgut fer o una continuació d'allò que sempre ha fet la família.
La indiferenciació produeix pertorbacions emotives o problemes que es traslladen a les nostres relacions socials o situació laboral.

Les persones han de trobar el seu propi destí, que els doni un vàlua com a ésser humà i que sigui d'utilitat per l'univers, obrint-se a una dimensió superior que els posi en contacte en la seva ànima.
2- És necessari restablir l'equilibri genealògic.
Fent que les relacions de tots els seus components s'apropin, tenint cura de tots els nostres familiars a nivell afectiu, intel·lectual i material... aconseguint una unitat familiar positiva.

"Liberarse del destino familiar" Elisabeth Horowitz

Pedagogia social.

Segons l'antroposofia, l'home evoluciona vers la consciència de si mateix, igualment un grup, que està integrat per individus, segueix el mateix patró.
L'energia del grup no és la de les persones , a l'igual que un bosc no són els arbres, però sense els arbres no podem parlar de bosc i sense les persones no es pot parlar de grup.

¿Quines coses podem fer per millorar les característiques d'un grup (ex: reunió, assemblea...)?

La consciència del grup a l'igual que la d'un individu ha de passar també per un equilibri harmònic dels tres sistemes: pensar, sentir i voler.

Des del pensar, s'exposen temes, idees, reflexions, problemes...
El grup millora amb la descripció d'aquests i amb la reflexió aportant solucions als fets sense judicis preestablerts.

Des del voler, s'observa el procés...
- si hi ha molts o pocs temes a tractar en un temps determinat
- durant quant de temps s'exposa un mateix tema en relació als altres
- el tema s'ha tractat amb pressió, sense respiració o hi ha hagut l'espai suficient
Després d'un contingut és necessari un espai perquè aquest es pugui moure...

Des del sentir, s'observen les interaccions...
- quantes persones han parlat
- qui reacciona sempre quan algú parla
Escoltar l'altre vol dir sortir del nostre patró egocèntric, sense creences i condicionaments preestablerts, després, desprendre's del valor individual de la nostra aportació per fer evolucionar el grup.

Extracte taller Andreas Shubert
Juliol 2008

El cos, instrument de l'ànima

L'home es diferencia de la resta d'éssers de la natura per la seva constitució anímica espiritual, la seva consciència i la seva raó. Aquestes facultats aboquen en "la consciència d'un mateix".

Per assolir la consciència d'un mateix és necessari un equilibri harmònic dels tres sistemes: el metabòlic motriu, el cefàlic i el rítmic.

1.- L'instrument de l'ànima volitiva és el sistema metabòlic motriu. S'ubica en el cos en les nostres extremitats per les activitats conscients , que executen accions voluntàries (ex: agafar una joguina). Per les activitats inconscients (ex: digestió) s'ubica en el sistema metabòlic, òrgans sota el diafragma (estómac, budell, fetge...)

2.- L'instrument de l'ànima pensant és el cap, el sistema cefàlic i el conjunt de nervis, situat a la part superior de l'organisme i oposat al metabòlic motriu (ex: nen que recorda que quan arriba el pare és l'hora de sopar)

3.- L'instrument de l'ànima sensitiva és el sistema rítmic, s'ubica entre el pensament i la voluntat. El sentiment interacciona en la respiració i aquesta s'efectua de manera rítmica. El sentiment necessita una base orgànica que pugui dilatar-se, contreure's i moure's en tots els sentits i això es fa pel ritme de la respiració i el cor (ex: nen que va molt accelerat i manifesta un patró respiratori amb inspiracions i expiracions més curtes i freqüents)

"El cuerpo intrumento del alma"
Dr. Walter Bühler

La intervenció terapèutica

El treball del terapeuta ha de ser holístic i integratiu, ha d'utilitzar les eines més idònies i que ressonin amb cada individualitat. Ha de passar de sistemes tancats i estereotipats a sistemes oberts i individualitzats, no hi ha un mateix tractament associat a una determinada problemàtica.

Els nens són els éssers més sensibles als canvis del seu entorn. Com a éssers en interacció constant, els seus aspectes emocionals i energètics canvien ràpidament, tant per desenvolupar una patologia, perdent l'equilibri del sistema, com per restablir-lo a partir d'una intervenció terapèutica.

El treball amb els nens es fa dintre d'un context, no hi ha individus aïllats sinó trames d'interconnexions d'influència mútua, el nen s'ha de treballar en el seu context familiar.

El terapeuta s' ha de treballar la seva sensibilitat, atenció, escolta, empatia, intuïció, per poder connectar en els espais de sensibilitat del nens i aconseguir fer -los evolucionar per afavorir un desenvolupament molt més harmònic.

La fada

Hi havia una vegada un regne on tots els objectes es trobaven en el seu lloc, tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol se seguien sense problema. Hi vivia un rei i una reina que van tenir un fill i ho van voler celebrar de totes totes.

Tothom del regne va ser invitat a la celebració. Els camperols li portaren blat al nadó, els músics li tocaren amb les lires, els nobles li regalaren escuts, les costureres li portaren vestits, els forners van fer pastissos…

Tots i totes van anar a la celebració, bé, tots menys una fada que estava tota atrafegada fent la seva màgia i preparant un regal especial per al nadó.

El rei tot enfurismat per la manca de respecte de la fada la va fer cridar, no li van servir de gaire cosa les seves disculpes, li va dir que se n’havia d’anar del regne i que ja no la volia veure mai més.

La fada tota trista va recórrer mig món fins arribar a un bosc llunyà on es va quedar. Allí, entre arbres arbustos i matolls, feia cada dia la seva màgia per als animals del bosc i cada cop un nombre més gran d’animals acudien al seu voltant.

Passaren els anys i el fill del rei era ja un jove ben formós. Al regne cada cop anaven sorgint més i més problemes, tothom feia màgia. Hi havia un gran rebombori de mags, uns volien fer màgia per aconseguir objectes, altres per fer parar el temps, d’altres el volien fer passar més ràpid, uns volien pluja, d’altres volien sol… i el rei tot entristit ja no sabia què fer.

El seu fill, adonant-se de la gran preocupació del seu pare, li va dir que se n’anava del regne per trobar una solució. Inicialment el rei i la reina no volien, però van accedir perquè el regne trontollava i hi havia un gran perill que desaparegués.

El fill del rei agafà un cavall i unes bosses d’or i després d'acomiadar-se dels seus pares emprengué el camí. Va recórrer mig món preguntant a tots els mags dels diferents regnes que pel camí s’anava trobant, però ningú li va saber donar una solució. Un dia es va endinsar en un bosc i veient una gran multitud d’animals continuà pel camí fins a veure una maga que movia objectes.

El fill del rei s’apropà a la maga i li va demanar si el podia ajudar. La maga es va adonar per l’escut que portava que era el fill del rei que l’havia fet fora del regne.

La maga va abraçar el fill del rei i li va dir:

“Si em portes davant del rei jo t’ajudaré”

I així ho va fer, van recórrer tots dos de nou mig món i van arribar de nou al regne.

Quan el rei va veure la maga la va reconèixer i li va demanar perdó. La maga li va oferir la seva ajuda i li va donar la solució tot dient:

“Tot està bé, tot està en el seu lloc”

Des d’aleshores tots els mags van deixar de fer màgia per a ús personal…

i tots els objectes es trobaven en el seu lloc i tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol s’intercanviaren en el regne…

Des d’aquell dia la fada ha viscut per sempre més en aquell regne i encara ara se la pot trobar …

Laura Pla

Transtorn de comunicació parla i llenguatge II

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfèmia
4. La disglòssia
5. El retard del llenguatge: simple, moderat (disfàsia) o greu (afàsia)
6. El mutisme
   

5.- Retard en el llenguatge

5.1.- El retard simple en el llenguatge és un retard del llenguatge amb nens sense dèficits intel·lectuals, sensorials o conductuals, per la qual cosa no hi ha una etiologia clara que ho justifiqui. Els nens comencen a parlar més tard, tenen un vocabulari molt pobre, una estructuració sintàctica molt simple, la fonètica és molt reduïda. A vegades aquests nens utilitzen força la gesticulació per compensar el seu llenguatge oral. Són nens que mantenen una parla infantil anterior a la que li correspon fins els 5 o 6 anys.

5.2.- El retard moderat del llenguatge o disfàsia és un trastorn moderat del llenguatge quan, després dels 6 o 7 anys el nen presenta un llenguatge desorganitzat caracteritzat per la manca de vocabulari, d'estructuració, alteracions del sistema fonològic...

5.3.- El retard greu del llenguatge o afàsia és un retard greu que va des de nens que no pronuncien ni una sola paraula fins aquelles en que les adquisicions són mínimes, sense que hi hagi un dèficit cognitiu i auditiu que ho justifiqui.

Etiologia

• Factors neurològics,petita disfunció cerebral mínima.
• Factors cognitius, existeixen estudis que parlen de problemes en els processos atencionals com una incapacitat del nen a seleccionar els aspectes rellevants de la realitat.
• Factors psicosocioafectius, factors exògens com el model lingüístic que li ofereix la família, les relacions afectives i els estímuls que se li proporcionen.

Avaluació

• Fonologia i fonètica: capacitat del nen per articular els fonemes de l'idioma; s'utilitzaran les estratègies pròpies de les dislàlies funcionals.
• Vocabulari: quantitat de paraules que emet i comprèn (aspecte quantitatiu) i tipus de paraules i relacions semàntiques (aspecte qualitatiu) amb tests estandarditzats, fulls de registre...
• Morfosintaxi, utilitzant les gravacions del llenguatge i amb tests estandarditzats...
• Pragmàtica: capacitat per interactuar amb els altres, per expressar desitjos, inquietuds, estats d'ànim,preguntes, dubtes; s'analitzen quines són realment les seves possibilitats comunicatives (amb qui parla, quan, per a què ho fa...)

Proposta d'intervenció

• Familiar - facilitant tota la informació possible sobre el problema, ajudant-los en la formació dels aspectes necessaris, modificant les diverses conductes lingüístiques cap a d'altres molt més estimuladores.
• Escolar - tutor seguint algun programa d'estimulació a l'aula.
• Logopèdica - treball més individualitzat d'exercicis d'atenció, de fonologia i fonètica, d'ampliació del vocabulari, morfosintaxi i pragmàtica.

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocranial...

6.- Mutisme. El nen no comença a parlar, retard del llenguatge o ha deixat de parlar en determinades situacions, o davant de determinades persones... l'anomenariem selectiu, d'origen emocional.

Proposta d'intervenció

Intervenció psicològica per superar el trauma.

Alternatives: en cas d'un accident greu és bo rebre sessions de sacrocranial, massatges, flors de Bach, les sessions de kinesiologia també ajudarien a desbloquejar emocionalment ...

Transtorn de comunicació parla i llenguatge I

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfèmia
4. La disglòssia
5. El retard del llenguatge: simple, moderat (disfàsia) o greu (afàsia)
6. El mutisme electiu

1.- La dislàlia és una alteració de la parla amb una mala articulació dels fonemes. Si aquesta alteració tingués una causa en el control muscular dels mecanismes de la parla per una disfunció del sistema nerviós central o perifèric estaríem parlant d'una disàrtria.

La dislàlia es caracteritza per:

• substituir un fonema en lloc d'un altre
• distorsionar un fonema (ex. fonema r per un so gutural)
• ometre un fonema que no se sap pronunciar
• inserir un fonema per ajudar-se en l'articulació d'una síl·laba

Les causes són molt variades:

• dislàlia evolutiva o fisiològica; deguda a una immaduresa dels òrgans bucofonatoris en el període d'adquisició del llenguatge oral que desapareix amb el temps ( les activitats respiratòries, de buf, de discriminació auditiva i de pràxies bucofonatòries són un programa adient de prevenció que beneficia a tots els nens)
• dislàlia audiògena; el nen té una deficiència auditiva ( aquí parlaríem de nens amb N.E.E.) en funció de la intensitat de la pèrdua seria més o menys greu
• dislàlia orgànica; deguda a una malformació orgànica, però si aquesta és una malformació de la boca estaríem parlant de disglòssia i de disàrtria si hi ha una alteració del S.N.C
• dislàlia funcional; és un mal funcionament dels òrgans bucofonatoris, no originat per cap causa aparent

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani
• Llenguatge dirigit sense referència visual (preguntes que la resposta impliqui articulació del fonema)
• Llenguatge dirigit amb referència visual (utilitzant fotografies que treballin el fonema)
• Llenguatge repetit (avaluant el fonema en totes les posicions dintre de la paraula)
• Avaluació de les bases anatomicofuncionals( discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar, respiració i buf)
  

Proposta d'intervenció

• Directa, ensenyant al nen al davant del mirall com ha d'articular el fonema alterat; a vegades en poques sessions el problema s'ha solucionat.
• Indirecta, on es treballaran les bases anatomicofuncionals implicades.
• Activitats de generalització, de llenguatge dirigit, repetit i espontani, ordre invers a l'avaluació).

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocranial...

2.- La disfonia és una alteració de la veu que pot afectar qualsevol de les seves qualitats (intensitat, to, timbre i duració). La seva etiologia pot ser orgànica, per lesions en els òrgans de la fonació, i funcional, per una excessiva tensió de les cordes vocals.

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani (fonació)
• Observació del grau de relaxació i tonicitat corporal del cos (tensió-distensió)
• Com és la seva respiració, superficial, profunda, toràcica, abdominal.
• Test kinesiològic que ens indiqui el grau d'estrès emocional, autoestima.

Proposta d'intervenció

Aquesta ha d'incidir en els mateixos aspectes que l'avaluació, afavorint amb exercicis motrius una respiració fisiològica completa, i millorant la tensió corporal excessiva.

Alternatives :Les flors de Bach poden ajudar en l'àmbit emocional, les sessions kinesiològiques, els massatges, sessions de sacrocraneal...

3.- La disfèmia, quequeig fàcil d'identificar i més difícil de rehabilitar. En la seva etiologia no es troba una anomalia orgànica, d'origen multifactorial.

Avaluació

Cal tenir en compte els antecedents familiars, l'historial personal del nen i el grau d'intensitat del símptoma.

Proposta d'intervenció

Activitats de relaxació, tècnica de Jacobson

Activitats de respiració, treballant amb la respiració nasal, bucal, toràcica, abdominal, superficial, profunda, amb la inspiració, l'expiració i diversos ritmes respiratoris.

Exercicis de fonació, afavorint la gesticulació en la parla per evitar rigidesa, ensenyant-li a expulsar l'aire previ a una emissió vocal, ensenyant-li a tenir una parla rítmica amb un metrònom, seguiment de parla en ombra (repetint el que està escoltant), joc de quequeig voluntari ...

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, sacrocranial...

4.- La disglòssia són les alteracions produïdes per malformacions orgàniques o anatòmiques. En la seva etiologia podem trobar-nos amb malformacions labials, mandibulars, dentals, linguals i palatals.

Avaluació

Observarem la formació dels llavis, els maxil·lars, la llengua, el paladar, la cavitat oral amb estratègies de:

• llenguatge espontani
• llenguatge dirigit amb referència visual
• llenguatge dirigit sense referència visual
• llenguatge repetit (síl·labes, paraules i frases)

Proposta d'intervenció

• Dependrà del tipus d'alteració que presenta el nen, a vegades és necessari una intervenció quirúrgica.
• Exercicis diversos de mobilització de llavis, llengua i cavitat bucal.
• Activitats pròpies de correcció de dislàlies.

Alternatives: teràpia sacrocranial, psicomotricitat...

Transtorn en la lectoescriptura

1. Trastorn en la lectoescriptura (dislèxia, disgrafia, disortografia)
2. Processos que intervenen en la lectura
3. Processos que intervenen en l'escriptura
4. Avaluació de la lectoescriptura
5. Intervenció

1.- La dislèxia és la dificultat per la distinció i memorització de lletres o grups de lletres, manca de ritme i ordre en la col·locació i estructuració deficient de les frases, que afecta tant a la lectura com a l'escriptura.

Existeixen classificacions que la diferencien entre:

• dislèxia auditiva, amb dificultat per discriminar sons de la parla, per analitzar-los, per recordar sèries, sorgeixen així problemes per accedir al significat de les paraules
• dislèxia visual, dificultat per seguir i retenir seqüències visuals, efectuant canvis, inversions de lletres i confonent paraules i lletres semblants

La disgrafia és una alteració en l'execució motriu en l'escriptura que afecta la forma de les lletres (mala lletra).

La disortografia són el conjunt d'errors de l'escriptura que afecten la paraula i no la seva grafia. No afecta la forma direccionalitat o traç de les lletres, sinó l'aptitud per transmetre el codi lingüístic amb els grafemes o lletres corresponents.

2.- Processos que intervenen en la lectura

1. Processos perceptius. Els ulls realitzen moviments, avançant en petits salts (moviments sacàdics), fixacions i anàlisi visual (global o lletra per lletra)
2. Processament lèxic. Una vegada reconegudes les lletres accedim al seu significat mitjançant dues vies:
• via visual, per llegir paraules conegudes ,en veu baixa o en veu alta, accedim al magatzem, lèxic visual o fonològic, per localitzar la paraula i després consultem el sistema semàntic per trobar-li un significat
• via fonològica, per a la lectura de paraules noves o pseudoparaules farem la conversió de grafema a fonema analitzant la paraula lletra a lletra
3. Processament sintàctic. Una vegada reconeguda una paraula en una oració s'ha de veure com aquesta es relaciona en les altres mitjançant:
   • ordre de les paraules
   • paraules funcionals
   • significat de les paraules
   • signes de puntuació
4. Processament semàntic. Representació mental dels diferents elements d'una oració
   • Les funcions dels diferents participants
   • Quin tipus d'acció es du a terme
   • Els complements: quan i on té lloc l'acció
5. Processament del text. Entendre com l'autor en el text ha estructurat una idea.

3.- Processos que intervenen en l'escriptura

1. Planificar el missatge: es generen idees, hipòtesis, s'organitzen les idees i es formulen uns objectius
2. Textualització: s'organitza i es transforma la idea en la construcció de l'estructura sintàctica en les oracions que s'utilitzen
3. Revisió: s'analitza el que s'ha escrit per comprovar si s'han assolit els objectius

Atenent al fet que les dificultats en els processos de lectura no es presenten de forma aïllada als processos escriptors es procedirà a fer-ne una avaluació conjunta

4.- Avaluació de la lectoescriptura

És necessari tenir en compte tots els components que afecten la lectura i escriptura: processos perceptius, processos lèxics (ruta visual, ruta fonològica), processos sintàctics, semàntics ...

Mitjançant el dictat, la còpia, la lectura de paraules , la comprensió i l'escriptura espontània s'avalua el grafisme, la irregularitat de la lletra, l' ortografia, les errades lectores...

Amb un protocol d'exploració optomètrica es pot veure si hi ha problemes greus de binocularitat, moviments sacàdics, fixacions, duccions...i si és necessari es portarà a un especialista en reeducació optomètrica.

Amb un protocol d'exploració de la lateralitat es pot veure si hi ha dominància i si aquesta és correcta.

Com a indicadors de causes emocionals ens poden servir el test de la figura humana, de l'arbre, de la família... Per veure l' estrès emocional es pot optar per un test kinesiològic.

Es pot complementar l'avaluació amb la utilització de diversos test estandarditzats.

5.- Intervenció

Una vegada identificats quins són els mecanismes responsables del dèficit lector o escriptor la intervenció s'adreçarà a la recuperació dels processos deficitaris, millorar l'autoestima, l'audició, la lectura, l'escriptura, els processos perceptius, la psicomotricitat general...

En les dificultats dels processos perceptius es pot treballar amb els aspectes psicomotrius, incidint amb moviments que actuen sobre els reflexos primaris per aconseguir un equilibri entre els diversos canals sensorials, amb circuits preventius i exercicis de gimnàstica cerebral que ajuden a la lateralització del cos, amb exercici de conscienciació corporal, amb tècniques de relaxació que disminueixen el grau d'ansietat...

Per regular l'àmbit emocional ( pors, angoixes, manca d'autoestima, autoexigència) les flors de Bach, les sessions kinesiològiques, l'art teràpia, la musicoteràpia, poden ser de gran ajuda...

El nen pot entrenar-se en les habilitats lectoescriptores amb jocs de paraules homòfones( baca/vaca), paraules estrangeres, lectura de paraules de diverses categories semàntiques ( criteri longitud, fonètica), lectura de pseudoparaules, ordenació de paraules, classificació de paraules, substituir paraules, completar frases, textos incomplets, contestant preguntes, fent esquemes, resums, afavorint estratègies d'autocorrecció...

Edukinesiologia

Qùe és?

És una branca de la kinesiologia. La paraula kinesiologia va de kinesis que significa moviment i lògia que significa raonament
La kinesiologia educativa és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees del cervell de forma integrada. S'activen al mateix temps (dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrera) posant en funcionament nous circuits i noves interconnexions, afavorint les conductes més adaptatives en situacions d'aprenentatge i en la vida en general.
És basa en exercicis motrius fàcils i senzills d'aplicar segons les necessitats de cada alumne. Aquests exercicis activen el cervell, fent-lo funcionar en un tot integrat, millorant, entre d'altres, les destreses d'escriptura, escolta, visió, lectura, comprensió, raonament...
A partir del moviment i del test kinesiològic es treballen les dimensions:
Esquerra-dreta que actua sobre les dificultats de lateralitat i comunicació en relació a la integració dels hemisferis cerebrals.
Dalt-baix, que actua sobre el centrament i l'organització en relació al cervell mig.
Anterior-posterior, que actua sobre l'enfocament i la comprensió en relació a la tija cerebral.

Perfils d'aprenentatge.

Cada nen es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Davant d'un perfil d'un nen destre, de peu, d'orella, de mà i dominància de cervell esquerre, ens trobarem amb un nen que no tindrà massa problemes d'aprenentatge, es tractaria d'un perfil unilateral. Serà un nen amb una bona grafia, i amb un processament lògic que li ajudarà en l'adquisició dels aprenentatges.

Si ens trobem amb un nen destre, de peu, d'orella, de mà i dominància de cervell dret, aquest nen que no és lògic, que és més creatiu tindrà més dificultats d'aprenentatge. En situació d'estrès pot arribar a deixar-se paraules, a no poder posar paraules al seu pensament, a no poder respondre davant d'un examen tot i havent estudiat....

Existeixen moltes possibilitats de perfils de dominàncies...

És necessari identificar sempre el patró d'aprenentatge del nen a partir de les seves dominàncies i ajudar-lo des d'aquestes per que el cervell funcioni en un tot integrat i en situacions d' estrès no es quedi bloquejat i pugui donar sempre una resposta.

Els exercicis de gimnàstica cerebral i d'organització cerebral òptima ajuden al funcionament d'un cervell del tot optimitzat.

L'educació actual té en compte l'ésser humà?

Fluctúa en el corazón el sentir,
resplandece en la cabeza el pensar,
cobra vigor en los miembros la voluntad.

Resplandor que fluctúa,
fluctuar que se fortalece,
vigor que resplandece.

He ahí al Hombre.

Dr. Walther Bühler

Quan evoquem imatges de fets passats utilitzem la memòria, i quan les relacionem entre si, ens entreguem al pensament. Algunes imatges ens produeixen plaer, altres displaer, altres indiferència, això ens indica que som capaços de sentir. Si el sentiment s'augmenta ens empeny cap a una acció.
Des d'una concepció antroposòfica, la vida anímica ve donada per tres tipus de vivències: pensar, sentir i voler relacionades respectivament amb els sistemes cefàlic neurosensori (crani), rítmic de circulació i respiració (tòrax), i metabòlic motor(sota el diafragma).

L'educació actual majoritàriament es centra en els processos del pensament (adquisició de coneixements i comprensió) obviant els processos del sentir i el voler generant desequilibris anímics afectant al futur ésser humà del dia de demà.

Reflex Espina de Galant

És una resposta corporal del nen a una estimulació de l'esquena. Apareix a les 20 setmanes a l'úter, es creu que actua com un conductor del so al úter, ajuda en el procés de naixement i a generar patrons asimètrics de moviment, s'inhibeix als 3-9 mesos de vida.

Es comprova tocant la pell de l'esquena del nen amb un llapis pels laterals de la columna per veure si es produeix una contracció ràpida dels músculs dorsals. Observarem qualsevol moviment dels malucs i columna.

Si el reflex es manté i no s'inhibeix poden aparèixer els següents símptomes:

- Inquietud, moltes vegades coincideix amb els nens que no poden estar-se quiets a la cadira, que s'aixequen sovint, que s'asseuen malament... (pot ser una de les possibles causes d'un nen hiperactiu)
- Manca de concentració, quan s'asseuen perden la seua energia perquè se'ls activa el reflex i perden la concentració.
- Enuresis nocturna, ja que manté relació amb el meridià de bufeta.
- Si el reflex sols es troba actiu en un costat pot produir rotació de maluc o escoliosis.

("Reflejos, aprendizaje y comportamiento" Sally Goddard)

Com podem eliminar-lo?
Amb exercicis psicomotrius d'allargament de la columna realitzats a diari durant un cert període de temps i amb correccions kinesiològiques.

Reflexos primaris

Un reflexe primari es una resposta inmediata, automàtica del SNC, davant d'un estímul, abans del desenvolupament dels moviments voluntaris que garanteix la supervivència humana. Aparèixen en l'úter, estant presents en el naixement i s'inhibeixen màxim als dotze mesos.
Quan un reflexe primari s'inhibeix, dóna lloc al desenvolupament d'estructures neurològiques superiors, permetent les respostes voluntàries.
Si es mantenen actius, després d'uns mesos de vida, afavoreixen una sobrecàrrega del sistema nerviós central, afectant a la parla, actitud, comportament, aprenentatge...

Amb exercicis específics d'entrenament diari i amb correccions kinesiològiques podem arribar a donar al cervell una segona oportunitat.