Transtorn de comunicació parla i llenguatge II

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfèmia
4. La disglòssia
5. El retard del llenguatge: simple, moderat (disfàsia) o greu (afàsia)
6. El mutisme
   

5.- Retard en el llenguatge

5.1.- El retard simple en el llenguatge és un retard del llenguatge amb nens sense dèficits intel·lectuals, sensorials o conductuals, per la qual cosa no hi ha una etiologia clara que ho justifiqui. Els nens comencen a parlar més tard, tenen un vocabulari molt pobre, una estructuració sintàctica molt simple, la fonètica és molt reduïda. A vegades aquests nens utilitzen força la gesticulació per compensar el seu llenguatge oral. Són nens que mantenen una parla infantil anterior a la que li correspon fins els 5 o 6 anys.

5.2.- El retard moderat del llenguatge o disfàsia és un trastorn moderat del llenguatge quan, després dels 6 o 7 anys el nen presenta un llenguatge desorganitzat caracteritzat per la manca de vocabulari, d'estructuració, alteracions del sistema fonològic...

5.3.- El retard greu del llenguatge o afàsia és un retard greu que va des de nens que no pronuncien ni una sola paraula fins aquelles en que les adquisicions són mínimes, sense que hi hagi un dèficit cognitiu i auditiu que ho justifiqui.

Etiologia

• Factors neurològics,petita disfunció cerebral mínima.
• Factors cognitius, existeixen estudis que parlen de problemes en els processos atencionals com una incapacitat del nen a seleccionar els aspectes rellevants de la realitat.
• Factors psicosocioafectius, factors exògens com el model lingüístic que li ofereix la família, les relacions afectives i els estímuls que se li proporcionen.

Avaluació

• Fonologia i fonètica: capacitat del nen per articular els fonemes de l'idioma; s'utilitzaran les estratègies pròpies de les dislàlies funcionals.
• Vocabulari: quantitat de paraules que emet i comprèn (aspecte quantitatiu) i tipus de paraules i relacions semàntiques (aspecte qualitatiu) amb tests estandarditzats, fulls de registre...
• Morfosintaxi, utilitzant les gravacions del llenguatge i amb tests estandarditzats...
• Pragmàtica: capacitat per interactuar amb els altres, per expressar desitjos, inquietuds, estats d'ànim,preguntes, dubtes; s'analitzen quines són realment les seves possibilitats comunicatives (amb qui parla, quan, per a què ho fa...)

Proposta d'intervenció

• Familiar - facilitant tota la informació possible sobre el problema, ajudant-los en la formació dels aspectes necessaris, modificant les diverses conductes lingüístiques cap a d'altres molt més estimuladores.
• Escolar - tutor seguint algun programa d'estimulació a l'aula.
• Logopèdica - treball més individualitzat d'exercicis d'atenció, de fonologia i fonètica, d'ampliació del vocabulari, morfosintaxi i pragmàtica.

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocranial...

6.- Mutisme. El nen no comença a parlar, retard del llenguatge o ha deixat de parlar en determinades situacions, o davant de determinades persones... l'anomenariem selectiu, d'origen emocional.

Proposta d'intervenció

Intervenció psicològica per superar el trauma.

Alternatives: en cas d'un accident greu és bo rebre sessions de sacrocranial, massatges, flors de Bach, les sessions de kinesiologia també ajudarien a desbloquejar emocionalment ...

Transtorn de comunicació parla i llenguatge I

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfèmia
4. La disglòssia
5. El retard del llenguatge: simple, moderat (disfàsia) o greu (afàsia)
6. El mutisme electiu

1.- La dislàlia és una alteració de la parla amb una mala articulació dels fonemes. Si aquesta alteració tingués una causa en el control muscular dels mecanismes de la parla per una disfunció del sistema nerviós central o perifèric estaríem parlant d'una disàrtria.

La dislàlia es caracteritza per:

• substituir un fonema en lloc d'un altre
• distorsionar un fonema (ex. fonema r per un so gutural)
• ometre un fonema que no se sap pronunciar
• inserir un fonema per ajudar-se en l'articulació d'una síl·laba

Les causes són molt variades:

• dislàlia evolutiva o fisiològica; deguda a una immaduresa dels òrgans bucofonatoris en el període d'adquisició del llenguatge oral que desapareix amb el temps ( les activitats respiratòries, de buf, de discriminació auditiva i de pràxies bucofonatòries són un programa adient de prevenció que beneficia a tots els nens)
• dislàlia audiògena; el nen té una deficiència auditiva ( aquí parlaríem de nens amb N.E.E.) en funció de la intensitat de la pèrdua seria més o menys greu
• dislàlia orgànica; deguda a una malformació orgànica, però si aquesta és una malformació de la boca estaríem parlant de disglòssia i de disàrtria si hi ha una alteració del S.N.C
• dislàlia funcional; és un mal funcionament dels òrgans bucofonatoris, no originat per cap causa aparent

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani
• Llenguatge dirigit sense referència visual (preguntes que la resposta impliqui articulació del fonema)
• Llenguatge dirigit amb referència visual (utilitzant fotografies que treballin el fonema)
• Llenguatge repetit (avaluant el fonema en totes les posicions dintre de la paraula)
• Avaluació de les bases anatomicofuncionals( discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar, respiració i buf)
  

Proposta d'intervenció

• Directa, ensenyant al nen al davant del mirall com ha d'articular el fonema alterat; a vegades en poques sessions el problema s'ha solucionat.
• Indirecta, on es treballaran les bases anatomicofuncionals implicades.
• Activitats de generalització, de llenguatge dirigit, repetit i espontani, ordre invers a l'avaluació).

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocranial...

2.- La disfonia és una alteració de la veu que pot afectar qualsevol de les seves qualitats (intensitat, to, timbre i duració). La seva etiologia pot ser orgànica, per lesions en els òrgans de la fonació, i funcional, per una excessiva tensió de les cordes vocals.

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani (fonació)
• Observació del grau de relaxació i tonicitat corporal del cos (tensió-distensió)
• Com és la seva respiració, superficial, profunda, toràcica, abdominal.
• Test kinesiològic que ens indiqui el grau d'estrès emocional, autoestima.

Proposta d'intervenció

Aquesta ha d'incidir en els mateixos aspectes que l'avaluació, afavorint amb exercicis motrius una respiració fisiològica completa, i millorant la tensió corporal excessiva.

Alternatives :Les flors de Bach poden ajudar en l'àmbit emocional, les sessions kinesiològiques, els massatges, sessions de sacrocraneal...

3.- La disfèmia, quequeig fàcil d'identificar i més difícil de rehabilitar. En la seva etiologia no es troba una anomalia orgànica, d'origen multifactorial.

Avaluació

Cal tenir en compte els antecedents familiars, l'historial personal del nen i el grau d'intensitat del símptoma.

Proposta d'intervenció

Activitats de relaxació, tècnica de Jacobson

Activitats de respiració, treballant amb la respiració nasal, bucal, toràcica, abdominal, superficial, profunda, amb la inspiració, l'expiració i diversos ritmes respiratoris.

Exercicis de fonació, afavorint la gesticulació en la parla per evitar rigidesa, ensenyant-li a expulsar l'aire previ a una emissió vocal, ensenyant-li a tenir una parla rítmica amb un metrònom, seguiment de parla en ombra (repetint el que està escoltant), joc de quequeig voluntari ...

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, sacrocranial...

4.- La disglòssia són les alteracions produïdes per malformacions orgàniques o anatòmiques. En la seva etiologia podem trobar-nos amb malformacions labials, mandibulars, dentals, linguals i palatals.

Avaluació

Observarem la formació dels llavis, els maxil·lars, la llengua, el paladar, la cavitat oral amb estratègies de:

• llenguatge espontani
• llenguatge dirigit amb referència visual
• llenguatge dirigit sense referència visual
• llenguatge repetit (síl·labes, paraules i frases)

Proposta d'intervenció

• Dependrà del tipus d'alteració que presenta el nen, a vegades és necessari una intervenció quirúrgica.
• Exercicis diversos de mobilització de llavis, llengua i cavitat bucal.
• Activitats pròpies de correcció de dislàlies.

Alternatives: teràpia sacrocranial, psicomotricitat...

Transtorn en la lectoescriptura

1. Trastorn en la lectoescriptura (dislèxia, disgrafia, disortografia)
2. Processos que intervenen en la lectura
3. Processos que intervenen en l'escriptura
4. Avaluació de la lectoescriptura
5. Intervenció

1.- La dislèxia és la dificultat per la distinció i memorització de lletres o grups de lletres, manca de ritme i ordre en la col·locació i estructuració deficient de les frases, que afecta tant a la lectura com a l'escriptura.

Existeixen classificacions que la diferencien entre:

• dislèxia auditiva, amb dificultat per discriminar sons de la parla, per analitzar-los, per recordar sèries, sorgeixen així problemes per accedir al significat de les paraules
• dislèxia visual, dificultat per seguir i retenir seqüències visuals, efectuant canvis, inversions de lletres i confonent paraules i lletres semblants

La disgrafia és una alteració en l'execució motriu en l'escriptura que afecta la forma de les lletres (mala lletra).

La disortografia són el conjunt d'errors de l'escriptura que afecten la paraula i no la seva grafia. No afecta la forma direccionalitat o traç de les lletres, sinó l'aptitud per transmetre el codi lingüístic amb els grafemes o lletres corresponents.

2.- Processos que intervenen en la lectura

1. Processos perceptius. Els ulls realitzen moviments, avançant en petits salts (moviments sacàdics), fixacions i anàlisi visual (global o lletra per lletra)
2. Processament lèxic. Una vegada reconegudes les lletres accedim al seu significat mitjançant dues vies:
• via visual, per llegir paraules conegudes ,en veu baixa o en veu alta, accedim al magatzem, lèxic visual o fonològic, per localitzar la paraula i després consultem el sistema semàntic per trobar-li un significat
• via fonològica, per a la lectura de paraules noves o pseudoparaules farem la conversió de grafema a fonema analitzant la paraula lletra a lletra
3. Processament sintàctic. Una vegada reconeguda una paraula en una oració s'ha de veure com aquesta es relaciona en les altres mitjançant:
   • ordre de les paraules
   • paraules funcionals
   • significat de les paraules
   • signes de puntuació
4. Processament semàntic. Representació mental dels diferents elements d'una oració
   • Les funcions dels diferents participants
   • Quin tipus d'acció es du a terme
   • Els complements: quan i on té lloc l'acció
5. Processament del text. Entendre com l'autor en el text ha estructurat una idea.

3.- Processos que intervenen en l'escriptura

1. Planificar el missatge: es generen idees, hipòtesis, s'organitzen les idees i es formulen uns objectius
2. Textualització: s'organitza i es transforma la idea en la construcció de l'estructura sintàctica en les oracions que s'utilitzen
3. Revisió: s'analitza el que s'ha escrit per comprovar si s'han assolit els objectius

Atenent al fet que les dificultats en els processos de lectura no es presenten de forma aïllada als processos escriptors es procedirà a fer-ne una avaluació conjunta

4.- Avaluació de la lectoescriptura

És necessari tenir en compte tots els components que afecten la lectura i escriptura: processos perceptius, processos lèxics (ruta visual, ruta fonològica), processos sintàctics, semàntics ...

Mitjançant el dictat, la còpia, la lectura de paraules , la comprensió i l'escriptura espontània s'avalua el grafisme, la irregularitat de la lletra, l' ortografia, les errades lectores...

Amb un protocol d'exploració optomètrica es pot veure si hi ha problemes greus de binocularitat, moviments sacàdics, fixacions, duccions...i si és necessari es portarà a un especialista en reeducació optomètrica.

Amb un protocol d'exploració de la lateralitat es pot veure si hi ha dominància i si aquesta és correcta.

Com a indicadors de causes emocionals ens poden servir el test de la figura humana, de l'arbre, de la família... Per veure l' estrès emocional es pot optar per un test kinesiològic.

Es pot complementar l'avaluació amb la utilització de diversos test estandarditzats.

5.- Intervenció

Una vegada identificats quins són els mecanismes responsables del dèficit lector o escriptor la intervenció s'adreçarà a la recuperació dels processos deficitaris, millorar l'autoestima, l'audició, la lectura, l'escriptura, els processos perceptius, la psicomotricitat general...

En les dificultats dels processos perceptius es pot treballar amb els aspectes psicomotrius, incidint amb moviments que actuen sobre els reflexos primaris per aconseguir un equilibri entre els diversos canals sensorials, amb circuits preventius i exercicis de gimnàstica cerebral que ajuden a la lateralització del cos, amb exercici de conscienciació corporal, amb tècniques de relaxació que disminueixen el grau d'ansietat...

Per regular l'àmbit emocional ( pors, angoixes, manca d'autoestima, autoexigència) les flors de Bach, les sessions kinesiològiques, l'art teràpia, la musicoteràpia, poden ser de gran ajuda...

El nen pot entrenar-se en les habilitats lectoescriptores amb jocs de paraules homòfones( baca/vaca), paraules estrangeres, lectura de paraules de diverses categories semàntiques ( criteri longitud, fonètica), lectura de pseudoparaules, ordenació de paraules, classificació de paraules, substituir paraules, completar frases, textos incomplets, contestant preguntes, fent esquemes, resums, afavorint estratègies d'autocorrecció...

Edukinesiologia

Qùe és?

És una branca de la kinesiologia. La paraula kinesiologia va de kinesis que significa moviment i lògia que significa raonament
La kinesiologia educativa és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees del cervell de forma integrada. S'activen al mateix temps (dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrera) posant en funcionament nous circuits i noves interconnexions, afavorint les conductes més adaptatives en situacions d'aprenentatge i en la vida en general.
És basa en exercicis motrius fàcils i senzills d'aplicar segons les necessitats de cada alumne. Aquests exercicis activen el cervell, fent-lo funcionar en un tot integrat, millorant, entre d'altres, les destreses d'escriptura, escolta, visió, lectura, comprensió, raonament...
A partir del moviment i del test kinesiològic es treballen les dimensions:
Esquerra-dreta que actua sobre les dificultats de lateralitat i comunicació en relació a la integració dels hemisferis cerebrals.
Dalt-baix, que actua sobre el centrament i l'organització en relació al cervell mig.
Anterior-posterior, que actua sobre l'enfocament i la comprensió en relació a la tija cerebral.

Perfils d'aprenentatge.

Cada nen es relaciona amb els aprenentatges d'una manera diferent a partir del seu perfil de dominàncies.
Davant d'un perfil d'un nen destre, de peu, d'orella, de mà i dominància de cervell esquerre, ens trobarem amb un nen que no tindrà massa problemes d'aprenentatge, es tractaria d'un perfil unilateral. Serà un nen amb una bona grafia, i amb un processament lògic que li ajudarà en l'adquisició dels aprenentatges.

Si ens trobem amb un nen destre, de peu, d'orella, de mà i dominància de cervell dret, aquest nen que no és lògic, que és més creatiu tindrà més dificultats d'aprenentatge. En situació d'estrès pot arribar a deixar-se paraules, a no poder posar paraules al seu pensament, a no poder respondre davant d'un examen tot i havent estudiat....

Existeixen moltes possibilitats de perfils de dominàncies...

És necessari identificar sempre el patró d'aprenentatge del nen a partir de les seves dominàncies i ajudar-lo des d'aquestes per que el cervell funcioni en un tot integrat i en situacions d' estrès no es quedi bloquejat i pugui donar sempre una resposta.

Els exercicis de gimnàstica cerebral i d'organització cerebral òptima ajuden al funcionament d'un cervell del tot optimitzat.

L'educació actual té en compte l'ésser humà?

Fluctúa en el corazón el sentir,
resplandece en la cabeza el pensar,
cobra vigor en los miembros la voluntad.

Resplandor que fluctúa,
fluctuar que se fortalece,
vigor que resplandece.

He ahí al Hombre.

Dr. Walther Bühler

Quan evoquem imatges de fets passats utilitzem la memòria, i quan les relacionem entre si, ens entreguem al pensament. Algunes imatges ens produeixen plaer, altres displaer, altres indiferència, això ens indica que som capaços de sentir. Si el sentiment s'augmenta ens empeny cap a una acció.
Des d'una concepció antroposòfica, la vida anímica ve donada per tres tipus de vivències: pensar, sentir i voler relacionades respectivament amb els sistemes cefàlic neurosensori (crani), rítmic de circulació i respiració (tòrax), i metabòlic motor(sota el diafragma).

L'educació actual majoritàriament es centra en els processos del pensament (adquisició de coneixements i comprensió) obviant els processos del sentir i el voler generant desequilibris anímics afectant al futur ésser humà del dia de demà.