Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


18/12/09

Transtorn de l'aprenentatge no verbal. TANV

"Els nens amb TANV presenten dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial"
Es detecta en els anys 70 i fins el 1982 B.P. Rourke no aporta una visió més complerta de la dificultat.
Dificultats que es manifestes en les tasques escolars sobre el paper, en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia (vestir-se, cordar-se...), en psicomotricitat, en destreses socials...
Tenen un nivell d'intel·ligència normal i el seu llenguatge verbal es bo però hi ha dificultats en les destreses manipulatives , habilitats perceptives.
Hi ha un mal funcionament de les estructures cerebrals , en concret de l'hemisferi dret i una alteració de la substància blanca cerebral ( són les fibres que connecten les diverses àrees de l'escorça cerebral).
Alteracions de la substància blanca es troben en casos de : prematuritat, hidrocefàlia crònica, efectes de radioteràpia i quimioterapia, traumatismes craniocefàlics, malformació del cos callós, trastorns genètics (Asperger, Willams, Turner...)


"Per què em costa tant aprendre?" Dra. Anna Sans Fitó



Els podem ajudar a partir d'una bona estimulació sensorial motriu global i amb una bona educació emocional que li doni recursos i estratègies per afavorir la seva interacció social.





26/11/09

Preguntes sobre les flors de Bach?

Què són?
Són uns preparats florals elaborats a partir de flors de plantes silvestres. Aquestes es recullen en el seu punt òptim de floració, es submergeixen en aigua i s’exposen al sol unes hores. De l’aigua es crea una tintura mare, posteriorment d’aquesta se’n fa una dissolució que es la que es comercialitza i d’aquí es fan dilucions posteriors per beure’s.

Què fan?

Són pacificadors naturals de l’ànim. La teràpia floral considera que els desequilibris emocionals, sentimentals i de les idees predisposen i originen la malaltia física i mental.
Actuen sobre els patrons negatius de les emocions, disminuint l’odi, la por, la inseguretat, la depressió, la culpa, l’ansietat, l’angoixa… ajudant a restablir l’equilibri emocional vers l’emoció corresponent positiva.
Cada remei floral afavoreix unes virtuts oposades a uns defectes.
Exemple el Mímulus s’associa al malestar de pors de la vida quotidiana (malalties, desgràcies...) la virtut que aquesta desenvolupa és el coratge i la disminució de l’angoixa associada a les pors viscudes .

Com es prenen?
En gotes sublinguals 4 o 6 vegades per dia, en casos de crisis es pot augmentar la freqüència, atenent a les indicacions del terapeuta floral
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.

Qui les va descobrir?
Eduard Bach, metge, bacteriòleg, cirurgià i homeòpata anglès descobreix aquest preparats entre 1928 i 1936 com a fruit d’un treball d’investigació on va considerar al pacient en la seva totalitat, en cos ment i ànima.
Ell deia “La enfermedad orgánica es el producto final, la última etapa de algo mucho más profundo. La enfermedad no es material en su origen” “ Es consecuencia de un conflicto entre nuestro Yo superior y nuestra personalidad”

Qui pot prendre flors?
Qualsevol ésser viu, humans, animals i plantes al que un terapeuta floral li hagi prescrit un remei.
Amb 80 anys d’història existeixen molts estudis i escrits sobre casos clínics resolts.
Els beneficis són reconeguts per l’organització Mundial de la Salut des de 1993.
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.


Nosaltres som com un iceberg, on el nostre cos físic és únicament la punta i sota d'aquesta...

Laura Pla


15/11/09

Reflex tònic asimètric cervical i les dificultats d'escriptura

Aquest és un reflex primari que apareix en l'úter i dura aproximadament fins els 6 mesos. Quan el nen estira el braç en direcció a un objecte el mira amb el cap i flexiona el braç contrari. Aquest afavoreix el desenvolupament del to muscular, estimulació vestibular i el moviment de cops de peu. Si continua actiu el seu gatejar no serà fluid, tindrà dificultats en passar-se un objecte d'una mà a l'altra.


A l'escola quan mira el full, per escriure li serà molt difícil agafar i apropar el llapis, ja que la seva mà tendirà a allunayar-se i no podrà subjectar bé el llapis amb la mà, això li suposa un gran esforç. Podem observar, un gir de full de gairebé 90º en escriure, una mala pinça, molta pressió, una lletra irregular , gran i inclinada... Com que no pot creuar la línia mitja també pot tenir dificultats en la lectura.


23/10/09

El començar a caminar i la conciència del jo.

L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.

En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...

"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig


Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?

En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.

9/10/09

Relació entre la funció motora i el rendiment cognitiu.

S'ha realitzat un estudi neurològic recent entre la relació de la funció motora i el rendiment cognitiu en nens brasilers durant el seu primer any d'escola. A partir d'una mostra significativa de 402 nens/es en el seu primer curs escolar de primària d'edat compresa entre 6-7 anys.
Es pregunten:
El nivell de funció motora preveu el rendiment acadèmic? Quines són les tasques motrius que expliquen la relació més forta?
Es fa una avaluació de la funció motora a partir d'un examen neurològic evolutiu (ENE) 7, on es realitzen 11 proves diverses i es seleccionen 21 ítems. S'avalua la funció visomotora, motora fina i motora gruixuda.

Quines són aquestes funcions motores?

1.- Les capacitats motores fines tenen a veure a les accions més precises que impliquen el moviment de les mans, necessàries per agafar bé el llapis, retallar, estripar, cargolar ...

2.-- Les visomotores coordinen la funció mà-ull. Les accions que fa la mà diridides per l'ull.

3.-- Les motores gruixudes tenen a veure amb els músculs gran, amb la relació de les parts del cos:
La capacitat cognitiva s'avalua mitjançant una prova de rendiment acadèmic de les àrees instrumentals, llengua i matemàtiques.
Els resultats que s'obtenen de l'estudi és una relació condicionant entre les funcions motores i la capacitat cognitiva. Es dedueix que el desenvolupament deficitari motriu es relaciona amb dificultats cognitives. Però de totes tres funcions motores anteriors, la més significativa és la funció motora gruixuda.
D'aquí es dedueix la importància de detectar nens amb problemes motrius que a posteriori puguin tenir un rendiment acadèmic dèbil o la necessitat d'augmentar el rendiment cognitiu a partir d'un treball específic d'estimulació motriu.

Referències de l'estudi:
T.G. Bobbio, C. Gabbard, V.M.G. Gonçalves, A.A. Barros-Filho, A.M. Morcillo "Relación entre la función motora y el rendimiento cognitivo"2009- vol49 nº7 "revista de neurologia"





11/9/09

El moviment ens porta vers l'aprenentatge?

El moviment és un resposta produïda pel l'ordre del cervell davant d'una estimulació sensorial determinada.
Des dels diferents sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte, arriba la informació al nostre cos, aquest estan en contacte amb el sistema nerviós perifèric i d'aquí arriba al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). En el cervell es processa la informació i s'emet la resposta més adient davant de l'estímul concret.

La neurona es la cèl·lula responsable del funcionament del sistema nerviós i és la que transmet la informació. Quan més s'activa una neurona, més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació. Sota estres les neurones canvien les respostes produïdes pel cervell. La manca d'estimulació, la sobresaturació i la falta d'aigua generen estres en les neurones.



El nostre cervell té 100.000 milions de neurones. Cadascuna d'elles es relaciona amb una zona sensorial específica, les mans, cames, peus i la parla ocupen un primer lloc en aquesta estimulació.


(Tall frontal del cervell)

Aprenem millor movent-nos, ja que així activem moltes més neurones cerebrals i a la vegada estem creant moltes més interconnexions i xarxes entre elles, ampliant d'aquesta manera la neuroplasticitat del cervell.


Quantes hores estem aprenent asseguts a una cadira???


L' edukinesiologia treballa sobre l'estimulació del cervell neuroplàstic a partir del moviment, afavorint l'activació de nous circuits neuronals i optimitzant els ja existents millorant considerablement l'aprenentatge.


Laura Pla.


16/6/09

Com posar límits?

A vegades sembla perillós dir un "no" al fill, con si aquest pogués crear un gran trauma psicològic...

Què succeeix quan no es posen límits?

En el bebès , el món gira al seu voltant, aprenen a reclamar l'atenció a partir del plor. Si hi ha una atenció excessiva, el nen aprèn a controlar des dels 3 i 4 anys i a partir del crit des dels 6, 7 anys.
Aquesta dificultat creixent d'acceptació dels seus límits requereix una gran paciència de l'adult i es necessari ajudar-lo premiant les actituds positives i ignorant les negatives.
Si se l'ha continuant satisfent en tot, el món es converteix en el seu esclau i als 7 i 8 anys s'ha convertit en un petit rei insatisfet de tot. Comença a ser rebutjat pels seus propis companys, ja que té una percepció distorsionada de l'altre. Se'ls pot confondre amb nens amb trastorn d'hiperactivitat.
Si no es prenen mesures en les etapes anteriors poden aparèixer agressions físiques, problemes de conducta i fins i tot psiquiàtrics ...

Aprenem a estimar als altres a la vegada que aprenem a respectar-los, sense pensar exclusivament en els nostres desitjos i pensant en els drets que també tenen.

Algunes estratègies.

  • Premiar millor que castigar.
  • Premiar el bon comportament, no necessàriament amb objectes materials, les mirades, paraules gestos ... ajuden molt més a enfortir la seva autoestima.
  • Que assumeixi les conseqüències dels seus actes, referint-nos al fet específic, no aprovant les accions incorrectes, criticant el fet, però no a la persona.
  • Complir i fer-li complir les regles preestablertes amb decisió.
  • Ser coherent en el que li diem.
  • Donar-li responsabilitats progressivament.
...

"Poner límites a su hijo"
Tania Zagury





29/5/09

Transtorn d'atenció, TDA.

Quantes vegades hem sentit dir, aquest nen no para, no s'està quiet, no atén a classe...

Moltes vegades s'associa aquest trastorn d'atenció TDA amb la hiperactivitat TDAH. Podem parlar d'un trastorn d'atenció amb o sense hiperactivitat .

Quines entre d'altres poden ser les diverses causes:

- físic biològiques, parasitisme, al·lèrgies, deficiència de nutrients, problemes intestinals, malalties cròniques...
- ambientals, geopaties, hiperestimulació, excés de TV, videojocs, ordinadors, excés d'activitats extraescolars...
- traumes viscuts que afecten l'estat emocional (problemes en la gestació, en el part, mals tractes, abandonament, rebuig, mort d'un familiar, separació dels pares, hospitalització llarga o reiterada, canvis freqüents...)
- immaduresa sensorial auditiva, visual, hàptica...
- immaduresa psicomotriu, reflexes primaris encara no inhibits, alteracions de la lateralitat, disfuncions rítmiques...
- dinàmiques familiars, naixement d'un nou germà, autoexigència excessiva...
- elements tòxics, aliments refinats, químics sintètics, pesticides, excés de condiments, llums fluorescents...
- factors hereditaris, pares que també tenen els mateixos problemes...

No hi ha una única causa i moltes vegades se superposen diversos factors que fan necessari un abordatge conjunt de diversos professionals.



Laura Pla.

5/5/09

Exemples d'aplicacions de flors de Bach.

Les flors de Bach poden servir de recolzament a qualsevol psicoteràpia o tractament psicopedagògic.
  • Trastorn del son, Chicory per una necessitat excessiva d' atenció, Willow pels plors...
  • Malson, Rock Rose per reduir el pànic dels somnis terrorífics, Honeysuckle pels malsons recurrents, Mímulus per pors d' origen conegut
  • Enuresis, es necessari però evitar la ingesta de líquids abans d' anar-se al llit, Chicory si mulla el llit per cridar l' atenció, Crab Apple contra la sensació de vergonya, Clematis per al dormilega profund, Agrimony per al que tracta d' amagar el llit mullat, Centaury per al nen intimidat pel comportament d' altres nens...
  • Rebequeries, Impatiens per nens impacients amb les situacions , ho vull ara, Verbain per al nen molt nerviós i difícil de tranquil·litzar, Vine per al nen tossut que vol sortir-se amb la seva amb la rebequeria, Crab Apple i Rock Water pel comportament obsessiu destructiu...
  • Dislèxia, Larch per retrobar la confiança, Gentian per donar ànim, Mímulus per les pors, Water Violet per nens que s' aïllen, Clematis per al nen que viu en un mon de fantasia ...
  • Perdonavides, pels nens que es veuen atemorits pels altres, Wild Rose, per ajudar a tenir un interès més actiu en el que està passant, Aspen per la sensació de que alguna cosa està a punt de succeir, Rock Rose pel terror o pànic molt fort, Cerato per ajudar-lo a enfrontar-se i parlar clar amb el perdonavides, Chesnut Bud si aconsegueix oposar-se al perdonavides però torna a repetir de nou la mateixa situació
  • Caqueig, Mímulus en el nen tímid i nerviós, Larch afegit a l' anterior li ajuda a recuperar la confiança, Walnut ajuda a superar els prejudicis i opinions dels altres, Agrimony pels que amaguen els seus sentiments veritables, l' ajudarà a estar més relaxat, Rock Water pels nens sotmesos a una disciplina excessiva...
  • Tics, Mímulus pel temor i nerviosisme conegut, Aspen pels temors desconeguts, White Chestnut preocupat per un esdeveniment concret, Verbain i impatiens pel nen molt nerviós i excitable, Aspen per una excitació sense raó aparent, Chestnut Bud per al nen que ha superat els tics però torna de nou, Star of Bethlehem per ajudar en una situació de xoc o traumàtica ( el tic pot no aparèixer de sobte i trigar més temps en manifestar-se)
  • Hiperactivitat, Impatiens per la velocitat en que es mouen, Verbain per la tensió i excitació, Cherry Plum per al comportament histèric, Vine pels nens força exigents, agressius, Holly per un comportament ple d' odi i rancúnia.
"Los remedios florales del DR.Bach para niños" Judy Howard



No existeix remeis homogenis davant d'una problemàtica específica, es necessari un tractament individualitzat a partir de les característiques personals.

Què són les flors de Bach?

Hipòcrates, metge grec (460-377 a C.) conegut com el pare de la medicina deia: " És més important saber quin tipus de persona té una malaltia, que saber quina classe de malaltia té una persona".

Eduard Bach, metge anglès del segle XIX impressionat pels descobriments anteriors de Hahnemann sobre la homeopatia, diu que la ciència mèdica es preocupa pels resultats però no de les causes. Va agrupar i classificar les persones en grups diversos de personalitat i observa que no tots tenen les mateixes malalties, però que si reaccionen de la mateixa manera davant de qualsevol tipus de malaltia. En lloc d' utilitzar bactèries per combatre la malaltia escull plantes, rebutjant però les plantes verinoses, les primitives i les utilitzades com aliment. Recull plantes amb un nivell vibratori més alt per així restablir la salut del cos i la ment en l' època de l' any en que els dies són més llargs, utilitzant la part de la planta més vital, els caps de les flors, es deixen al sol en un recipient de vidre ple d' aigua vessant i posteriorment procedint a l' ebullició d'aquestes plantes

Fa una classificació de 38 flors silvestres de la regió de Gales (Gran Bretanya) en:

  • pels que senten por
  • pels que senten incertesa
  • pels que no tenen interès pel present
  • pels que senten solitud
  • pels hipersensibles a les influències i idees
  • pels que sofreixen desànim, desesperació
  • pels que manifesten excessiva preocupació pel benestar dels altres

Bach parla de la malaltia com el resultat d'un desequilibri emocional, que es produeix en el camp energètic de l' ésser viu i que si aquest es manté apareix la malaltia en el cos físic.

Aquestes flors actuen sobre els estats emocionals dels homes i dels animals i sobre les propietats vitals de les plantes. Existeixen 38 remeis florals del doctor Bach, 22 remeis de tipus, associats amb trets de personalitat, però que també es poden utilitzar per qualsevol nen que es trobi en la mateixa disposició mental i 16 que són un reflex de diversos estats d' ànim que descriuen les emocions i es poden aplicar a qualsevol individu. Es presenten en forma líquida com a remei concentrat, és necessari però diluir-los per fer-ne un preparat per poder ser utilitzat A més a més existeix un preparat com a remei d' urgència presentat en forma líquida o pomada, Rescue, que es una combinació de 5 d'aquest remeis anteriors ( per situacions fortes de trauma o xoc).

13/4/09

Com allibero un bloqueig emocional ?

Un bloqueig emocional, es produeix a partir d'una situació viscuda, interpretada com a desagradable. Depenent de la intensitat i de la pròpia vivència d'aquesta es poden arribar a generar nusos que bloquegen el lliure fluir corporal afectant al sistema cefàlic, el sistema rítmic, i el metabòlic motriu.
Com ho allibero?
  • Amb les tècniques quinesiològiques identifico quin és el moment del trauma i l'emoció bloquejada, ajudant a posar paraules a allò que no se sap explicar.
  • Utilitzant tècniques de ioga terapèutic, psicomotricitat ... alliberem el bloqueig ubicat en el cos.
  • Amb les tècniques kinesiològiques allibero la ment inconscient portant-la a la consciència.
  • Amb l'acte creatiu i les flors de Bach desbloquejo l'emoció.

D'aquesta manera s'ajuda a restablir de nou l'equilibri harmònic personal.





Laura Pla.

Què és el ioga terapèutic?

En l'any 2003 vaig començar una nova formació de ioga "ioga terapèutic" amb el Víctor Morera, un dels formadors de l'Escola Nacional de Ioga Sadhana, l'objectiu era el aprendre a coneixer-me encara una mica més.

Victor ens va dir " La mejor herramienta con la que contamos somos nosotros mismos, nuestra confianza y capacidad de estar alineados e identificados con el Alma, con el Ser, realizar el Yoga que nos permita crear estados de sensibilidad, de comunicación con nuestra alma"

Ens va parlar de la importància de la capacitat d'escolta pròpia i de l'altre, des del nostre centre , del nostre cor i això és el principal instrument terapèutic del que disposem.
Partim d'un protocol d'observació de l'estructura corporal, des de la tipologia física, l'observació de l'estàtica (anterior-posterior, eixos corporals, compensacions...), de la respiració, de la columna vertebral (curvatures, desviacions, zones immòbils...) de les actituds posturals...
A partir de les limitacions del pacient, centrant-nos en les solucions, ajudem a potenciar els recursos interns del propi individu, donant temps a que es produeixi el canvi , ajudant al pacient a que ho experimenti des de les seves sensacions físiques, anímiques i mentals.


"Cuando un yogui es capaz de desarrollar un gran desapego y al mismo tiempo desarrolla un saber-hacer particular en la observación del otro, entonces posee la capacidad de penetrar con su mente en el cuerpo del otro con el fin de poder actuar para socorrerlo"

Claude Maréchal





Laura Pla

Què és la kinesiologia?

És un mitjà pràctic que ens permet obtenir una informació correcta, utilitzant el test muscular, sobre els factors d'estrès i desequilibris en la persona. Testant el to del múscul iniciem un diàleg amb el cos que ens permet conèixer desequilibris que sobrepassen el coneixement conscient. Així identifiquem els fets, les circumstàncies i la naturalesa de l'estrès, tant a nivell fisicoenergètic, emocional, o limitacions mentals. Els mitjans i tècniques que la kinesiologia ha desenvolupat permeten alliberar l'estrès associat i reequilibrar la persona en els diferents nivells.
És una disciplina que s'està utilitzant en molts camps, en l'aprenentatge (edukinesiologia), en la psicologia, en la fisioteràpia, en la neurologia, en la nutrició...

Orígens de la kinesiologia.
En els anys 60 un quiropràctic americà, el metge Goodherart, va descobrir que hi havia una relació entre els músculs dèbils que testava manualment i certes patologies. Es va adonar que cada múscul unit a un nervi controlava a la vegada un òrgan, un meridià d'acupuntura, un punt limfàtic... i així va anar fent correlacions.



Laura Pla.

29/3/09

Què és un trauma? El mite grec de Medusa.

Quan l'individu viu una situació com una amenaça pot respondre de tres maneres diferents, amb la lluita, la fugida o la immobilització. Aquesta última resposta es involuntària i sorgeix quan la situació ens sobrepassa en excés i ens quedem congelats de por...
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.


"Curar el trauma"
Peter A. Levine

23/3/09

Què són les emocions?

Daniel Goleman defineix una emoció com un sentiment i pensament, l'estat biològic, l'estat psicològic i el tipus de tendència a l'acció que ho caracteritza.
Una resposta emocional es produeix per una estimulació captada pels nostres òrgans sensorials que van al talam, després al còrtex cerebral i més tard a l'amígdala on es desencadena una resposta. En situacions viscudes com a perilloses hi ha una via molt més ràpida, aquesta va del talam a l'amígdala directament sense fer un anàlisis de la situació en els hemisferis cerebrals.

Un trauma viscut en una primera infància deixa una memòria emocional a l'amígdala, on es guarda aquest tipus d'informació i en situacions similars posteriors poden tornar a desencadenar aquella resposta.
Exemple: si un nen petit es mossegat per un gos, aquest de gran pot arribar a tenir un pànic extrem cada vegada que un gos se li apropi.

Es pot parlar d'emocions bàsiques segons Paul Ekman reconegudes totes elles per persones de cultures diverses. Aquestes emocions bàsiques són : ira, tristesa por, alegria.
Un estat d'ànim es diferència d'una emoció en que aquest és més variable i dura molt més temps. La tendència habitual d'un estat d'ànim pot donar lloc a un temperament.


11/3/09

Article diari "El Periodico"

Article publicat en el diari "El Periodico" dilluns 9 de març del 2009 per Carme Escales.




5/3/09

Millorant la intel.ligència emocional

Daniel Goleman em el seu llibre "Inteligencia emocional" estableix relacions entre quocient intel·lectual i el nivell d'intel·ligència emocional.
Les persones amb un nivell alt de quocient intel·lectual, són persones intel·ligents però això no es cap garantia de prosperitat i felicitat.
Les persones amb una bona intel·ligència emocional disposen de molts més recursos i estratègies per la vida. Són persones que controlen els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres, gaudint d'una situació avantatjosa en tots els dominis de la vida.
Per ajudar als nens a manegar-se en les seves emocions els podem identificar amb algun temperament (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic) i des d'aquest potenciar-li aquells aspectes en que es troba més mancat.






Expressem les emocions!

Els nens aprenen per imitació tot allò que l'adult li mostra. Conscient i inconscientment s'aprenen maneres de fer i maneres de ser, fins i tot aprenem a configurar la nostra estructura corporal assenblant-la a la dels nostres pares.
Hi ha nens i també adults que no saben expressar allò que senten o que han sentit, que no són capaços de posar-li paraules perquè no se'ls hi ha ensenyat.
Les emocions no expressades es van acumulant i si un nen o adult viu o ha viscut successivament situacions traumàtiques, a la fi, com una olla exprés, esclata en una agressivitat incontinguda o per contra en una inhibició cada cop més gran.
Em d'ajudar a treure tot el que el nen porta a dintre que li bloqueja el seu potencial humà, no necessàriament amb paraules. Podem utilitzar la pintura, el modelat, el joc, la música, la psicomotricitat, el ball... com a actes creatius capaços d'alliberar el que hi ha en el nostre interior per generar individus més i més feliços.





Laura Pla.

11/2/09

Perfils d'aprenentatge I

Anna és una nena de 6 anys. Quin és el seu perfil d'aprenentatge?

Lateralitat: mà dreta, orella dreta, peu dret, ull esquerre, cervell dret.
Tot i que cada individu utilitza permanentment la integritat del seu cervell, amb interaccions contínues entre els dos hemisferis hi ha una predisposició a funcionar des del cervell dret. Marta processa a través de les imatges, el moviment, el ritme i la intuïció. Intuïtiva, emocional, espontània global, rítmica, imaginativa, efectiva en la percepció de l'espai. Sota estrès perd l'habilitat de raonar bé, té problemes per expressar-se, es queda out...
L'ull esquerre és controlat per l'hemisferi dret, la mà, el peu i l'orella per l'hemisferi esquerre. Tenint en compte la preferència vers l'hemisferi dominant dret s'utilitza de forma funcional els òrgans sensorials associats a aquest hemisferi, en aquest cas la visió.

Avantatges:
Pot aprendre visualment, amb pòsters, taules, gràfics, dibuixos, mapes...
Auditivament capta més per les diferències de tonalitat que no pas pel propi significat de les paraules.
Amb el moviment assimila molt més bé els aprenentatges.
Prefereix no seguir instruccions pas per pas.

Dificultats sota estrès:
Veu la imatge global, però obvia els detalls, li costa estar atenta a les explicacions orals de la nova informació.
Hi ha limitacions en desxifrar els fonemes que composen les paraules del propi llenguatge oral dificultant-li l'accés a la lectoescriptura.
Limitacions en les expressions kinestèsiques.
Limitacions en els desplaçaments que poden generar caigudes.

Pautes educatives:
La manera en que l'Anna processa els estímuls sensorials, condiciona el com aprèn. És necessari tenir en compte el perfil per ajudar-la a optimitzar al màxim el seu aprenentatge. Els avantatges del seu perfil ens facilitaran el cercar estratègies metodològiques molt més adients a les seves necessitats.
Ens seria útil la presentació de la informació global, visual, amb força modulacions de veu, implicant-la corporalment en l'aprenentatge, estimulant-la sensorialment...

18/1/09

Reflex palmar i les dificultats en l'escriptura.

Quantes vegades hem vist a nens que els hi costa escriure. Van molt lents, tenen una mala lletra o tenen una bona lletra, però hi ha una prensió excessiva i el que escriuen es pot llegir per la textura pel darrera del full, esgotant-se més aviat per la força que li posen...
Com que els hi costa es desmotiven vers la pròpia tasca i la majoria de professionals ho intenten corregir amb més del mateix, fent-los escriure més , cosa que el que fa es desmotivar-los molt més vers l'escriptura.
Com a professionals hem d'observar com el nen agafa el llapis, quina és la manera que fa la pinça quan escriu, com es posiciona al davant del full, amb quin ull mira el que escriu...
Una gran majoria de nens presenten problemes d'aquest tipus.
Quines són les múltiples causes? Si un nen no ha gatejat, la mà no ha estat estimulada amb el contacte amb el terra, manca de treball previ manipulatiu escolar per estimular la mà per urgència de treballar la lectoescriptura, reflex palmar que encara no ha estat inhibit, reflex tònic cervical asimètric no inhibit ...
Reeducació
És necessari un treball d'estimulació sensorial de la mà amb una dissociació dels moviments de la resta del cos i d'inhibició dels reflexes que puguin estar actius. És molt recomanable els jocs de dits, fer pa, plastilina, fang, retallar, estripar paper amb els dits...

Laura Pla

Exemples de males pinces i postures incorrectes davant del full

La natura anímica del nen V. Els quatre temperaments.


El temperament en fisiologia és un predomini d'un sistema orgànic. En Grècia Hipòcrates 460 anys a. de C. utilitzava el coneixement dels 4 humors o temperaments. Els humors es relacionen en la part física en les glàndules i el funcionament dels fluids en el cos.
La còlera o bilis és la base física del trastorn de l'ira, la bilis negra dóna lloc al melancòlic, la flegma o excés de fluid al flegmàtic, la sang al sanguini.

La medicina medieval descriu els temperaments en relació als conceptes calent/fred, sec/humit.
Calent/fred: natura de la persona, forma d'expressar-se en el món. Calent, molta activitat interna i externa. Fred, poca activitat.
Humit/sec: Quantitat d'energia o força vital. Sec, molta energia vital. Humit, poca energia vital.

Els grecs parlen de 4 forces subtils bàsiques que tenen relació amb el físic: terra, aigua, aire, foc.
Terra (sòlid), pesat, matèria en estat de màxima densitat, no permet que cap altra cosa ocupi el seu lloc.
Aigua (líquid), pesat, energia descendent, falta d'inèrcia interior, s'adapta al medi adoptant la forma del lloc on es troba, quan entra en una dinàmica la manté, si externament no se'l atura.
Aire (aeri), lleuger, mòbil, s'expandeix, li manca de consistència interior.
Foc (calòric), lleuger, cap enfora, lleuger, inconstant, inestable

"Emociones i temperamentos"
Sofia Pereira



No trobem persones en un únic temperament, tots tenim a la nostra disposició les quatre modalitats reactives fonamentals, l'identificar-les en nosaltres en les diverses situacions viscudes, ens permet reconeixer-les en els altres per harmonitzar la seva natura.