L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.
En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...
"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig
Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?
En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.
En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...
"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig
Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?
En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.
Entrades
