Desenvolupament del pensar

Vídeo de la col·lecció "Baby Human- To think"

Conductes emmascaradores.

La Dra. Carme Timoneda Gallart, Departament Pedagogia, Universitat de Girona les anomena conductes automàtiques incongruents i de crida d'atenció ... realitzades sense pensar sense ninguna implicació del lòbul frontal.
Són respostes que denoten el malestar del nen, d'alguna cosa que succeeix a nivell emocional i que no se sap expressar verbalment, sentim abans que pensem. Successos que afecten significativament la vida del nen, posteriorment amb el pas del temps sorgeixen símptomes que no sempre s'identifiquen com efecte dels mateixos.
Nens, que a l'escola sense una raó justificada, es mostren agressius vers els companys, excessivament inquiets amb un neguit constant, extremadament inhibits, que poden plorar per qualsevol cosa... totes elles són reaccions automàtiques de defensa.
Es necessari realitzar un bon treball emocional, de presa de contacte de les seves emocions, des del joc, el dibuix, el diàleg, la psicomotricitat, aprenent a posar paraules a allò que senten, evitant d'aquesta manera la resposta automàtica incongruent, tenint en compte el succeït en els dos últims anys.

Quan hem après realment?

Qualsevol situació en la que tenim de donar una resposta nova és una situació d'aprenentatge.
Tota la nostra vida és un procés constant d'aprenentatge.
Distingirem 4 fases diferenciades en aquest procés. Utilitzarem com exemple la situació d'aprendre a conduir.
1.- Quan per primera vegada agafo un cotxe, en una classe de pràctica, aquest se'm cala ràpid, és la primera vegada que ho faig.
2.- Quan ja he fet unes hores de pràctica, ja circulo pels carrers sense massa dificultat, però si em parlen no puc estar atent a allò que em diuen, necessito tota la meva atenció centrada en la tasca.
3.- Quan ja circulo per la ciutat on visc i a la vegada puc escoltar el que l 'acompanyant em diu.
4.- Ara ja sóc capaç de conduir sense problemes en qualsevol ciutat i a la vegada escoltar el que em diuen, puc generalitzar allò que he après en qualsevol situació.

Oscil·lem de la primera a la quarta i de la quarta a les altres fases en funció del nivell d'estrès en que ens trobem en qualsevol situació que impliqui fer alguna cosa diferent que abans no sabíem fer (aprenentatge lectoescriptura, numeració...)

Evidentment parlaríem d'una bona integració en l'última fase nº4, aquí la resposta cerebral implica a tot el cervell, no hi ha estrès.

Però que succeeix en les anteriors fases, les respostes majoritàriament impliquen les nostres parts cerebrals dominants (ull, ma, peu, orella...) i no tenen en compte les no dominants, fins i tot en les primeres fases puc perdre la part dominant (no escolto allò que em diuen) sempre en relació al nivell d' estrès.

Amb la edukinesiologia podem aconseguir que els diversos perfils d'aprenentatge s'optimitzin al màxim afavorint la creació de xarxes neuronals per afavorir la implicació de tot el cervell, desplegant tot el seu potencial.

Existeixen les limitacions?

Curtmetratge "El circo de la Mariposa" està en dues parts.

Una limitació sensorial, corporal, mental... és realment un impediment o és una possibilitat per despertar un potencial únic i exclussiu per cadascú?

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

Diferents maneres de ser, diferents maneres de fer...

Cada ésser humà és una individualitat que interactua i es relaciona amb els altres de formes diferents.

L'ésser humà s'assembla a una llavor:

- Té unes forces innates pròpies en potència de la seva particularitat, tendències temperamentals (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic).
- La terra i l'adob que l'envolta seria el context familiar de criança amb el que es desenvolupa.
- La quantitat de lluminositat i aigua que aquesta llavor rep s'assemblaria al lligam afectiu, relació primerenca establerta de proximitat i contacte entre el cuidador i l'infant (segur, desorganitzat, ansiós, ambivalent...)

Així unes llavors semblants, amb terres diferents i sotmeses a lluminositat diversa, generen plantes completament diferenciades.

Necessitem comprendre les tendències innates, els lligams afectius establerts i les tipologies diverses de contexts familiars, per desenvolupar "éssers humans" que aconsegueixin arribar al màxim del seu potencial ...

Laura Pla

Una nova educació...

Redes 49: "Educar para fabricar ciudadanos" per Eduard Punset.

En una nova societat del coneixement els models educatius anteriors ja no serveixen...

Jornades que es van realitzar a Wahshington D.C. on hi havien personatges de la ciència educativa, psicòlegs, neuròlegs, educadors... Daniel Goleman, Richard Davidson, Linda Darling Hammon i per l'altre costat personatges de la tradició contemplativa amb la figura principal del Dalai Lama.

Alteració de la funció del jo. TDAH?

En un diagnòstic bàsic sobre TDAH (dèficit d'atenció amb hiperactivitat) observem: excés abusiu de moviments motrius, trastorn d'atenció, dèficit en el control d'impulsos i reduïda capacitat per la inhibició de reaccions emocionals

Podriem parla del trastorn funcional del control del pensar, sentir i voler

Des del pensar, el nen va d'una impressió a l'altra, els pensaments corren i no es poden aturar, en una atenció dispersa d'una cosa a l'altra...

Des del sentir, una carència del control d'impulsos fa que les expressions del moviment no es puguin frenar. Una visió saludable del sentir es una respiració correcta, una inspiració i una exhalació calmada, on aquesta afavoreix la vivència del sentiment. Exposats a les seves emocions que no poden frenar, tenen dificultat per recuperar o superar estats anímics diversos.

Des del volitiu segueixen els impulsos de les seves múltiples impressions sensorials, els agrada girar sobre si, mouen tot el que troben... Amb actes continuats sense sentit, amb agressivitat, esgotament, simpatia, indiferència...

Estariem parlant d'una alteració de la funció del jo.

Què tenen de positiu?

Estan lliurats al món, a tot allò que veuen i senten, són oberts i espontanis, fàcilment excitables i disposats a emprendre moltes coses.

Congrés "Niños del 3er milenio"

Lloc: Auditori de la Salle Bonanova, Passeig Bonanova, 8, Barcelona

Informació i inscripcions:

http://armoniafestival.jimdo.com/

Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, TDAH?

A continuació es mostra un vídeo on es veu un nen aparentment amb possibilitat de diagnòstic d'un TDAH, transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Què tenim d'observar?

La posició i la taula són les adients.
Hi ha algun reflex primari actiu, possible espina de Galant activa?
Corporalment hi ha un bloqueig osteopàtic?
Hi ha un bloqueig sensorial, visual, auditiu...?
Hi ha problemes d'intoleràncies alimentàries, excés de dolços, paràsits intestinals, sobreestimulació visual (TV, ordinador, videocònsoles...)
Quina és la dimensió kinesiològica alterada, hi ha bloqueig en la lateralitat, en el centratge en l'enfoc?
Es una tasca que no pot fer sol?
Se li ha ajudat a crear un bon hàbit, se li ha ensenyat, ha tingut bons models educatius?
Quin es el seu perfil d'aprenentatge, dominància de cervell, de mà, de peu, d'ull, d'orella i quines són les seves característiques?
Quin és el seu temperament i com a partir d'ell podem ajudar-lo?

Quins processos cognitius té realment alterats, l'atenció, la planificació, el processament seqüencial, el processament simultani, estimulem els que li manquen.



Fent un abordatge global hàbits quotidians, osteopàtic, psicomotriu, kinesiològic, cognitiu, teràpia floral, aconseguirem que el Gabriel acabi el seu treball i de forma progressiva vagi evolucionant en el seu procés maduratiu, per esdevenir un home el més feliç possible en el seu futur.

Aprenent a relacionar-se

Aquest és un vídeo de la col·lecció "The baby human - relacionarse "
Els primers afectes creen la base de les futures relacions...

Aprenem amb:

• El compartir vincles emocionals
• La cooperació
• El sentiment d'individualitat
• La identitat sexual

A l'escola no rutlla!

Quantes vegades ens hem trobat amb un nen que fracassa en l'aprenentatge...
Tenim un problema i aquest s'assembla a un cabdell de llana que s'ha embolicat, per on començar?
De vegades com que es veu que fa mala lletra se li fa fer cal·ligrafia per millorar-la, si hi ha dificultats en la parla se'l corregeix i se li repeteixen les paraules, si hi ha dificultats en la lectoescriptura se li fan exercicis escrits per millorar aquesta, si suspèn se'l li fa estudiar més allò que li costa, si està irritable se'l controla més, si es baralla amb els companys se'l castiga, si no està atent i no pot parar quiet ...
Totes aquestes són solucions a curt termini, desfaig algun tros embolicat del cabdell per veure una millora. És necessari arribar al començament del cabdell per procedir a desembolicar-lo, en ordre, amb lentitud però amb un benefici més gran a llarg termini.
Si fa mala lletra veure d'on li ve, quina és la seva dominància lateral i procedir a optimitzar aquesta, veure quina es la mobilitat del braç, com repta com gateja, si hi ha reflexes primaris actius i treballar des d'on es troba el nus inicial.
Si hi ha un problemes de parla, és emocional, traumàtic, estructural...
Si hi ha problemes de lectoescriptura veure quina dimensió kinesilogica es troba més afectada i treballar des d'aquesta, observar si es un problema visual, atencional, psicomotriu...
Si hi ha problemes d'aprenentatge general veure quin processos cognitius es troben alterats, falla la planificació, l'atenció, el processament seqüencial, el processament simultani, dimensió kinesiologica afectada, és sensorial visual o auditiu, manca d'autoestima, traumes viscuts, mobilitat, història familiar
Si hi ha problemes de comportament, hiperactivitat, irritabilitat, agressivitat, quin és el seu temperament, veure si hi ha traumes, dificultats en el lligam afectiu, problemes d'establir límits, història familiar, mala gestió emocional, reflexes primaris actius...


Laura Pla.

El desenvolupament del sentir

I de les emocions,sorpresa, ira, alegria, vergonya, por... que en sabem...
Vídeo de la col·lecció "Baby Human- To feel"

Saber dir no

Per què és important saber dir no als teus fills

Llibre publicat per primera vegada a Italia on es van vendre més de 6000 exemplars actualment traduït a dotze llengües.
"dir no beneficia més que no pas perjudica el bon comportament dels fills.. posar límits ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, a ser més creatius i a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals"

No és un llibre normatiu, es parla de la importància de dir no dins l'àmbit familiar, ajudant a les famílies a analitzar-se en relació a la capacitat de dir no en les diverses etapes (bebès,2 a 5anys, primers anys d'escola, adolecents) amb exemples reals.
Asha Philips "Saber dir no" labutxaca 2009

Desenvolupament del llenguatge. El parlar

Aquest es un vídeo de la col·lecció "The baby human - to talk "
Aquí es veu l'evolució del bebè des de la producció dels primers sons, de la capacitat d'escolta i d'imitació fins arribar a articular paraules completes.

Desenvolupament motor. El caminar.

Un documental molt bo anomenat "The baby human - to walk" on es veu l'evolució del bebè fins l'arribar al caminar.
Passant per les fases d'aixecar el cap, donar-se la volta, agafar, gatejar, avançar subjectant-se, caminar...

El cervell del bebè (Redes)

Vídeo de la sèrie Redes dirigit per Eduard Punset. En aquest es parla dels factors que influeixen en el desenvolupament del cervell del bebè, de la importància de l'afecte i la protecció i la influència d'aquests en la seva vida adulta.

El desenvolupament humà segons Steiner.Evolució inicial del nen (0-7anys)

Steiner divideix el desenvolupament humà en 3 períodes:

- fins als 21 anys, la individualitat ocupada en la construcció del nostre cos i en la maduració fisiològica dels nostres òrgans "esdevenir home"

- dels 21-42 anys, maduració en l'àmbit anímic, aquí la individualitat ja no està lligada al cos, fase d'expansió (família, treball, casa... ) es la fase social "ser home"

- dels 42 anys endavant, fase de desenvolupament espiritual, aquí ja hi ha un major grau de consciència, els processos constructius del cos requereixen energia, ara amb els processos degeneratius s'allibera més quantitat de forces vitals (són els savis) "realització de l'home"

Cada fase es subdivideix en septennis, fins als 21 tenim 0-7, 7-14, 14-21

Què succeeix en el primer septenni, 0-7 anys?
El nen al néixer té el cap desproporcionat amb el cos i no s'assoleix la proporció fins el 21 anys.
Es parla d'un desenvolupament somàtic que comença en el cap, continua en el tòrax i abdomen i finalitza en les extremitats. Una cosa semblant sorgeix en la pròpia cara 1er el front, 2on el nas 3er la boca i mandíbula.
La funció bàsica d'aquest és la de transformació del cos, cada cèl·lula adquireix un caràcter individual. La forma humana es construeix mitjançant l'evolució descendent des del cap, tronc fins les extremitats i després des d'un procés ascendent extremitats, tronc, cap. Primer aconsegueix caminar després parlar i finalment pensar.El nen aprèn per imitació, (influències físiques i morals) el nen sent tot el que pensen els que l'envolten. Quan diu "jo" fa la primera vivència del jo, aquí comença la fase d'oposició, d'aquesta primera vivència s'adquireix la capacitat del record (molt important el primer record). Quan el nen canvia els dents, el cos, és ja el seu propi i des d'aquí fins l'adolescència el sitema cefàlic dóna pas al desenvolupament dels sistema rítmic.

Teories diverses sobre el procés evolutiu

Existeixen diverses teories que expliquen el procés evolutiu del nen. Piaget, Vygotsky, sistèmica, antroposòfica, xácrica...
Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri).
0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix)
2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals)
7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions
11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu.
A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.

Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper.
La teoria sistémica té en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)

Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics.
Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament.
Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.

Examen de reflexos primaris.

Vídeo on es pot veure com es fa una prova de reflexos primaris a nadons segons l'etapa madurativa i l'àrea cerebral implicada.
La no aparició d'aquests en el període corresponent podria indicar algun retard a nivell maduratiu.

Redes 50. "Meditación y aprendizaje"

Impacte tècniques contemplatives en l'aprenentatge social i emocional.
Programa Redes. Eduard Punset.





Transcripció del vídeo