Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.

Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura

c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a

Reus 

http://www.espailaura.cat

info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.

A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)

Propera activitat:

xerrada "fem gimnàstica cerebral (Brain Gym)"

dijous 11 d'octubre a les 20 hores

(necessari confirmació de plaça)

xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

Quan hem après realment?

Qualsevol situació en la que tenim de donar una resposta nova és una situació d'aprenentatge.
Tota la nostra vida és un procés constant d'aprenentatge.
Distingirem 4 fases diferenciades en aquest procés. Utilitzarem com exemple la situació d'aprendre a conduir.
1.- Quan per primera vegada agafo un cotxe, en una classe de pràctica, aquest se'm cala ràpid, és la primera vegada que ho faig.
2.- Quan ja he fet unes hores de pràctica, ja circulo pels carrers sense massa dificultat, però si em parlen no puc estar atent a allò que em diuen, necessito tota la meva atenció centrada en la tasca.
3.- Quan ja circulo per la ciutat on visc i a la vegada puc escoltar el que l 'acompanyant em diu.
4.- Ara ja sóc capaç de conduir sense problemes en qualsevol ciutat i a la vegada escoltar el que em diuen, puc generalitzar allò que he après en qualsevol situació.

Oscil·lem de la primera a la quarta i de la quarta a les altres fases en funció del nivell d'estrès en que ens trobem en qualsevol situació que impliqui fer alguna cosa diferent que abans no sabíem fer (aprenentatge lectoescriptura, numeració...)

Evidentment parlaríem d'una bona integració en l'última fase nº4, aquí la resposta cerebral implica a tot el cervell, no hi ha estrès.

Però que succeeix en les anteriors fases, les respostes majoritàriament impliquen les nostres parts cerebrals dominants (ull, ma, peu, orella...) i no tenen en compte les no dominants, fins i tot en les primeres fases puc perdre la part dominant (no escolto allò que em diuen) sempre en relació al nivell d' estrès.

Amb la edukinesiologia podem aconseguir que els diversos perfils d'aprenentatge s'optimitzin al màxim afavorint la creació de xarxes neuronals per afavorir la implicació de tot el cervell, desplegant tot el seu potencial.

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

El moviment ens porta vers l'aprenentatge?

El moviment és un resposta produïda pel l'ordre del cervell davant d'una estimulació sensorial determinada.

Des dels diferents sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte, arriba la informació al nostre cos, aquest estan en contacte amb el sistema nerviós perifèric i d'aquí arriba al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). En el cervell es processa la informació i s'emet la resposta més adient davant de l'estímul concret.

La neurona es la cèl·lula responsable del funcionament del sistema nerviós i és la que transmet la informació. Quan més s'activa una neurona, més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació. Sota estres les neurones canvien les respostes produïdes pel cervell. La manca d'estimulació, la sobresaturació i la falta d'aigua generen estres en les neurones.



El nostre cervell té 100.000 milions de neurones. Cadascuna d'elles es relaciona amb una zona sensorial específica, les mans, cames, peus i la parla ocupen un primer lloc en aquesta estimulació.


(Tall frontal del cervell)

Aprenem millor movent-nos, ja que així activem moltes més neurones cerebrals i a la vegada estem creant moltes més interconnexions i xarxes entre elles, ampliant d'aquesta manera la neuroplasticitat del cervell.


Quantes hores estem aprenent asseguts a una cadira???


L' edukinesiologia treballa sobre l'estimulació del cervell neuroplàstic a partir del moviment, afavorint l'activació de nous circuits neuronals i optimitzant els ja existents millorant considerablement l'aprenentatge.


Laura Pla.

Què és la kinesiologia?

És un mitjà pràctic que ens permet obtenir una informació correcta, utilitzant el test muscular, sobre els factors d'estrès i desequilibris en la persona. Testant el to del múscul iniciem un diàleg amb el cos que ens permet conèixer desequilibris que sobrepassen el coneixement conscient. Així identifiquem els fets, les circumstàncies i la naturalesa de l'estrès, tant a nivell fisicoenergètic, emocional, o limitacions mentals. Els mitjans i tècniques que la kinesiologia ha desenvolupat permeten alliberar l'estrès associat i reequilibrar la persona en els diferents nivells.
És una disciplina que s'està utilitzant en molts camps, en l'aprenentatge (edukinesiologia), en la psicologia, en la fisioteràpia, en la neurologia, en la nutrició...

Orígens de la kinesiologia.
En els anys 60 un quiropràctic americà, el metge Goodherart, va descobrir que hi havia una relació entre els músculs dèbils que testava manualment i certes patologies. Es va adonar que cada múscul unit a un nervi controlava a la vegada un òrgan, un meridià d'acupuntura, un punt limfàtic... i així va anar fent correlacions.



Laura Pla.

Perfils d'aprenentatge I

Anna és una nena de 6 anys. Quin és el seu perfil d'aprenentatge?

Lateralitat: mà dreta, orella dreta, peu dret, ull esquerre, cervell dret.
Tot i que cada individu utilitza permanentment la integritat del seu cervell, amb interaccions contínues entre els dos hemisferis hi ha una predisposició a funcionar des del cervell dret. Marta processa a través de les imatges, el moviment, el ritme i la intuïció. Intuïtiva, emocional, espontània global, rítmica, imaginativa, efectiva en la percepció de l'espai. Sota estrès perd l'habilitat de raonar bé, té problemes per expressar-se, es queda out...
L'ull esquerre és controlat per l'hemisferi dret, la mà, el peu i l'orella per l'hemisferi esquerre. Tenint en compte la preferència vers l'hemisferi dominant dret s'utilitza de forma funcional els òrgans sensorials associats a aquest hemisferi, en aquest cas la visió.

Avantatges:
Pot aprendre visualment, amb pòsters, taules, gràfics, dibuixos, mapes...
Auditivament capta més per les diferències de tonalitat que no pas pel propi significat de les paraules.
Amb el moviment assimila molt més bé els aprenentatges.
Prefereix no seguir instruccions pas per pas.

Dificultats sota estrès:
Veu la imatge global, però obvia els detalls, li costa estar atenta a les explicacions orals de la nova informació.
Hi ha limitacions en desxifrar els fonemes que composen les paraules del propi llenguatge oral dificultant-li l'accés a la lectoescriptura.
Limitacions en les expressions kinestèsiques.
Limitacions en els desplaçaments que poden generar caigudes.

Pautes educatives:
La manera en que l'Anna processa els estímuls sensorials, condiciona el com aprèn. És necessari tenir en compte el perfil per ajudar-la a optimitzar al màxim el seu aprenentatge. Els avantatges del seu perfil ens facilitaran el cercar estratègies metodològiques molt més adients a les seves necessitats.
Ens seria útil la presentació de la informació global, visual, amb força modulacions de veu, implicant-la corporalment en l'aprenentatge, estimulant-la sensorialment...

Reflex palmar i les dificultats en l'escriptura.

Quantes vegades hem vist a nens que els hi costa escriure. Van molt lents, tenen una mala lletra o tenen una bona lletra, però hi ha una prensió excessiva i el que escriuen es pot llegir per la textura pel darrera del full, esgotant-se més aviat per la força que li posen...
Com que els hi costa es desmotiven vers la pròpia tasca i la majoria de professionals ho intenten corregir amb més del mateix, fent-los escriure més , cosa que el que fa es desmotivar-los molt més vers l'escriptura.
Com a professionals hem d'observar com el nen agafa el llapis, quina és la manera que fa la pinça quan escriu, com es posiciona al davant del full, amb quin ull mira el que escriu...
Una gran majoria de nens presenten problemes d'aquest tipus.
Quines són les múltiples causes? Si un nen no ha gatejat, la mà no ha estat estimulada amb el contacte amb el terra, manca de treball previ manipulatiu escolar per estimular la mà per urgència de treballar la lectoescriptura, reflex palmar que encara no ha estat inhibit, reflex tònic cervical asimètric no inhibit ...
Reeducació
És necessari un treball d'estimulació sensorial de la mà amb una dissociació dels moviments de la resta del cos i d'inhibició dels reflexes que puguin estar actius. És molt recomanable els jocs de dits, fer pa, plastilina, fang, retallar, estripar paper amb els dits...

Laura Pla

Exemples de males pinces i postures incorrectes davant del full

Edukinesiologia

Qùe és?

És una branca de la kinesiologia. La paraula kinesiologia va de kinesis que significa moviment i lògia que significa raonament
La kinesiologia educativa és una tècnica motriu que facilita la connexió de les diferents àrees del cervell de forma integrada. S'activen al mateix temps (dreta-esquerra, dalt-baix, davant-darrera) posant en funcionament nous circuits i noves interconnexions, afavorint les conductes més adaptatives en situacions d'aprenentatge i en la vida en general.
És basa en exercicis motrius fàcils i senzills d'aplicar segons les necessitats de cada alumne. Aquests exercicis activen el cervell, fent-lo funcionar en un tot integrat, millorant, entre d'altres, les destreses d'escriptura, escolta, visió, lectura, comprensió, raonament...
A partir del moviment i del test kinesiològic es treballen les dimensions:
Esquerra-dreta que actua sobre les dificultats de lateralitat i comunicació en relació a la integració dels hemisferis cerebrals.
Dalt-baix, que actua sobre el centrament i l'organització en relació al cervell mig.
Anterior-posterior, que actua sobre l'enfocament i la comprensió en relació a la tija cerebral.