Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.

Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura

c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a

Reus 

http://www.espailaura.cat

info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.

A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)

Propera activitat:

xerrada "fem gimnàstica cerebral (Brain Gym)"

dijous 11 d'octubre a les 20 hores

(necessari confirmació de plaça)

xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

La màgia dels contes

De petita recordo com m'agradava que em contessin contes, escoltava també discos de contes, amb els meus germans ens posàvem al costat del tocadiscs, encara recordo la veu de la caputxeta quan el llop se la volia menjar... llegia i rellegia els petits contes que la meva mare em comprava...he escrit fins i tot algun petit conte.

L'altre dia per atzar em va caure a les mans un gran llibre:

"Vivir la magia de los cuentos"d'Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, editorial EDAF.

El recomano a tothom que li agradin els contes, que cregui en la màgia, que vulgui aconseguir canvis en la seva vida, que necessiti contar-li contes al seu nen intern i que desitgi contar contes als seus fills.
En el conte el nen aprèn de les diverses narracions com el protagonista superara els obstacles a partir de l'accés a diversos recursos propis de vegades insospitats....
Per ajudar al desenvolupament emocional dels nostres fills, en pedagogia Waldorf es recomana als 6-7 anys contes de fades sobretot els clàssics europeus dels germans Grimm, 7-8 contes de faules, 8-9 mitologia...


El llibre explica com funciona la màgia dels contes. Parla de tres principis, de tres funcions bàsiques que és posen en funcionament amb els protagonistes del rei, l'heroi i la fada.
El rei vigila que tot estigui en ordre i quan sorgeix un problema és el qui dona la senyal d'alarma i formula la pregunta de canvi. L'heroi és el qui resol el conflicte, però necessita de l'ajut de la fada i aquesta fa que tot sigui possible per trobar la solució...


Laura Pla.

TV, ordinadors, videojocs, consoles ...

Us proposo un joc pares, necessitem dues persones.
Un de vosaltres s'ha de tapar els ulls i l'altre us ha de portar així a passejar una estona de la mà. La consigna és que al cap d'uns minuts us situïn al davant d'alguna cosa i us destapin els ulls uns segons, observeu allò que us mostrin com si fora la primera vegada que ho veiéssiu, lliure de judicis ni interpretacions.
Allò que vosaltres captareu és el que s'apropa més al que anomenem impressions sensorials en els nens.
Els nens durant el primer septenni (7 anys) rep impressions sensorials amb molta força, produint aquestes efectes sobre les diverses regions orgàniques dependents del sistema nerviós vegetatiu, lligades aquestes a més a més al procés anímic, Rudolf Steiner deia "tot ell és organisme sensorial". Els nens en aquest període necessiten forma, color i moviment pel seu bon desenvolupament anímic i corporal.

Què succeeix quan el nens miren la TV, juguen a l'ordinador, consoles...?
Els ulls s'orienten rígidament vers la pantalla. La rígida posició ocular muscular es transmet a la resta del cos, els nens resten immòbils al seu davant, els únics sentits que interactuen són la vista i l'oïda, més aquell canell i dit que no pot parar... afavorint una desintegració amb la resta de sentits.
El flux informàtic que la pantalla produït supera la capacitat receptiva del nen per elaborar-ho.
Les pantalles formades per punts més o menys lluminosos que es passen a gran velocitat en successió reticular produeixen una imatge i moviment aparent afavorint en el cervell corrents de pensament entretallades que afecten quan aquest es troba en procés de desenvolupament.

Quins són els efectes nocius d'aquests a posteriori?

• De vegades es produeix una inquietud de moviment no natural que es relaciona amb la forçada quietud del moviment produïda al davant de l'ordinador...
• Manca d'iniciativa, incapacitat de jugar "m'avorreixo" debilitament de la voluntat, augmenta la incapacitat per jugar independentment i amb fantasia.
• Impressions en ràpida successió que afegeixen al seu món interior l'efecte "accions inconcloses" produint tensió i desassossec.
• Manca de concentració, nerviosisme i fins i tot comportament agressiu.
• Alteració del sistema nerviós i vida anímica.
• Afavoreixen la no comunicació i interacció entre iguals, en casos extrems poden produir una alienació del món social.
• Inhabilitat per interpretar missatges no verbals.
  
• Els nous jocs que impliquen moviment són més proactius ja que impliquen més al cos, però quan es realitza un moviment de força amb aquest (ex:joc de tennis) al no existir una descàrrega de la força cinètica (no hi ha una pilota real) aquesta impacta amb les pròpies articulacions i pot produir tendinitis articulars.

Què tenen de bo aquest mitjans?

• Amb un nen amb paràlisis cerebral un ordinador li pot servir com una via de comunicació alternativa.
• Et dona possibilitats per accedir al món de la informació, però requereix de l'educació de l'adult per saber discernir la veracitat d'aquestes.
  
• Les noves tendències de jocs que impliquen en la dinàmica d'aquest a tota la família poden ajudar a la cohesió d'aquesta.
• No és el mateix un joc bèl·lic que un d'enginy. En la seva justa mesura els jocs de rol o estratègia que impliquen un pensament analític poden ajudar a aquest procés.
  

Hipotèticament un nen de 12 anys que veu la TV i juga amb aquests aparells tecnològics unes dues hores al diàries s'ha trobat gairebé un any de la seva vida totalment immobilitzat.

Atenció pares els primers 12 anys dels vostres fills són condicionats pel que seran en el seu futur!
És necessari una tria acurada dels diversos jocs, així com un horari raonable d'interacció amb aquests mitjans, sense oblidar-se dels altres jocs "els manipulatius, imaginatius i de cohesió de grup"


Laura Pla.

Conductes emmascaradores.

La Dra. Carme Timoneda Gallart, Departament Pedagogia, Universitat de Girona les anomena conductes automàtiques incongruents i de crida d'atenció ... realitzades sense pensar sense ninguna implicació del lòbul frontal.
Són respostes que denoten el malestar del nen, d'alguna cosa que succeeix a nivell emocional i que no se sap expressar verbalment, sentim abans que pensem. Successos que afecten significativament la vida del nen, posteriorment amb el pas del temps sorgeixen símptomes que no sempre s'identifiquen com efecte dels mateixos.
Nens, que a l'escola sense una raó justificada, es mostren agressius vers els companys, excessivament inquiets amb un neguit constant, extremadament inhibits, que poden plorar per qualsevol cosa... totes elles són reaccions automàtiques de defensa.
Es necessari realitzar un bon treball emocional, de presa de contacte de les seves emocions, des del joc, el dibuix, el diàleg, la psicomotricitat, aprenent a posar paraules a allò que senten, evitant d'aquesta manera la resposta automàtica incongruent, tenint en compte el succeït en els dos últims anys.

Existeixen les limitacions?

Curtmetratge "El circo de la Mariposa" està en dues parts.

Una limitació sensorial, corporal, mental... és realment un impediment o és una possibilitat per despertar un potencial únic i exclussiu per cadascú?

Diferents maneres de ser, diferents maneres de fer...

Cada ésser humà és una individualitat que interactua i es relaciona amb els altres de formes diferents.

L'ésser humà s'assembla a una llavor:

- Té unes forces innates pròpies en potència de la seva particularitat, tendències temperamentals (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic).
- La terra i l'adob que l'envolta seria el context familiar de criança amb el que es desenvolupa.
- La quantitat de lluminositat i aigua que aquesta llavor rep s'assemblaria al lligam afectiu, relació primerenca establerta de proximitat i contacte entre el cuidador i l'infant (segur, desorganitzat, ansiós, ambivalent...)

Així unes llavors semblants, amb terres diferents i sotmeses a lluminositat diversa, generen plantes completament diferenciades.

Necessitem comprendre les tendències innates, els lligams afectius establerts i les tipologies diverses de contexts familiars, per desenvolupar "éssers humans" que aconsegueixin arribar al màxim del seu potencial ...

Laura Pla

Aprenent a relacionar-se

Aquest és un vídeo de la col·lecció "The baby human - relacionarse "
Els primers afectes creen la base de les futures relacions...

Aprenem amb:

• El compartir vincles emocionals
• La cooperació
• El sentiment d'individualitat
• La identitat sexual

El desenvolupament del sentir

I de les emocions,sorpresa, ira, alegria, vergonya, por... que en sabem...
Vídeo de la col·lecció "Baby Human- To feel"

Saber dir no

Per què és important saber dir no als teus fills

Llibre publicat per primera vegada a Italia on es van vendre més de 6000 exemplars actualment traduït a dotze llengües.
"dir no beneficia més que no pas perjudica el bon comportament dels fills.. posar límits ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, a ser més creatius i a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals"

No és un llibre normatiu, es parla de la importància de dir no dins l'àmbit familiar, ajudant a les famílies a analitzar-se en relació a la capacitat de dir no en les diverses etapes (bebès,2 a 5anys, primers anys d'escola, adolecents) amb exemples reals.
Asha Philips "Saber dir no" labutxaca 2009

El cervell del bebè (Redes)

Vídeo de la sèrie Redes dirigit per Eduard Punset. En aquest es parla dels factors que influeixen en el desenvolupament del cervell del bebè, de la importància de l'afecte i la protecció i la influència d'aquests en la seva vida adulta.

Redes 50. "Meditación y aprendizaje"

Impacte tècniques contemplatives en l'aprenentatge social i emocional.
Programa Redes. Eduard Punset.





Transcripció del vídeo

Preguntes sobre les flors de Bach?

Què són?
Són uns preparats florals elaborats a partir de flors de plantes silvestres. Aquestes es recullen en el seu punt òptim de floració, es submergeixen en aigua i s’exposen al sol unes hores. De l’aigua es crea una tintura mare, posteriorment d’aquesta se’n fa una dissolució que es la que es comercialitza i d’aquí es fan dilucions posteriors per beure’s.

Què fan?
Són pacificadors naturals de l’ànim. La teràpia floral considera que els desequilibris emocionals, sentimentals i de les idees predisposen i originen la malaltia física i mental.
Actuen sobre els patrons negatius de les emocions, disminuint l’odi, la por, la inseguretat, la depressió, la culpa, l’ansietat, l’angoixa… ajudant a restablir l’equilibri emocional vers l’emoció corresponent positiva.
Cada remei floral afavoreix unes virtuts oposades a uns defectes.
Exemple el Mímulus s’associa al malestar de pors de la vida quotidiana (malalties, desgràcies...) la virtut que aquesta desenvolupa és el coratge i la disminució de l’angoixa associada a les pors viscudes .

Com es prenen?
En gotes sublinguals 4 o 6 vegades per dia, en casos de crisis es pot augmentar la freqüència, atenent a les indicacions del terapeuta floral
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.

Qui les va descobrir?
Eduard Bach, metge, bacteriòleg, cirurgià i homeòpata anglès descobreix aquest preparats entre 1928 i 1936 com a fruit d’un treball d’investigació on va considerar al pacient en la seva totalitat, en cos ment i ànima.
Ell deia “La enfermedad orgánica es el producto final, la última etapa de algo mucho más profundo. La enfermedad no es material en su origen” “ Es consecuencia de un conflicto entre nuestro Yo superior y nuestra personalidad”

Qui pot prendre flors?
Qualsevol ésser viu, humans, animals i plantes al que un terapeuta floral li hagi prescrit un remei.
Amb 80 anys d’història existeixen molts estudis i escrits sobre casos clínics resolts.
Els beneficis són reconeguts per l’organització Mundial de la Salut des de 1993.
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.


Nosaltres som com un iceberg, on el nostre cos físic és únicament la punta i sota d'aquesta...

Laura Pla

Com posar límits?

A vegades sembla perillós dir un "no" al fill, con si aquest pogués crear un gran trauma psicològic...

Què succeeix quan no es posen límits?
En el bebès , el món gira al seu voltant, aprenen a reclamar l'atenció a partir del plor. Si hi ha una atenció excessiva, el nen aprèn a controlar des dels 3 i 4 anys i a partir del crit des dels 6, 7 anys.
Aquesta dificultat creixent d'acceptació dels seus límits requereix una gran paciència de l'adult i es necessari ajudar-lo premiant les actituds positives i ignorant les negatives.
Si se l'ha continuant satisfent en tot, el món es converteix en el seu esclau i als 7 i 8 anys s'ha convertit en un petit rei insatisfet de tot. Comença a ser rebutjat pels seus propis companys, ja que té una percepció distorsionada de l'altre. Se'ls pot confondre amb nens amb trastorn d'hiperactivitat.
Si no es prenen mesures en les etapes anteriors poden aparèixer agressions físiques, problemes de conducta i fins i tot psiquiàtrics ...

Aprenem a estimar als altres a la vegada que aprenem a respectar-los, sense pensar exclusivament en els nostres desitjos i pensant en els drets que també tenen.

Algunes estratègies.

• Premiar millor que castigar.
• Premiar el bon comportament, no necessàriament amb objectes materials, les mirades, paraules gestos ... ajuden molt més a enfortir la seva autoestima.
• Que assumeixi les conseqüències dels seus actes, referint-nos al fet específic, no aprovant les accions incorrectes, criticant el fet, però no a la persona.
• Complir i fer-li complir les regles preestablertes amb decisió.
• Ser coherent en el que li diem.
• Donar-li responsabilitats progressivament.

...

"Poner límites a su hijo"
Tania Zagury

Exemples d'aplicacions de flors de Bach.

Les flors de Bach poden servir de recolzament a qualsevol psicoteràpia o tractament psicopedagògic.

• Trastorn del son, Chicory per una necessitat excessiva d' atenció, Willow pels plors...
• Malson, Rock Rose per reduir el pànic dels somnis terrorífics, Honeysuckle pels malsons recurrents, Mímulus per pors d' origen conegut
• Enuresis, es necessari però evitar la ingesta de líquids abans d' anar-se al llit, Chicory si mulla el llit per cridar l' atenció, Crab Apple contra la sensació de vergonya, Clematis per al dormilega profund, Agrimony per al que tracta d' amagar el llit mullat, Centaury per al nen intimidat pel comportament d' altres nens...
• Rebequeries, Impatiens per nens impacients amb les situacions , ho vull ara, Verbain per al nen molt nerviós i difícil de tranquil·litzar, Vine per al nen tossut que vol sortir-se amb la seva amb la rebequeria, Crab Apple i Rock Water pel comportament obsessiu destructiu...
• Dislèxia, Larch per retrobar la confiança, Gentian per donar ànim, Mímulus per les pors, Water Violet per nens que s' aïllen, Clematis per al nen que viu en un mon de fantasia ...
• Perdonavides, pels nens que es veuen atemorits pels altres, Wild Rose, per ajudar a tenir un interès més actiu en el que està passant, Aspen per la sensació de que alguna cosa està a punt de succeir, Rock Rose pel terror o pànic molt fort, Cerato per ajudar-lo a enfrontar-se i parlar clar amb el perdonavides, Chesnut Bud si aconsegueix oposar-se al perdonavides però torna a repetir de nou la mateixa situació
• Caqueig, Mímulus en el nen tímid i nerviós, Larch afegit a l' anterior li ajuda a recuperar la confiança, Walnut ajuda a superar els prejudicis i opinions dels altres, Agrimony pels que amaguen els seus sentiments veritables, l' ajudarà a estar més relaxat, Rock Water pels nens sotmesos a una disciplina excessiva...
• Tics, Mímulus pel temor i nerviosisme conegut, Aspen pels temors desconeguts, White Chestnut preocupat per un esdeveniment concret, Verbain i impatiens pel nen molt nerviós i excitable, Aspen per una excitació sense raó aparent, Chestnut Bud per al nen que ha superat els tics però torna de nou, Star of Bethlehem per ajudar en una situació de xoc o traumàtica ( el tic pot no aparèixer de sobte i trigar més temps en manifestar-se)
• Hiperactivitat, Impatiens per la velocitat en que es mouen, Verbain per la tensió i excitació, Cherry Plum per al comportament histèric, Vine pels nens força exigents, agressius, Holly per un comportament ple d' odi i rancúnia.

"Los remedios florales del DR.Bach para niños" Judy Howard

No existeix remeis homogenis davant d'una problemàtica específica, es necessari un tractament individualitzat a partir de les característiques personals.

Què són les flors de Bach?

Hipòcrates, metge grec (460-377 a C.) conegut com el pare de la medicina deia: " És més important saber quin tipus de persona té una malaltia, que saber quina classe de malaltia té una persona".

Eduard Bach, metge anglès del segle XIX impressionat pels descobriments anteriors de Hahnemann sobre la homeopatia, diu que la ciència mèdica es preocupa pels resultats però no de les causes. Va agrupar i classificar les persones en grups diversos de personalitat i observa que no tots tenen les mateixes malalties, però que si reaccionen de la mateixa manera davant de qualsevol tipus de malaltia. En lloc d' utilitzar bactèries per combatre la malaltia escull plantes, rebutjant però les plantes verinoses, les primitives i les utilitzades com aliment. Recull plantes amb un nivell vibratori més alt per així restablir la salut del cos i la ment en l' època de l' any en que els dies són més llargs, utilitzant la part de la planta més vital, els caps de les flors, es deixen al sol en un recipient de vidre ple d' aigua vessant i posteriorment procedint a l' ebullició d'aquestes plantes

Fa una classificació de 38 flors silvestres de la regió de Gales (Gran Bretanya) en:

• pels que senten por
• pels que senten incertesa
• pels que no tenen interès pel present
• pels que senten solitud
• pels hipersensibles a les influències i idees
• pels que sofreixen desànim, desesperació
• pels que manifesten excessiva preocupació pel benestar dels altres

Bach parla de la malaltia com el resultat d'un desequilibri emocional, que es produeix en el camp energètic de l' ésser viu i que si aquest es manté apareix la malaltia en el cos físic.

Aquestes flors actuen sobre els estats emocionals dels homes i dels animals i sobre les propietats vitals de les plantes. Existeixen 38 remeis florals del doctor Bach, 22 remeis de tipus, associats amb trets de personalitat, però que també es poden utilitzar per qualsevol nen que es trobi en la mateixa disposició mental i 16 que són un reflex de diversos estats d' ànim que descriuen les emocions i es poden aplicar a qualsevol individu. Es presenten en forma líquida com a remei concentrat, és necessari però diluir-los per fer-ne un preparat per poder ser utilitzat A més a més existeix un preparat com a remei d' urgència presentat en forma líquida o pomada, Rescue, que es una combinació de 5 d'aquest remeis anteriors ( per situacions fortes de trauma o xoc).

Com allibero un bloqueig emocional ?

Un bloqueig emocional, es produeix a partir d'una situació viscuda, interpretada com a desagradable. Depenent de la intensitat i de la pròpia vivència d'aquesta es poden arribar a generar nusos que bloquegen el lliure fluir corporal afectant al sistema cefàlic, el sistema rítmic, i el metabòlic motriu.
Com ho allibero?

• Amb les tècniques quinesiològiques identifico quin és el moment del trauma i l'emoció bloquejada, ajudant a posar paraules a allò que no se sap explicar.
• Utilitzant tècniques de ioga terapèutic, psicomotricitat ... alliberem el bloqueig ubicat en el cos.
• Amb les tècniques kinesiològiques allibero la ment inconscient portant-la a la consciència.
• Amb l'acte creatiu i les flors de Bach desbloquejo l'emoció.

D'aquesta manera s'ajuda a restablir de nou l'equilibri harmònic personal.





Laura Pla.

Què és un trauma? El mite grec de Medusa.

Quan l'individu viu una situació com una amenaça pot respondre de tres maneres diferents, amb la lluita, la fugida o la immobilització. Aquesta última resposta es involuntària i sorgeix quan la situació ens sobrepassa en excés i ens quedem congelats de por...
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.


"Curar el trauma"
Peter A. Levine

Què són les emocions?

Daniel Goleman defineix una emoció com un sentiment i pensament, l'estat biològic, l'estat psicològic i el tipus de tendència a l'acció que ho caracteritza.
Una resposta emocional es produeix per una estimulació captada pels nostres òrgans sensorials que van al talam, després al còrtex cerebral i més tard a l'amígdala on es desencadena una resposta. En situacions viscudes com a perilloses hi ha una via molt més ràpida, aquesta va del talam a l'amígdala directament sense fer un anàlisis de la situació en els hemisferis cerebrals.

Un trauma viscut en una primera infància deixa una memòria emocional a l'amígdala, on es guarda aquest tipus d'informació i en situacions similars posteriors poden tornar a desencadenar aquella resposta.
Exemple: si un nen petit es mossegat per un gos, aquest de gran pot arribar a tenir un pànic extrem cada vegada que un gos se li apropi.

Es pot parlar d'emocions bàsiques segons Paul Ekman reconegudes totes elles per persones de cultures diverses. Aquestes emocions bàsiques són : ira, tristesa por, alegria.
Un estat d'ànim es diferència d'una emoció en que aquest és més variable i dura molt més temps. La tendència habitual d'un estat d'ànim pot donar lloc a un temperament.

Article diari "El Periodico"

Article publicat en el diari "El Periodico" dilluns 9 de març del 2009 per Carme Escales.

Millorant la intel.ligència emocional

Daniel Goleman em el seu llibre "Inteligencia emocional" estableix relacions entre quocient intel·lectual i el nivell d'intel·ligència emocional.
Les persones amb un nivell alt de quocient intel·lectual, són persones intel·ligents però això no es cap garantia de prosperitat i felicitat.
Les persones amb una bona intel·ligència emocional disposen de molts més recursos i estratègies per la vida. Són persones que controlen els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres, gaudint d'una situació avantatjosa en tots els dominis de la vida.
Per ajudar als nens a manegar-se en les seves emocions els podem identificar amb algun temperament (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic) i des d'aquest potenciar-li aquells aspectes en que es troba més mancat.