Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.

Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura

c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a

Reus 

http://www.espailaura.cat

info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.

A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)

Propera activitat:

xerrada "fem gimnàstica cerebral (Brain Gym)"

dijous 11 d'octubre a les 20 hores

(necessari confirmació de plaça)

xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

Etiquetes psiquiàtriques???

Educativament requerim de les diverses etiquetes psiquiàtriques per aconseguir un tractament individualitzat i totalment diferenciat, no ens adonem que hi ha al darrera d'aquestes.

Actuem a partir de la simtomatologia no de les causes que l'originen...

La màgia dels contes

De petita recordo com m'agradava que em contessin contes, escoltava també discos de contes, amb els meus germans ens posàvem al costat del tocadiscs, encara recordo la veu de la caputxeta quan el llop se la volia menjar... llegia i rellegia els petits contes que la meva mare em comprava...he escrit fins i tot algun petit conte.

L'altre dia per atzar em va caure a les mans un gran llibre:

"Vivir la magia de los cuentos"d'Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, editorial EDAF.

El recomano a tothom que li agradin els contes, que cregui en la màgia, que vulgui aconseguir canvis en la seva vida, que necessiti contar-li contes al seu nen intern i que desitgi contar contes als seus fills.
En el conte el nen aprèn de les diverses narracions com el protagonista superara els obstacles a partir de l'accés a diversos recursos propis de vegades insospitats....
Per ajudar al desenvolupament emocional dels nostres fills, en pedagogia Waldorf es recomana als 6-7 anys contes de fades sobretot els clàssics europeus dels germans Grimm, 7-8 contes de faules, 8-9 mitologia...


El llibre explica com funciona la màgia dels contes. Parla de tres principis, de tres funcions bàsiques que és posen en funcionament amb els protagonistes del rei, l'heroi i la fada.
El rei vigila que tot estigui en ordre i quan sorgeix un problema és el qui dona la senyal d'alarma i formula la pregunta de canvi. L'heroi és el qui resol el conflicte, però necessita de l'ajut de la fada i aquesta fa que tot sigui possible per trobar la solució...


Laura Pla.

Connexia. Jocs i movimens per millorar l'aprenentatge.

Tallers per millorar l'aprenentatge i el rendiment esportiu amb kinesiologia.

Jocs i moviment per millorar l'aprenentatge.
10 i 11 de desembre

Kinesiologia esportiva
28 i 29 de gener del 2012

a càrrec de Werner Elsner instructor de Brain Gym

www.kinedeporte.com

La importància del joc

Què fa el nen quan juga?

Està totalment absort en el que està fent, gaudint plenament del moment, sense esperar res a canvi, sense haver de demostrar res a ningú, immers en l'activitat pel pur plaer de fer-la. A l'igual que un pintor quan pinta un quadre, o un músic quan interpreta o composa una obra. El nen, el pintor, el compositor experimenten la felicitat per l'alegria viscuda de realitzar l'activitat pròpia.
Es que s'anomena "flow"el fluir d'una acció a l'altra, realitzant una activitat per l'alegria que s'experimenta en fer-la sense necessitat de demostrar res als altres.

Quan d'adults ens redescobrim fastiguejats de la vida, no gaudint d'allò que estem fent, ens retrobem allunyats del nostre nen intern. Quines activitats quotidianes fem en les que hi ha una actitud interna de joc?
En el plaer del jugar es viu el moment present, no pendents del passat, ni somiant del futur, aprenem a mantenir una acció justa del aquí i ara, acció terapèutica de per si, acció que permet adonar-se de cada instant viscut, que trenca automatismes, inèrcies i que ajuda a construir l'adult del futur, un adult que realment es troba allà on vol estar.

En el dia a dia hem de donar temps als nens per jugar, deixar-los retrobar-se en el seu ritme de joc, en el seu ritme de pulsació, en el seu ritme de respiració...

A què tenim de jugar en la vida?

Laura Pla.

Importància de la creativitat...

Ken Robinson, expert en educació realitza una argumentació divertida sobre la importància de la creativitat en el nostre sistema educatiu actual.

TV, ordinadors, videojocs, consoles ...

Us proposo un joc pares, necessitem dues persones.
Un de vosaltres s'ha de tapar els ulls i l'altre us ha de portar així a passejar una estona de la mà. La consigna és que al cap d'uns minuts us situïn al davant d'alguna cosa i us destapin els ulls uns segons, observeu allò que us mostrin com si fora la primera vegada que ho veiéssiu, lliure de judicis ni interpretacions.
Allò que vosaltres captareu és el que s'apropa més al que anomenem impressions sensorials en els nens.
Els nens durant el primer septenni (7 anys) rep impressions sensorials amb molta força, produint aquestes efectes sobre les diverses regions orgàniques dependents del sistema nerviós vegetatiu, lligades aquestes a més a més al procés anímic, Rudolf Steiner deia "tot ell és organisme sensorial". Els nens en aquest període necessiten forma, color i moviment pel seu bon desenvolupament anímic i corporal.

Què succeeix quan el nens miren la TV, juguen a l'ordinador, consoles...?
Els ulls s'orienten rígidament vers la pantalla. La rígida posició ocular muscular es transmet a la resta del cos, els nens resten immòbils al seu davant, els únics sentits que interactuen són la vista i l'oïda, més aquell canell i dit que no pot parar... afavorint una desintegració amb la resta de sentits.
El flux informàtic que la pantalla produït supera la capacitat receptiva del nen per elaborar-ho.
Les pantalles formades per punts més o menys lluminosos que es passen a gran velocitat en successió reticular produeixen una imatge i moviment aparent afavorint en el cervell corrents de pensament entretallades que afecten quan aquest es troba en procés de desenvolupament.

Quins són els efectes nocius d'aquests a posteriori?

• De vegades es produeix una inquietud de moviment no natural que es relaciona amb la forçada quietud del moviment produïda al davant de l'ordinador...
• Manca d'iniciativa, incapacitat de jugar "m'avorreixo" debilitament de la voluntat, augmenta la incapacitat per jugar independentment i amb fantasia.
• Impressions en ràpida successió que afegeixen al seu món interior l'efecte "accions inconcloses" produint tensió i desassossec.
• Manca de concentració, nerviosisme i fins i tot comportament agressiu.
• Alteració del sistema nerviós i vida anímica.
• Afavoreixen la no comunicació i interacció entre iguals, en casos extrems poden produir una alienació del món social.
• Inhabilitat per interpretar missatges no verbals.
  
• Els nous jocs que impliquen moviment són més proactius ja que impliquen més al cos, però quan es realitza un moviment de força amb aquest (ex:joc de tennis) al no existir una descàrrega de la força cinètica (no hi ha una pilota real) aquesta impacta amb les pròpies articulacions i pot produir tendinitis articulars.

Què tenen de bo aquest mitjans?

• Amb un nen amb paràlisis cerebral un ordinador li pot servir com una via de comunicació alternativa.
• Et dona possibilitats per accedir al món de la informació, però requereix de l'educació de l'adult per saber discernir la veracitat d'aquestes.
  
• Les noves tendències de jocs que impliquen en la dinàmica d'aquest a tota la família poden ajudar a la cohesió d'aquesta.
• No és el mateix un joc bèl·lic que un d'enginy. En la seva justa mesura els jocs de rol o estratègia que impliquen un pensament analític poden ajudar a aquest procés.
  

Hipotèticament un nen de 12 anys que veu la TV i juga amb aquests aparells tecnològics unes dues hores al diàries s'ha trobat gairebé un any de la seva vida totalment immobilitzat.

Atenció pares els primers 12 anys dels vostres fills són condicionats pel que seran en el seu futur!
És necessari una tria acurada dels diversos jocs, així com un horari raonable d'interacció amb aquests mitjans, sense oblidar-se dels altres jocs "els manipulatius, imaginatius i de cohesió de grup"


Laura Pla.

Curs monogràfic sobre el dormir.

DORMIR: la tercera part de la vida.
Dissabte 26-març de 2011

Dormir ocupa, o hauria d’ocupar, una part important de la nostra vida. D’un bon descans en depèn que l’endemà ens trobem desperts i amb ganes de començar un nou dia amb energia. En aquestes hores el cos fa la feina de autoreparar-se i preparar-se per un nou cicle d’activitat.

En aquest curset abordarem el fet del dormir des de diferents perspectives i amb diferents professionals. Us donarem eines pràctiques per harmonitzar el nostre dormitori i preparar el nostre cos per un descans de veritat i tot de consells que podreu aplicar de forma immediata.

1-Feng Shui i consells energètics per a dormir. A càrrec d’Albert Talarn. Consultor de Feng Shui.

2-La biologia del dormir i la geobiologia del dormitori. A càrrec de Josep Maria Llorach. Biòleg i consultor en geobiologia.

3-Sopars que ens alimenten, ens relaxen i ens preparen pel descans. A càrrec de Montserrat Joan. Pedagoga i experta en cuina saludable.

4-Pedagogia del dormir. A càrrec de Laura Pla. Psicopedagoga.

Més informació http://www.auri.cat

La felicitat

Un petit llibre que t'ajuda a ser feliç.
"Se feliz" Autor: Sheehan, Monica. Editorial Roobin Book

Desenvolupament del pensar

Vídeo de la col·lecció "Baby Human- To think"

Conductes emmascaradores.

La Dra. Carme Timoneda Gallart, Departament Pedagogia, Universitat de Girona les anomena conductes automàtiques incongruents i de crida d'atenció ... realitzades sense pensar sense ninguna implicació del lòbul frontal.
Són respostes que denoten el malestar del nen, d'alguna cosa que succeeix a nivell emocional i que no se sap expressar verbalment, sentim abans que pensem. Successos que afecten significativament la vida del nen, posteriorment amb el pas del temps sorgeixen símptomes que no sempre s'identifiquen com efecte dels mateixos.
Nens, que a l'escola sense una raó justificada, es mostren agressius vers els companys, excessivament inquiets amb un neguit constant, extremadament inhibits, que poden plorar per qualsevol cosa... totes elles són reaccions automàtiques de defensa.
Es necessari realitzar un bon treball emocional, de presa de contacte de les seves emocions, des del joc, el dibuix, el diàleg, la psicomotricitat, aprenent a posar paraules a allò que senten, evitant d'aquesta manera la resposta automàtica incongruent, tenint en compte el succeït en els dos últims anys.

Existeixen les limitacions?

Curtmetratge "El circo de la Mariposa" està en dues parts.

Una limitació sensorial, corporal, mental... és realment un impediment o és una possibilitat per despertar un potencial únic i exclussiu per cadascú?

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

Diferents maneres de ser, diferents maneres de fer...

Cada ésser humà és una individualitat que interactua i es relaciona amb els altres de formes diferents.

L'ésser humà s'assembla a una llavor:

- Té unes forces innates pròpies en potència de la seva particularitat, tendències temperamentals (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic).
- La terra i l'adob que l'envolta seria el context familiar de criança amb el que es desenvolupa.
- La quantitat de lluminositat i aigua que aquesta llavor rep s'assemblaria al lligam afectiu, relació primerenca establerta de proximitat i contacte entre el cuidador i l'infant (segur, desorganitzat, ansiós, ambivalent...)

Així unes llavors semblants, amb terres diferents i sotmeses a lluminositat diversa, generen plantes completament diferenciades.

Necessitem comprendre les tendències innates, els lligams afectius establerts i les tipologies diverses de contexts familiars, per desenvolupar "éssers humans" que aconsegueixin arribar al màxim del seu potencial ...

Laura Pla

Una nova educació...

Redes 49: "Educar para fabricar ciudadanos" per Eduard Punset.

En una nova societat del coneixement els models educatius anteriors ja no serveixen...

Jornades que es van realitzar a Wahshington D.C. on hi havien personatges de la ciència educativa, psicòlegs, neuròlegs, educadors... Daniel Goleman, Richard Davidson, Linda Darling Hammon i per l'altre costat personatges de la tradició contemplativa amb la figura principal del Dalai Lama.

Aprenent a relacionar-se

Aquest és un vídeo de la col·lecció "The baby human - relacionarse "
Els primers afectes creen la base de les futures relacions...

Aprenem amb:

• El compartir vincles emocionals
• La cooperació
• El sentiment d'individualitat
• La identitat sexual

Saber dir no

Per què és important saber dir no als teus fills

Llibre publicat per primera vegada a Italia on es van vendre més de 6000 exemplars actualment traduït a dotze llengües.
"dir no beneficia més que no pas perjudica el bon comportament dels fills.. posar límits ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, a ser més creatius i a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals"

No és un llibre normatiu, es parla de la importància de dir no dins l'àmbit familiar, ajudant a les famílies a analitzar-se en relació a la capacitat de dir no en les diverses etapes (bebès,2 a 5anys, primers anys d'escola, adolecents) amb exemples reals.
Asha Philips "Saber dir no" labutxaca 2009

Desenvolupament del llenguatge. El parlar

Aquest es un vídeo de la col·lecció "The baby human - to talk "
Aquí es veu l'evolució del bebè des de la producció dels primers sons, de la capacitat d'escolta i d'imitació fins arribar a articular paraules completes.

El cervell del bebè (Redes)

Vídeo de la sèrie Redes dirigit per Eduard Punset. En aquest es parla dels factors que influeixen en el desenvolupament del cervell del bebè, de la importància de l'afecte i la protecció i la influència d'aquests en la seva vida adulta.

Examen de reflexos primaris.

Vídeo on es pot veure com es fa una prova de reflexos primaris a nadons segons l'etapa madurativa i l'àrea cerebral implicada.
La no aparició d'aquests en el període corresponent podria indicar algun retard a nivell maduratiu.