Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motricitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motricitat. Mostrar tots els missatges

24/6/12

El TDAH des d'un nou abordatge...

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.

La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)

La impulsivitat, s'observa per la impaciència,  actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.

La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.

El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).

Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.

Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...


Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva  ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.

   

9/12/11

Connexia. Jocs i movimens per millorar l'aprenentatge.

Tallers per millorar l'aprenentatge i el rendiment esportiu amb kinesiologia.

Jocs i moviment per millorar l'aprenentatge.
10 i 11 de desembre


Kinesiologia esportiva
28 i 29 de gener del 2012





a càrrec de Werner Elsner instructor de Brain Gym

www.kinedeporte.com




7/10/11

Els tres primers anys. I

El caminar, separació del jo i món.

L'aparell motriu en la seva integritat és una unitat funcional, una sèrie de músculs aïllats no mouen una extremitat. La Gestal del moviment s'articula en elements motors individuals que s'interrelacionen en grups de músculs. El moviment d'una part implica que d'altres han de situar-se en repòs.
En el primer any de vida s'adquireix el caminar, el mateix temps que la terra triga en fer una òrbita al voltant del sol, el caminar així queda inscrit en el ritme terra-sol.
Durant aquest període es parteix d'uns moviments automàtics i espontanis (reflexos primaris) per anar passant a uns moviments conscients, en una seqüència ordenada en sentit descendent, semblant a l'acte de néixer. Es comença amb el control dels ulls, cap, tronc i extremitats aconseguint la separació entre el jo i el món, adquirint el que s'anomena la consciència d'un mateix. Amb l'orientació s'adquireix el dalt/baix, amb el moviment el prop/lluny i amb el tocar el rodó/angulós, és un procés que s'inicia amb el mirar dels ulls, continua amb l'agafar de les mans i conclou amb el caminar dels peus.
Tota acceleració o endarreriment del caminar és un indicador en el procés de desenvolupament posterior.

"Los tres primeros años del niño"
Karl König

14/1/11

Lectoescriptura i visió.

Per arribar a ser un bon lector ...

Els meus ulls han de veure clar, disposant d'una agudesa visual propera i llunyana correcta (funció visual), puc per això, arribar a necessitar ulleres.

Els ulls a més a més han d'ésser eficients, han de poder adaptar-se a les diverses distàncies, efecte zoom (acomodació visual). Han de tenir una bona coordinació visual , fent que els dos eixos dels ulls estiguin correctes (visió binocular). Mantenir els ulls immòbils per fixar la mirada de manera estable (fixació). Moure els ulls suaument i amb precisió seguint o localitzant un objecte (sacàdics, seguiments, versions i duccions).

Són signes d'alerta en les tasques de lectoescriptura:
- si el nen es fatiga ràpidament en el procés
- s'apropa o s'allunya en excés del full
- salta línies
- repeteix síl·labes o paraules
- salta paraules
- confon lletres de grafia semblant
- velocitat lectora més lenta
...


El nadó amb el seu procés evolutiu desenvolupa totes aquestes habilitats, quan agafa objectes i se'ls apropa a la boca afavoreix la visió binocular, quan aixeca el cap estimula l'acomodació,
panxa enlaire per distàncies més curtes, i boca terrosa per distàncies més llargues. En el gatejar,
va movent els ulls cada cop en distàncies més llargues, canviant d'enfoc proper i llunyà, en l'asseure's, aixecar-se i caminar les distàncies cada cop seran més grans.

El Dr Harald Blomberg diu que en els problemes en dificultats de lectoescriptura entre un 40% i 50% de casos es relacionen amb problemes visuals.
La resta poden produir-se per problemes emocionals, cognitius ....

Els ulls no estan aïllats de la resta del cos, formen part d'un tot integrat . Quan es procedeix prèviament a una estimulació psicomotriu i d'eliminació de reflexes primaris que puguin estar actius, el treball d'estimulació d'eficiència visual dut a terme per un professional optometrista serà molt més efectiu.
Observa el que succeeix en la imatge quan obres i tanques ràpidament els ulls.



3/5/10

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

17/1/10

Desenvolupament motor. El caminar.

Un documental molt bo anomenat "The baby human - to walk" on es veu l'evolució del bebè fins l'arribar al caminar.
Passant per les fases d'aixecar el cap, donar-se la volta, agafar, gatejar, avançar subjectant-se, caminar...


3/1/10

Examen de reflexos primaris.

Vídeo on es pot veure com es fa una prova de reflexos primaris a nadons segons l'etapa madurativa i l'àrea cerebral implicada.
La no aparició d'aquests en el període corresponent podria indicar algun retard a nivell maduratiu.

18/12/09

Transtorn de l'aprenentatge no verbal. TANV

"Els nens amb TANV presenten dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial"
Es detecta en els anys 70 i fins el 1982 B.P. Rourke no aporta una visió més complerta de la dificultat.
Dificultats que es manifestes en les tasques escolars sobre el paper, en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia (vestir-se, cordar-se...), en psicomotricitat, en destreses socials...
Tenen un nivell d'intel·ligència normal i el seu llenguatge verbal es bo però hi ha dificultats en les destreses manipulatives , habilitats perceptives.
Hi ha un mal funcionament de les estructures cerebrals , en concret de l'hemisferi dret i una alteració de la substància blanca cerebral ( són les fibres que connecten les diverses àrees de l'escorça cerebral).
Alteracions de la substància blanca es troben en casos de : prematuritat, hidrocefàlia crònica, efectes de radioteràpia i quimioterapia, traumatismes craniocefàlics, malformació del cos callós, trastorns genètics (Asperger, Willams, Turner...)


"Per què em costa tant aprendre?" Dra. Anna Sans Fitó



Els podem ajudar a partir d'una bona estimulació sensorial motriu global i amb una bona educació emocional que li doni recursos i estratègies per afavorir la seva interacció social.





23/10/09

El començar a caminar i la conciència del jo.

L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.

En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...

"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig


Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?

En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.