Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teràpia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris teràpia. Mostrar tots els missatges

3/10/12

Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.
Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura
c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a
Reus 
info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.
A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)


Propera activitat:


dijous 11 d'octubre a les 20 hores
(necessari confirmació de plaça)
xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

24/6/12

El TDAH des d'un nou abordatge...

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.

La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)

La impulsivitat, s'observa per la impaciència,  actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.

La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.

El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).

Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.

Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...


Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva  ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.

   

9/12/11

Connexia. Jocs i movimens per millorar l'aprenentatge.

Tallers per millorar l'aprenentatge i el rendiment esportiu amb kinesiologia.

Jocs i moviment per millorar l'aprenentatge.
10 i 11 de desembre


Kinesiologia esportiva
28 i 29 de gener del 2012





a càrrec de Werner Elsner instructor de Brain Gym

www.kinedeporte.com




2/12/11

La importància del joc


Què fa el nen quan juga?

Està totalment absort en el que està fent, gaudint plenament del moment, sense esperar res a canvi, sense haver de demostrar res a ningú, immers en l'activitat pel pur plaer de fer-la. A l'igual que un pintor quan pinta un quadre, o un músic quan interpreta o composa una obra. El nen, el pintor, el compositor experimenten la felicitat per l'alegria viscuda de realitzar l'activitat pròpia.
Es que s'anomena "flow"el fluir d'una acció a l'altra, realitzant una activitat per l'alegria que s'experimenta en fer-la sense necessitat de demostrar res als altres.

Quan d'adults ens redescobrim fastiguejats de la vida, no gaudint d'allò que estem fent, ens retrobem allunyats del nostre nen intern. Quines activitats quotidianes fem en les que hi ha una actitud interna de joc?
En el plaer del jugar es viu el moment present, no pendents del passat, ni somiant del futur, aprenem a mantenir una acció justa del aquí i ara, acció terapèutica de per si, acció que permet adonar-se de cada instant viscut, que trenca automatismes, inèrcies i que ajuda a construir l'adult del futur, un adult que realment es troba allà on vol estar.

En el dia a dia hem de donar temps als nens per jugar, deixar-los retrobar-se en el seu ritme de joc, en el seu ritme de pulsació, en el seu ritme de respiració...

A què tenim de jugar en la vida?






Laura Pla.

14/1/11

Lectoescriptura i visió.

Per arribar a ser un bon lector ...

Els meus ulls han de veure clar, disposant d'una agudesa visual propera i llunyana correcta (funció visual), puc per això, arribar a necessitar ulleres.

Els ulls a més a més han d'ésser eficients, han de poder adaptar-se a les diverses distàncies, efecte zoom (acomodació visual). Han de tenir una bona coordinació visual , fent que els dos eixos dels ulls estiguin correctes (visió binocular). Mantenir els ulls immòbils per fixar la mirada de manera estable (fixació). Moure els ulls suaument i amb precisió seguint o localitzant un objecte (sacàdics, seguiments, versions i duccions).

Són signes d'alerta en les tasques de lectoescriptura:
- si el nen es fatiga ràpidament en el procés
- s'apropa o s'allunya en excés del full
- salta línies
- repeteix síl·labes o paraules
- salta paraules
- confon lletres de grafia semblant
- velocitat lectora més lenta
...


El nadó amb el seu procés evolutiu desenvolupa totes aquestes habilitats, quan agafa objectes i se'ls apropa a la boca afavoreix la visió binocular, quan aixeca el cap estimula l'acomodació,
panxa enlaire per distàncies més curtes, i boca terrosa per distàncies més llargues. En el gatejar,
va movent els ulls cada cop en distàncies més llargues, canviant d'enfoc proper i llunyà, en l'asseure's, aixecar-se i caminar les distàncies cada cop seran més grans.

El Dr Harald Blomberg diu que en els problemes en dificultats de lectoescriptura entre un 40% i 50% de casos es relacionen amb problemes visuals.
La resta poden produir-se per problemes emocionals, cognitius ....

Els ulls no estan aïllats de la resta del cos, formen part d'un tot integrat . Quan es procedeix prèviament a una estimulació psicomotriu i d'eliminació de reflexes primaris que puguin estar actius, el treball d'estimulació d'eficiència visual dut a terme per un professional optometrista serà molt més efectiu.
Observa el que succeeix en la imatge quan obres i tanques ràpidament els ulls.



16/11/10

Conductes emmascaradores.

La Dra. Carme Timoneda Gallart, Departament Pedagogia, Universitat de Girona les anomena conductes automàtiques incongruents i de crida d'atenció ... realitzades sense pensar sense ninguna implicació del lòbul frontal.
Són respostes que denoten el malestar del nen, d'alguna cosa que succeeix a nivell emocional i que no se sap expressar verbalment, sentim abans que pensem. Successos que afecten significativament la vida del nen, posteriorment amb el pas del temps sorgeixen símptomes que no sempre s'identifiquen com efecte dels mateixos.
Nens, que a l'escola sense una raó justificada, es mostren agressius vers els companys, excessivament inquiets amb un neguit constant, extremadament inhibits, que poden plorar per qualsevol cosa... totes elles són reaccions automàtiques de defensa.
Es necessari realitzar un bon treball emocional, de presa de contacte de les seves emocions, des del joc, el dibuix, el diàleg, la psicomotricitat, aprenent a posar paraules a allò que senten, evitant d'aquesta manera la resposta automàtica incongruent, tenint en compte el succeït en els dos últims anys.





15/9/10

Quan hem après realment?

Qualsevol situació en la que tenim de donar una resposta nova és una situació d'aprenentatge.
Tota la nostra vida és un procés constant d'aprenentatge.
Distingirem 4 fases diferenciades en aquest procés. Utilitzarem com exemple la situació d'aprendre a conduir.
1.- Quan per primera vegada agafo un cotxe, en una classe de pràctica, aquest se'm cala ràpid, és la primera vegada que ho faig.
2.- Quan ja he fet unes hores de pràctica, ja circulo pels carrers sense massa dificultat, però si em parlen no puc estar atent a allò que em diuen, necessito tota la meva atenció centrada en la tasca.
3.- Quan ja circulo per la ciutat on visc i a la vegada puc escoltar el que l 'acompanyant em diu.
4.- Ara ja sóc capaç de conduir sense problemes en qualsevol ciutat i a la vegada escoltar el que em diuen, puc generalitzar allò que he après en qualsevol situació.

Oscil·lem de la primera a la quarta i de la quarta a les altres fases en funció del nivell d'estrès en que ens trobem en qualsevol situació que impliqui fer alguna cosa diferent que abans no sabíem fer (aprenentatge lectoescriptura, numeració...)

Evidentment parlaríem d'una bona integració en l'última fase nº4, aquí la resposta cerebral implica a tot el cervell, no hi ha estrès.

Però que succeeix en les anteriors fases, les respostes majoritàriament impliquen les nostres parts cerebrals dominants (ull, ma, peu, orella...) i no tenen en compte les no dominants, fins i tot en les primeres fases puc perdre la part dominant (no escolto allò que em diuen) sempre en relació al nivell d' estrès.

Amb la edukinesiologia podem aconseguir que els diversos perfils d'aprenentatge s'optimitzin al màxim afavorint la creació de xarxes neuronals per afavorir la implicació de tot el cervell, desplegant tot el seu potencial.

3/5/10

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

5/3/10

Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, TDAH?

A continuació es mostra un vídeo on es veu un nen aparentment amb possibilitat de diagnòstic d'un TDAH, transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Què tenim d'observar?

La posició i la taula són les adients.
Hi ha algun reflex primari actiu, possible espina de Galant activa?
Corporalment hi ha un bloqueig osteopàtic?
Hi ha un bloqueig sensorial, visual, auditiu...?
Hi ha problemes d'intoleràncies alimentàries, excés de dolços, paràsits intestinals, sobreestimulació visual (TV, ordinador, videocònsoles...)
Quina és la dimensió kinesiològica alterada, hi ha bloqueig en la lateralitat, en el centratge en l'enfoc?
Es una tasca que no pot fer sol?
Se li ha ajudat a crear un bon hàbit, se li ha ensenyat, ha tingut bons models educatius?
Quin es el seu perfil d'aprenentatge, dominància de cervell, de mà, de peu, d'ull, d'orella i quines són les seves característiques?
Quin és el seu temperament i com a partir d'ell podem ajudar-lo?

Quins processos cognitius té realment alterats, l'atenció, la planificació, el processament seqüencial, el processament simultani, estimulem els que li manquen.



Fent un abordatge global hàbits quotidians, osteopàtic, psicomotriu, kinesiològic, cognitiu, teràpia floral, aconseguirem que el Gabriel acabi el seu treball i de forma progressiva vagi evolucionant en el seu procés maduratiu, per esdevenir un home el més feliç possible en el seu futur.

12/2/10

A l'escola no rutlla!

Quantes vegades ens hem trobat amb un nen que fracassa en l'aprenentatge...
Tenim un problema i aquest s'assembla a un cabdell de llana que s'ha embolicat, per on començar?
De vegades com que es veu que fa mala lletra se li fa fer cal·ligrafia per millorar-la, si hi ha dificultats en la parla se'l corregeix i se li repeteixen les paraules, si hi ha dificultats en la lectoescriptura se li fan exercicis escrits per millorar aquesta, si suspèn se'l li fa estudiar més allò que li costa, si està irritable se'l controla més, si es baralla amb els companys se'l castiga, si no està atent i no pot parar quiet ...
Totes aquestes són solucions a curt termini, desfaig algun tros embolicat del cabdell per veure una millora. És necessari arribar al començament del cabdell per procedir a desembolicar-lo, en ordre, amb lentitud però amb un benefici més gran a llarg termini.
Si fa mala lletra veure d'on li ve, quina és la seva dominància lateral i procedir a optimitzar aquesta, veure quina es la mobilitat del braç, com repta com gateja, si hi ha reflexes primaris actius i treballar des d'on es troba el nus inicial.
Si hi ha un problemes de parla, és emocional, traumàtic, estructural...
Si hi ha problemes de lectoescriptura veure quina dimensió kinesilogica es troba més afectada i treballar des d'aquesta, observar si es un problema visual, atencional, psicomotriu...
Si hi ha problemes d'aprenentatge general veure quin processos cognitius es troben alterats, falla la planificació, l'atenció, el processament seqüencial, el processament simultani, dimensió kinesiologica afectada, és sensorial visual o auditiu, manca d'autoestima, traumes viscuts, mobilitat, història familiar
Si hi ha problemes de comportament, hiperactivitat, irritabilitat, agressivitat, quin és el seu temperament, veure si hi ha traumes, dificultats en el lligam afectiu, problemes d'establir límits, història familiar, mala gestió emocional, reflexes primaris actius...


Laura Pla.

18/12/09

Transtorn de l'aprenentatge no verbal. TANV

"Els nens amb TANV presenten dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial"
Es detecta en els anys 70 i fins el 1982 B.P. Rourke no aporta una visió més complerta de la dificultat.
Dificultats que es manifestes en les tasques escolars sobre el paper, en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia (vestir-se, cordar-se...), en psicomotricitat, en destreses socials...
Tenen un nivell d'intel·ligència normal i el seu llenguatge verbal es bo però hi ha dificultats en les destreses manipulatives , habilitats perceptives.
Hi ha un mal funcionament de les estructures cerebrals , en concret de l'hemisferi dret i una alteració de la substància blanca cerebral ( són les fibres que connecten les diverses àrees de l'escorça cerebral).
Alteracions de la substància blanca es troben en casos de : prematuritat, hidrocefàlia crònica, efectes de radioteràpia i quimioterapia, traumatismes craniocefàlics, malformació del cos callós, trastorns genètics (Asperger, Willams, Turner...)


"Per què em costa tant aprendre?" Dra. Anna Sans Fitó



Els podem ajudar a partir d'una bona estimulació sensorial motriu global i amb una bona educació emocional que li doni recursos i estratègies per afavorir la seva interacció social.





23/10/09

El començar a caminar i la conciència del jo.

L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.

En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...

"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig


Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?

En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.

9/10/09

Relació entre la funció motora i el rendiment cognitiu.

S'ha realitzat un estudi neurològic recent entre la relació de la funció motora i el rendiment cognitiu en nens brasilers durant el seu primer any d'escola. A partir d'una mostra significativa de 402 nens/es en el seu primer curs escolar de primària d'edat compresa entre 6-7 anys.
Es pregunten:
El nivell de funció motora preveu el rendiment acadèmic? Quines són les tasques motrius que expliquen la relació més forta?
Es fa una avaluació de la funció motora a partir d'un examen neurològic evolutiu (ENE) 7, on es realitzen 11 proves diverses i es seleccionen 21 ítems. S'avalua la funció visomotora, motora fina i motora gruixuda.

Quines són aquestes funcions motores?

1.- Les capacitats motores fines tenen a veure a les accions més precises que impliquen el moviment de les mans, necessàries per agafar bé el llapis, retallar, estripar, cargolar ...

2.-- Les visomotores coordinen la funció mà-ull. Les accions que fa la mà diridides per l'ull.

3.-- Les motores gruixudes tenen a veure amb els músculs gran, amb la relació de les parts del cos:
La capacitat cognitiva s'avalua mitjançant una prova de rendiment acadèmic de les àrees instrumentals, llengua i matemàtiques.
Els resultats que s'obtenen de l'estudi és una relació condicionant entre les funcions motores i la capacitat cognitiva. Es dedueix que el desenvolupament deficitari motriu es relaciona amb dificultats cognitives. Però de totes tres funcions motores anteriors, la més significativa és la funció motora gruixuda.
D'aquí es dedueix la importància de detectar nens amb problemes motrius que a posteriori puguin tenir un rendiment acadèmic dèbil o la necessitat d'augmentar el rendiment cognitiu a partir d'un treball específic d'estimulació motriu.

Referències de l'estudi:
T.G. Bobbio, C. Gabbard, V.M.G. Gonçalves, A.A. Barros-Filho, A.M. Morcillo "Relación entre la función motora y el rendimiento cognitivo"2009- vol49 nº7 "revista de neurologia"





11/9/09

El moviment ens porta vers l'aprenentatge?

El moviment és un resposta produïda pel l'ordre del cervell davant d'una estimulació sensorial determinada.
Des dels diferents sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte, arriba la informació al nostre cos, aquest estan en contacte amb el sistema nerviós perifèric i d'aquí arriba al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). En el cervell es processa la informació i s'emet la resposta més adient davant de l'estímul concret.

La neurona es la cèl·lula responsable del funcionament del sistema nerviós i és la que transmet la informació. Quan més s'activa una neurona, més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació. Sota estres les neurones canvien les respostes produïdes pel cervell. La manca d'estimulació, la sobresaturació i la falta d'aigua generen estres en les neurones.



El nostre cervell té 100.000 milions de neurones. Cadascuna d'elles es relaciona amb una zona sensorial específica, les mans, cames, peus i la parla ocupen un primer lloc en aquesta estimulació.


(Tall frontal del cervell)

Aprenem millor movent-nos, ja que així activem moltes més neurones cerebrals i a la vegada estem creant moltes més interconnexions i xarxes entre elles, ampliant d'aquesta manera la neuroplasticitat del cervell.


Quantes hores estem aprenent asseguts a una cadira???


L' edukinesiologia treballa sobre l'estimulació del cervell neuroplàstic a partir del moviment, afavorint l'activació de nous circuits neuronals i optimitzant els ja existents millorant considerablement l'aprenentatge.


Laura Pla.


5/5/09

Exemples d'aplicacions de flors de Bach.

Les flors de Bach poden servir de recolzament a qualsevol psicoteràpia o tractament psicopedagògic.
  • Trastorn del son, Chicory per una necessitat excessiva d' atenció, Willow pels plors...
  • Malson, Rock Rose per reduir el pànic dels somnis terrorífics, Honeysuckle pels malsons recurrents, Mímulus per pors d' origen conegut
  • Enuresis, es necessari però evitar la ingesta de líquids abans d' anar-se al llit, Chicory si mulla el llit per cridar l' atenció, Crab Apple contra la sensació de vergonya, Clematis per al dormilega profund, Agrimony per al que tracta d' amagar el llit mullat, Centaury per al nen intimidat pel comportament d' altres nens...
  • Rebequeries, Impatiens per nens impacients amb les situacions , ho vull ara, Verbain per al nen molt nerviós i difícil de tranquil·litzar, Vine per al nen tossut que vol sortir-se amb la seva amb la rebequeria, Crab Apple i Rock Water pel comportament obsessiu destructiu...
  • Dislèxia, Larch per retrobar la confiança, Gentian per donar ànim, Mímulus per les pors, Water Violet per nens que s' aïllen, Clematis per al nen que viu en un mon de fantasia ...
  • Perdonavides, pels nens que es veuen atemorits pels altres, Wild Rose, per ajudar a tenir un interès més actiu en el que està passant, Aspen per la sensació de que alguna cosa està a punt de succeir, Rock Rose pel terror o pànic molt fort, Cerato per ajudar-lo a enfrontar-se i parlar clar amb el perdonavides, Chesnut Bud si aconsegueix oposar-se al perdonavides però torna a repetir de nou la mateixa situació
  • Caqueig, Mímulus en el nen tímid i nerviós, Larch afegit a l' anterior li ajuda a recuperar la confiança, Walnut ajuda a superar els prejudicis i opinions dels altres, Agrimony pels que amaguen els seus sentiments veritables, l' ajudarà a estar més relaxat, Rock Water pels nens sotmesos a una disciplina excessiva...
  • Tics, Mímulus pel temor i nerviosisme conegut, Aspen pels temors desconeguts, White Chestnut preocupat per un esdeveniment concret, Verbain i impatiens pel nen molt nerviós i excitable, Aspen per una excitació sense raó aparent, Chestnut Bud per al nen que ha superat els tics però torna de nou, Star of Bethlehem per ajudar en una situació de xoc o traumàtica ( el tic pot no aparèixer de sobte i trigar més temps en manifestar-se)
  • Hiperactivitat, Impatiens per la velocitat en que es mouen, Verbain per la tensió i excitació, Cherry Plum per al comportament histèric, Vine pels nens força exigents, agressius, Holly per un comportament ple d' odi i rancúnia.
"Los remedios florales del DR.Bach para niños" Judy Howard



No existeix remeis homogenis davant d'una problemàtica específica, es necessari un tractament individualitzat a partir de les característiques personals.

13/4/09

Com allibero un bloqueig emocional ?

Un bloqueig emocional, es produeix a partir d'una situació viscuda, interpretada com a desagradable. Depenent de la intensitat i de la pròpia vivència d'aquesta es poden arribar a generar nusos que bloquegen el lliure fluir corporal afectant al sistema cefàlic, el sistema rítmic, i el metabòlic motriu.
Com ho allibero?
  • Amb les tècniques quinesiològiques identifico quin és el moment del trauma i l'emoció bloquejada, ajudant a posar paraules a allò que no se sap explicar.
  • Utilitzant tècniques de ioga terapèutic, psicomotricitat ... alliberem el bloqueig ubicat en el cos.
  • Amb les tècniques kinesiològiques allibero la ment inconscient portant-la a la consciència.
  • Amb l'acte creatiu i les flors de Bach desbloquejo l'emoció.

D'aquesta manera s'ajuda a restablir de nou l'equilibri harmònic personal.





Laura Pla.

Què és el ioga terapèutic?

En l'any 2003 vaig començar una nova formació de ioga "ioga terapèutic" amb el Víctor Morera, un dels formadors de l'Escola Nacional de Ioga Sadhana, l'objectiu era el aprendre a coneixer-me encara una mica més.

Victor ens va dir " La mejor herramienta con la que contamos somos nosotros mismos, nuestra confianza y capacidad de estar alineados e identificados con el Alma, con el Ser, realizar el Yoga que nos permita crear estados de sensibilidad, de comunicación con nuestra alma"

Ens va parlar de la importància de la capacitat d'escolta pròpia i de l'altre, des del nostre centre , del nostre cor i això és el principal instrument terapèutic del que disposem.
Partim d'un protocol d'observació de l'estructura corporal, des de la tipologia física, l'observació de l'estàtica (anterior-posterior, eixos corporals, compensacions...), de la respiració, de la columna vertebral (curvatures, desviacions, zones immòbils...) de les actituds posturals...
A partir de les limitacions del pacient, centrant-nos en les solucions, ajudem a potenciar els recursos interns del propi individu, donant temps a que es produeixi el canvi , ajudant al pacient a que ho experimenti des de les seves sensacions físiques, anímiques i mentals.


"Cuando un yogui es capaz de desarrollar un gran desapego y al mismo tiempo desarrolla un saber-hacer particular en la observación del otro, entonces posee la capacidad de penetrar con su mente en el cuerpo del otro con el fin de poder actuar para socorrerlo"

Claude Maréchal





Laura Pla

Què és la kinesiologia?

És un mitjà pràctic que ens permet obtenir una informació correcta, utilitzant el test muscular, sobre els factors d'estrès i desequilibris en la persona. Testant el to del múscul iniciem un diàleg amb el cos que ens permet conèixer desequilibris que sobrepassen el coneixement conscient. Així identifiquem els fets, les circumstàncies i la naturalesa de l'estrès, tant a nivell fisicoenergètic, emocional, o limitacions mentals. Els mitjans i tècniques que la kinesiologia ha desenvolupat permeten alliberar l'estrès associat i reequilibrar la persona en els diferents nivells.
És una disciplina que s'està utilitzant en molts camps, en l'aprenentatge (edukinesiologia), en la psicologia, en la fisioteràpia, en la neurologia, en la nutrició...

Orígens de la kinesiologia.
En els anys 60 un quiropràctic americà, el metge Goodherart, va descobrir que hi havia una relació entre els músculs dèbils que testava manualment i certes patologies. Es va adonar que cada múscul unit a un nervi controlava a la vegada un òrgan, un meridià d'acupuntura, un punt limfàtic... i així va anar fent correlacions.



Laura Pla.

29/3/09

Què és un trauma? El mite grec de Medusa.

Quan l'individu viu una situació com una amenaça pot respondre de tres maneres diferents, amb la lluita, la fugida o la immobilització. Aquesta última resposta es involuntària i sorgeix quan la situació ens sobrepassa en excés i ens quedem congelats de por...
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.


"Curar el trauma"
Peter A. Levine