Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedagogia waldorf. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pedagogia waldorf. Mostrar tots els missatges

3/10/12

Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.
Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura
c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a
Reus 
info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.
A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)


Propera activitat:


dijous 11 d'octubre a les 20 hores
(necessari confirmació de plaça)
xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

24/6/12

El TDAH des d'un nou abordatge...

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.

La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)

La impulsivitat, s'observa per la impaciència,  actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.

La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.

El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).

Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.

Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...


Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva  ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.

   

14/2/12

La màgia dels contes

De petita recordo com m'agradava que em contessin contes, escoltava també discos de contes, amb els meus germans ens posàvem al costat del tocadiscs, encara recordo la veu de la caputxeta quan el llop se la volia menjar... llegia i rellegia els petits contes que la meva mare em comprava...he escrit fins i tot algun petit conte.

L'altre dia per atzar em va caure a les mans un gran llibre:

"Vivir la magia de los cuentos"d'Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, editorial EDAF.

El recomano a tothom que li agradin els contes, que cregui en la màgia, que vulgui aconseguir canvis en la seva vida, que necessiti contar-li contes al seu nen intern i que desitgi contar contes als seus fills.
En el conte el nen aprèn de les diverses narracions com el protagonista superara els obstacles a partir de l'accés a diversos recursos propis de vegades insospitats....
Per ajudar al desenvolupament emocional dels nostres fills, en pedagogia Waldorf es recomana als 6-7 anys contes de fades sobretot els clàssics europeus dels germans Grimm, 7-8 contes de faules, 8-9 mitologia...


El llibre explica com funciona la màgia dels contes. Parla de tres principis, de tres funcions bàsiques que és posen en funcionament amb els protagonistes del rei, l'heroi i la fada.
El rei vigila que tot estigui en ordre i quan sorgeix un problema és el qui dona la senyal d'alarma i formula la pregunta de canvi. L'heroi és el qui resol el conflicte, però necessita de l'ajut de la fada i aquesta fa que tot sigui possible per trobar la solució...


Laura Pla.

2/12/11

Els tres primers anys III

El despertar del pensar

Al primer any s'aprèn a caminar, al segon aprèn a nomenar , al tercer s'amplia el llenguatge, sorgeixen les primeres obstinacions, comença a despertar el pensar i es formen els primers records.

Comença nomenant les coses, les torna a repetir (memòria del llenguatge), necessari per la preparació del pensar.

Fases:

- memòria localitzada, impressions imprecises del primer any
- memòria ritmitzada, repetició contínua de paraules apreses en el segon any
- record temporal, records plens ordenats espacial i temporalment, en el tercer any

L'adquisició de la memòria és un requisit important per vivenciar la pròpia persona. Amb el caminar es domina l'espai, en la verticalitat es constitueix com una individualitat, amb el parlar aprèn a comunicar relacionant-se d'una forma nova, amb el pensar desperta per primera vegada la consciència del jo.




7/10/11

Els tres primers anys. II

L'adquisició de la parla.

A la culminació del caminar del primer any , li segueix l'adquisició del parlar ...

Etapes de la parla:

- primer crit del naixement
- joc amb els òrgans articulatoris, balboteig
- imitació sense sentit
- reacció a paraules parlades
- paraules soltes
- a la fi del segon any ja té assolides entre 500 i 600 paraules, base per la posterior construcció de la frase (el cap en el substantiu- el pensar, el tronc en l'adjectiu- sentir, les extremitats en el verb- acció)
- en el tercer any amb les paraules ja pot fer frases, a l'igual que del caminar evoluciona al córrer


Tripartició anatòmica.

El centre de la parla es troba en la laringe, en el cor s'equilibra el dalt-baix i davant-darrera. L'aire inspirat al servei de la parla arriba a baix als pulmons, alvèols, torrent sanguini fins sortir de nou amb l'expiració, al darrera en la trompa d'Eustaqui i al davant en la cavitat bucal. Així la parla descansa sobre la sang, escolta en les orelles y treballa en la cavitat bucal i nasal produint el llenguatge.


Tripartició del llenguatge: dir, nomenar i parlar.

- dir, expressió del que hi ha en l'ànima on es posa en contacte sang i aire, sentiments
- nomenar, de dalt de l'orella a la gola
- parlar, relació d'un mateix amb la parla, de la inhalació fins l'exhalació

Amb les síl·labes es construeix el dir, amb les paraules el nomenar i amb les frases el parlar.

Una visió integral de les diverses patologies del llenguatge (dislàlies, afàsies, quequeig...) ha de fer intervencions considerant la parla (dir, nomenar i parlar ) una unitat funcional del llenguatge que s'ha de mantenir en constant harmonia.




Els tres primers anys. I

El caminar, separació del jo i món.

L'aparell motriu en la seva integritat és una unitat funcional, una sèrie de músculs aïllats no mouen una extremitat. La Gestal del moviment s'articula en elements motors individuals que s'interrelacionen en grups de músculs. El moviment d'una part implica que d'altres han de situar-se en repòs.
En el primer any de vida s'adquireix el caminar, el mateix temps que la terra triga en fer una òrbita al voltant del sol, el caminar així queda inscrit en el ritme terra-sol.
Durant aquest període es parteix d'uns moviments automàtics i espontanis (reflexos primaris) per anar passant a uns moviments conscients, en una seqüència ordenada en sentit descendent, semblant a l'acte de néixer. Es comença amb el control dels ulls, cap, tronc i extremitats aconseguint la separació entre el jo i el món, adquirint el que s'anomena la consciència d'un mateix. Amb l'orientació s'adquireix el dalt/baix, amb el moviment el prop/lluny i amb el tocar el rodó/angulós, és un procés que s'inicia amb el mirar dels ulls, continua amb l'agafar de les mans i conclou amb el caminar dels peus.
Tota acceleració o endarreriment del caminar és un indicador en el procés de desenvolupament posterior.

"Los tres primeros años del niño"
Karl König

12/3/10

Alteració de la funció del jo. TDAH?

En un diagnòstic bàsic sobre TDAH (dèficit d'atenció amb hiperactivitat) observem: excés abusiu de moviments motrius, trastorn d'atenció, dèficit en el control d'impulsos i reduïda capacitat per la inhibició de reaccions emocionals

Podriem parla del trastorn funcional del control del pensar, sentir i voler

Des del pensar, el nen va d'una impressió a l'altra, els pensaments corren i no es poden aturar, en una atenció dispersa d'una cosa a l'altra...

Des del sentir, una carència del control d'impulsos fa que les expressions del moviment no es puguin frenar. Una visió saludable del sentir es una respiració correcta, una inspiració i una exhalació calmada, on aquesta afavoreix la vivència del sentiment. Exposats a les seves emocions que no poden frenar, tenen dificultat per recuperar o superar estats anímics diversos.

Des del volitiu segueixen els impulsos de les seves múltiples impressions sensorials, els agrada girar sobre si, mouen tot el que troben... Amb actes continuats sense sentit, amb agressivitat, esgotament, simpatia, indiferència...

Estariem parlant d'una alteració de la funció del jo.

Què tenen de positiu?

Estan lliurats al món, a tot allò que veuen i senten, són oberts i espontanis, fàcilment excitables i disposats a emprendre moltes coses.




16/1/10

El desenvolupament humà segons Steiner.Evolució inicial del nen (0-7anys)

Steiner divideix el desenvolupament humà en 3 períodes:

- fins als 21 anys, la individualitat ocupada en la construcció del nostre cos i en la maduració fisiològica dels nostres òrgans "esdevenir home"

- dels 21-42 anys, maduració en l'àmbit anímic, aquí la individualitat ja no està lligada al cos, fase d'expansió (família, treball, casa... ) es la fase social "ser home"

- dels 42 anys endavant, fase de desenvolupament espiritual, aquí ja hi ha un major grau de consciència, els processos constructius del cos requereixen energia, ara amb els processos degeneratius s'allibera més quantitat de forces vitals (són els savis) "realització de l'home"

Cada fase es subdivideix en septennis, fins als 21 tenim 0-7, 7-14, 14-21

Què succeeix en el primer septenni, 0-7 anys?
El nen al néixer té el cap desproporcionat amb el cos i no s'assoleix la proporció fins el 21 anys.
Es parla d'un desenvolupament somàtic que comença en el cap, continua en el tòrax i abdomen i finalitza en les extremitats. Una cosa semblant sorgeix en la pròpia cara 1er el front, 2on el nas 3er la boca i mandíbula.
La funció bàsica d'aquest és la de transformació del cos, cada cèl·lula adquireix un caràcter individual. La forma humana es construeix mitjançant l'evolució descendent des del cap, tronc fins les extremitats i després des d'un procés ascendent extremitats, tronc, cap. Primer aconsegueix caminar després parlar i finalment pensar.El nen aprèn per imitació, (influències físiques i morals) el nen sent tot el que pensen els que l'envolten. Quan diu "jo" fa la primera vivència del jo, aquí comença la fase d'oposició, d'aquesta primera vivència s'adquireix la capacitat del record (molt important el primer record). Quan el nen canvia els dents, el cos, és ja el seu propi i des d'aquí fins l'adolescència el sitema cefàlic dóna pas al desenvolupament dels sistema rítmic.

Teories diverses sobre el procés evolutiu

Existeixen diverses teories que expliquen el procés evolutiu del nen. Piaget, Vygotsky, sistèmica, antroposòfica, xácrica...
Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri).
0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix)
2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals)
7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions
11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu.
A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.

Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper.
La teoria sistémica té en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)

Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics.
Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament.
Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.

23/10/09

El començar a caminar i la conciència del jo.

L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.

En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...

"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig


Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?

En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.

5/3/09

Millorant la intel.ligència emocional

Daniel Goleman em el seu llibre "Inteligencia emocional" estableix relacions entre quocient intel·lectual i el nivell d'intel·ligència emocional.
Les persones amb un nivell alt de quocient intel·lectual, són persones intel·ligents però això no es cap garantia de prosperitat i felicitat.
Les persones amb una bona intel·ligència emocional disposen de molts més recursos i estratègies per la vida. Són persones que controlen els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres, gaudint d'una situació avantatjosa en tots els dominis de la vida.
Per ajudar als nens a manegar-se en les seves emocions els podem identificar amb algun temperament (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic) i des d'aquest potenciar-li aquells aspectes en que es troba més mancat.






18/1/09

La natura anímica del nen V. Els quatre temperaments.


El temperament en fisiologia és un predomini d'un sistema orgànic. En Grècia Hipòcrates 460 anys a. de C. utilitzava el coneixement dels 4 humors o temperaments. Els humors es relacionen en la part física en les glàndules i el funcionament dels fluids en el cos.
La còlera o bilis és la base física del trastorn de l'ira, la bilis negra dóna lloc al melancòlic, la flegma o excés de fluid al flegmàtic, la sang al sanguini.

La medicina medieval descriu els temperaments en relació als conceptes calent/fred, sec/humit.
Calent/fred: natura de la persona, forma d'expressar-se en el món. Calent, molta activitat interna i externa. Fred, poca activitat.
Humit/sec: Quantitat d'energia o força vital. Sec, molta energia vital. Humit, poca energia vital.

Els grecs parlen de 4 forces subtils bàsiques que tenen relació amb el físic: terra, aigua, aire, foc.
Terra (sòlid), pesat, matèria en estat de màxima densitat, no permet que cap altra cosa ocupi el seu lloc.
Aigua (líquid), pesat, energia descendent, falta d'inèrcia interior, s'adapta al medi adoptant la forma del lloc on es troba, quan entra en una dinàmica la manté, si externament no se'l atura.
Aire (aeri), lleuger, mòbil, s'expandeix, li manca de consistència interior.
Foc (calòric), lleuger, cap enfora, lleuger, inconstant, inestable

"Emociones i temperamentos"
Sofia Pereira



No trobem persones en un únic temperament, tots tenim a la nostra disposició les quatre modalitats reactives fonamentals, l'identificar-les en nosaltres en les diverses situacions viscudes, ens permet reconeixer-les en els altres per harmonitzar la seva natura.



27/12/08

La natura anímica del nen IV. Temperament flegmàtic.

Es tracta d'un nen/a de constitució grossa i corpulenta. Li agrada el menjar i gaudeix d'ell. El ritme ho es tot per ell, sap quan és l'hora de menjar i de dormir. No té problemes per anar a dormir, ho fa amb gust i dorm força hores. És un nen d'hàbits regulars, una vegada que se li ha ensenyat una cosa ho fa amb precisió. Té un sentit d'ordre molt pronunciat.
A l'escola és un nen que ho fa tot, si se li dona temps, és poc impressionable als estímuls exteriors que l'envolten, reacciona lentament, li costa arrencar, però quan ho fa, és difícil parar-lo com l'aigua que res l'impedeix el fluir. Té bona memòria, pot aprendre bé tot el que es fa amb una pràctica repetida, sobretot si el que s'ha d'aprendre té una qualitat rítmica, té habilitat per la música i per la pintura. És molt perseverant en allò que emprèn, ho porta fins a la fi amb paciència, constància, tranquil·litat i constància. Li agrada jugar sol.
Tractament del nen extremadament flegmàtic.
Important una bona educació corporal que l'estimuli en tot el moviment. No es bo que dormi massa, se l'ha de despertar pel matí i rentar-li la cara amb aigua freda. No se l'ha d' abrigar en excés. Li convé menjar fruita, vegetals, amanides, pa integral, menjar salat i no li van bé els dolços, els greixos i els derivats de les farines blanques. No ha d'esmorzar quantitat abans d'anar a l'escola , és millor que torni a menjar a mig matí.
Es un nen que no aguanta les presses, necessita el seu propi ritme, es pot bloquejar si se'l pressiona a accelerar-lo. Si se'l veu adormint-se durant el dia se'l pot despertar amb un soroll sobtat, però això no es pot fer en els altres temperaments.
Se li té de mostrar la màxima simpatia interior però amb una aparent indiferència exterior. És important que el nen aprengui a estimar per treure'l del seu organisme corporal i moure'l vers la seva vida anímica.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand


19/12/08

La natura anímica del nen III. Temperament colèric.

El nen/a colèric es caracteritza per un predomini del jo sobre la resta d'elements constitutius de l'home. És l'extrem oposat del melancòlic. Ens trobem amb l'element foc, aquest quan és massa fort crema, destrueix, amb l'objectiu de controlar i dirigir als que l'envolten. Necessita dormir poc i es molt actiu. Les seves decisions sense reflexió sorgeixen de la seva natura volitiva. Viu dintre del temps, el veu córrer i per això no pot perdre ni un minut. Orientat cap al futur, és impulsiu, si no ho aconsegueix ràpid, ho deixa, dirigint-se cap a una altra cosa. No és molt alt, però la seva constitució és robusta, d'ulls normalment foscos i mirada ferma, al caminar recolza els talons com si vulgues deixar la seva petjada. Emocionalment es satura amb facilitat, temperamental, apassionat i fogós. Menja poc, li agrada molt la fruita.
Tractament del temperament extremadament colèric: Aquest necessita de molta paciència per part de l'adult. Si l'educador aconsegueix mantenir-se tranquil en les explosions d'ira del nen, podrà referir-se a l'incident després d'un interval de 24 hores, quan el nen ja hagi dormit una nit, tractant el tema sense treure importància a l'accés d'ira. A l'igual que el melancòlic necessita de l'adult a venerar.
No s'ha de confondre la manca de control per nervis. El nerviosisme és una debilitat, en el colèric és una manifestació de potència.
Necessita d'un lloc ampli on pugui moure's lliurement. Es bo donar-li tasques que estiguin per sobre de les seves capacitats i que s'adoni que no és un heroi poderós. També es pot aconseguir un efecte harmonitzador contant-li històries de fets heroics, on el nen senti "jo no m'hauria atrevit a fer això". No suporta la ironia aquesta el porta vers un estat d'oposició. Un humor suau li és beneficiós perquè accepti qualsevol suggeriment que l'ajudi a formar el seu propi sentit moral.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

12/12/08

La natura anímica del nen II. Temperament melancòlic

El nen/a melancòlic és un nen molt imaginatiu, li agrada molt els racons i els llocs amagats. En el seu propi pensament s'identifica com a protagonista i relaciona amb si mateix totes les històries que se li conten. Quan no està fent ningun paper és més aviat trist i malhumorat. Davant d'altres persones es creu el centre d'atenció. Pot ser molt callat, o quan estima a algú molt comunicatiu. La seva imaginació pot ampliar qualsevol situació viscuda. Prefereix el joc solitari.
En la seva base corporal, sol ser prim i de cara allargada, pàl·lida i angular. Li agrada el menjar dolç. El seu cos li pesa, camina mirant a terra, arrossega els peus, amb les espatlles inclinades cap endavant, de voluntat dèbil, sembla que la gravetat de la terra l'atreu.
Tractament del temperament extremadament melancòlic: requereix molta estimació i comprensió, però aquesta no se li pot donar de forma molt evident, ja que és un poc egoista. Es bo, donar-li unes paraules comprensives i a la vegada de manera indirecta parlar-li de les seves qualitats i obstacles. Necessita de molts de contes d'històries, de fades... que l'ajuden a participar en el destí dels altres. Es bo fer-li fer tasques que el facin sentir útil vers els altres.
Les amanides, les fruites, les verdures i la carn blanca li són bones per afavorir la seva digestió, a més a més dels exercicis corporals relacionats amb el ritme i la música.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

28/11/08

La natura anímica del nen I. Temperament sanguini

Per aconseguir un desenvolupament harmònic que afavoreixi les tendències innates del nen s'ha de comprendre les seves condicions innates i vitals.
Les forces formatives actuen de forma diferent en cada nen donant lloc a una vida anímica diferenciada així podem parlar del nen sanguini, del melancòlic, del colèric i el flegmàtic.

El nen/a sanguini, és un nen ben proporcionat de cap gran, àgil, si cau plora una mica, però s'aixeca ràpid, es temerari, si s'enfada s'aïlla però li desapareix ràpidament, en el joc és imaginatiu i canvia constantment , es distreu fàcilment amb una mosca.
En l'alimentació, menja com un ocell, pot tenir molta gana, però s'omple ràpid. Els agrada la fruita, la sal i les coses agres. Solen ser poc dormilegues .
En la seva base corporal, el temperament intervé en tot el que té a veure en les funcions rítmiques. L' aire és el seu element, no es troba sotmès a les forces de la terra, es pot adaptar a tots els moviments, estranyament es mareja, és un nen que demana canvis rítmics en la vida i en el joc. El ritme respiratori i el pols són ràpids.
Tractament del temperament extremadament sanguini:
Se'l té d'ajudar a mantenir-se atent en tasques que el motiven, primer en períodes breus i progressivament anar augmentant la durada. Se l'ha d'ajudar a experimentar les impressions sensorials que li estimulen la seva fantasia i esgotar en elles l'excés de naturalesa sanguínia, especialment si al fer-ho satisfà a un adult a qui estima.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

12/10/08

Pedagogia social.

Segons l'antroposofia, l'home evoluciona vers la consciència de si mateix, igualment un grup, que està integrat per individus, segueix el mateix patró.
L'energia del grup no és la de les persones , a l'igual que un bosc no són els arbres, però sense els arbres no podem parlar de bosc i sense les persones no es pot parlar de grup.

¿Quines coses podem fer per millorar les característiques d'un grup (ex: reunió, assemblea...)?

La consciència del grup a l'igual que la d'un individu ha de passar també per un equilibri harmònic dels tres sistemes: pensar, sentir i voler.

Des del pensar, s'exposen temes, idees, reflexions, problemes...
El grup millora amb la descripció d'aquests i amb la reflexió aportant solucions als fets sense judicis preestablerts.

Des del voler, s'observa el procés...
- si hi ha molts o pocs temes a tractar en un temps determinat
- durant quant de temps s'exposa un mateix tema en relació als altres
- el tema s'ha tractat amb pressió, sense respiració o hi ha hagut l'espai suficient
Després d'un contingut és necessari un espai perquè aquest es pugui moure...

Des del sentir, s'observen les interaccions...
- quantes persones han parlat
- qui reacciona sempre quan algú parla
Escoltar l'altre vol dir sortir del nostre patró egocèntric, sense creences i condicionaments preestablerts, després, desprendre's del valor individual de la nostra aportació per fer evolucionar el grup.

Extracte taller Andreas Shubert
Juliol 2008

4/10/08

El cos, instrument de l'ànima

L'home es diferencia de la resta d'éssers de la natura per la seva constitució anímica espiritual, la seva consciència i la seva raó. Aquestes facultats aboquen en "la consciència d'un mateix".
Per assolir la consciència d'un mateix és necessari un equilibri harmònic dels tres sistemes: el metabòlic motriu, el cefàlic i el rítmic.

1.- L'instrument de l'ànima volitiva és el sistema metabòlic motriu. S'ubica en el cos en les nostres extremitats per les activitats conscients , que executen accions voluntàries (ex: agafar una joguina). Per les activitats inconscients (ex: digestió) s'ubica en el sistema metabòlic, òrgans sota el diafragma (estómac, budell, fetge...)

2.- L'instrument de l'ànima pensant és el cap, el sistema cefàlic i el conjunt de nervis, situat a la part superior de l'organisme i oposat al metabòlic motriu (ex: nen que recorda que quan arriba el pare és l'hora de sopar)

3.- L'instrument de l'ànima sensitiva és el sistema rítmic, s'ubica entre el pensament i la voluntat. El sentiment interacciona en la respiració i aquesta s'efectua de manera rítmica. El sentiment necessita una base orgànica que pugui dilatar-se, contreure's i moure's en tots els sentits i això es fa pel ritme de la respiració i el cor (ex: nen que va molt accelerat i manifesta un patró respiratori amb inspiracions i expiracions més curtes i freqüents)

"El cuerpo intrumento del alma"
Dr. Walter Bühler





1/6/08

L'educació actual té en compte l'ésser humà?


Fluctúa en el corazón el sentir,
resplandece en la cabeza el pensar,
cobra vigor en los miembros la voluntad.

Resplandor que fluctúa,
fluctuar que se fortalece,
vigor que resplandece.

He ahí al Hombre.

Dr. Walther Bühler

Quan evoquem imatges de fets passats utilitzem la memòria, i quan les relacionem entre si, ens entreguem al pensament. Algunes imatges ens produeixen plaer, altres displaer, altres indiferència, això ens indica que som capaços de sentir. Si el sentiment s'augmenta ens empeny cap a una acció.
Des d'una concepció antroposòfica, la vida anímica ve donada per tres tipus de vivències: pensar, sentir i voler relacionades respectivament amb els sistemes cefàlic neurosensori (crani), rítmic de circulació i respiració (tòrax), i metabòlic motor(sota el diafragma).

L'educació actual majoritàriament es centra en els processos del pensament (adquisició de coneixements i comprensió) obviant els processos del sentir i el voler generant desequilibris anímics afectant al futur ésser humà del dia de demà.