Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.
La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)
La impulsivitat, s'observa per la impaciència, actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.
La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.
El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).
Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.
Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...
Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.
Entrades
