Article diari "El Periodico"

Article publicat en el diari "El Periodico" dilluns 9 de març del 2009 per Carme Escales.

Millorant la intel.ligència emocional

Daniel Goleman em el seu llibre "Inteligencia emocional" estableix relacions entre quocient intel·lectual i el nivell d'intel·ligència emocional.
Les persones amb un nivell alt de quocient intel·lectual, són persones intel·ligents però això no es cap garantia de prosperitat i felicitat.
Les persones amb una bona intel·ligència emocional disposen de molts més recursos i estratègies per la vida. Són persones que controlen els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres, gaudint d'una situació avantatjosa en tots els dominis de la vida.
Per ajudar als nens a manegar-se en les seves emocions els podem identificar amb algun temperament (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic) i des d'aquest potenciar-li aquells aspectes en que es troba més mancat.

Expressem les emocions!

Els nens aprenen per imitació tot allò que l'adult li mostra. Conscient i inconscientment s'aprenen maneres de fer i maneres de ser, fins i tot aprenem a configurar la nostra estructura corporal assenblant-la a la dels nostres pares.
Hi ha nens i també adults que no saben expressar allò que senten o que han sentit, que no són capaços de posar-li paraules perquè no se'ls hi ha ensenyat.
Les emocions no expressades es van acumulant i si un nen o adult viu o ha viscut successivament situacions traumàtiques, a la fi, com una olla exprés, esclata en una agressivitat incontinguda o per contra en una inhibició cada cop més gran.
Em d'ajudar a treure tot el que el nen porta a dintre que li bloqueja el seu potencial humà, no necessàriament amb paraules. Podem utilitzar la pintura, el modelat, el joc, la música, la psicomotricitat, el ball... com a actes creatius capaços d'alliberar el que hi ha en el nostre interior per generar individus més i més feliços.





Laura Pla.

Perfils d'aprenentatge I

Anna és una nena de 6 anys. Quin és el seu perfil d'aprenentatge?

Lateralitat: mà dreta, orella dreta, peu dret, ull esquerre, cervell dret.
Tot i que cada individu utilitza permanentment la integritat del seu cervell, amb interaccions contínues entre els dos hemisferis hi ha una predisposició a funcionar des del cervell dret. Marta processa a través de les imatges, el moviment, el ritme i la intuïció. Intuïtiva, emocional, espontània global, rítmica, imaginativa, efectiva en la percepció de l'espai. Sota estrès perd l'habilitat de raonar bé, té problemes per expressar-se, es queda out...
L'ull esquerre és controlat per l'hemisferi dret, la mà, el peu i l'orella per l'hemisferi esquerre. Tenint en compte la preferència vers l'hemisferi dominant dret s'utilitza de forma funcional els òrgans sensorials associats a aquest hemisferi, en aquest cas la visió.

Avantatges:
Pot aprendre visualment, amb pòsters, taules, gràfics, dibuixos, mapes...
Auditivament capta més per les diferències de tonalitat que no pas pel propi significat de les paraules.
Amb el moviment assimila molt més bé els aprenentatges.
Prefereix no seguir instruccions pas per pas.

Dificultats sota estrès:
Veu la imatge global, però obvia els detalls, li costa estar atenta a les explicacions orals de la nova informació.
Hi ha limitacions en desxifrar els fonemes que composen les paraules del propi llenguatge oral dificultant-li l'accés a la lectoescriptura.
Limitacions en les expressions kinestèsiques.
Limitacions en els desplaçaments que poden generar caigudes.

Pautes educatives:
La manera en que l'Anna processa els estímuls sensorials, condiciona el com aprèn. És necessari tenir en compte el perfil per ajudar-la a optimitzar al màxim el seu aprenentatge. Els avantatges del seu perfil ens facilitaran el cercar estratègies metodològiques molt més adients a les seves necessitats.
Ens seria útil la presentació de la informació global, visual, amb força modulacions de veu, implicant-la corporalment en l'aprenentatge, estimulant-la sensorialment...

Reflex palmar i les dificultats en l'escriptura.

Quantes vegades hem vist a nens que els hi costa escriure. Van molt lents, tenen una mala lletra o tenen una bona lletra, però hi ha una prensió excessiva i el que escriuen es pot llegir per la textura pel darrera del full, esgotant-se més aviat per la força que li posen...
Com que els hi costa es desmotiven vers la pròpia tasca i la majoria de professionals ho intenten corregir amb més del mateix, fent-los escriure més , cosa que el que fa es desmotivar-los molt més vers l'escriptura.
Com a professionals hem d'observar com el nen agafa el llapis, quina és la manera que fa la pinça quan escriu, com es posiciona al davant del full, amb quin ull mira el que escriu...
Una gran majoria de nens presenten problemes d'aquest tipus.
Quines són les múltiples causes? Si un nen no ha gatejat, la mà no ha estat estimulada amb el contacte amb el terra, manca de treball previ manipulatiu escolar per estimular la mà per urgència de treballar la lectoescriptura, reflex palmar que encara no ha estat inhibit, reflex tònic cervical asimètric no inhibit ...
Reeducació
És necessari un treball d'estimulació sensorial de la mà amb una dissociació dels moviments de la resta del cos i d'inhibició dels reflexes que puguin estar actius. És molt recomanable els jocs de dits, fer pa, plastilina, fang, retallar, estripar paper amb els dits...

Laura Pla

Exemples de males pinces i postures incorrectes davant del full

La natura anímica del nen V. Els quatre temperaments.

El temperament en fisiologia és un predomini d'un sistema orgànic. En Grècia Hipòcrates 460 anys a. de C. utilitzava el coneixement dels 4 humors o temperaments. Els humors es relacionen en la part física en les glàndules i el funcionament dels fluids en el cos.
La còlera o bilis és la base física del trastorn de l'ira, la bilis negra dóna lloc al melancòlic, la flegma o excés de fluid al flegmàtic, la sang al sanguini.

La medicina medieval descriu els temperaments en relació als conceptes calent/fred, sec/humit.
Calent/fred: natura de la persona, forma d'expressar-se en el món. Calent, molta activitat interna i externa. Fred, poca activitat.
Humit/sec: Quantitat d'energia o força vital. Sec, molta energia vital. Humit, poca energia vital.

Els grecs parlen de 4 forces subtils bàsiques que tenen relació amb el físic: terra, aigua, aire, foc.
Terra (sòlid), pesat, matèria en estat de màxima densitat, no permet que cap altra cosa ocupi el seu lloc.
Aigua (líquid), pesat, energia descendent, falta d'inèrcia interior, s'adapta al medi adoptant la forma del lloc on es troba, quan entra en una dinàmica la manté, si externament no se'l atura.
Aire (aeri), lleuger, mòbil, s'expandeix, li manca de consistència interior.
Foc (calòric), lleuger, cap enfora, lleuger, inconstant, inestable

"Emociones i temperamentos"
Sofia Pereira


No trobem persones en un únic temperament, tots tenim a la nostra disposició les quatre modalitats reactives fonamentals, l'identificar-les en nosaltres en les diverses situacions viscudes, ens permet reconeixer-les en els altres per harmonitzar la seva natura.

La natura anímica del nen IV. Temperament flegmàtic.

Es tracta d'un nen/a de constitució grossa i corpulenta. Li agrada el menjar i gaudeix d'ell. El ritme ho es tot per ell, sap quan és l'hora de menjar i de dormir. No té problemes per anar a dormir, ho fa amb gust i dorm força hores. És un nen d'hàbits regulars, una vegada que se li ha ensenyat una cosa ho fa amb precisió. Té un sentit d'ordre molt pronunciat.
A l'escola és un nen que ho fa tot, si se li dona temps, és poc impressionable als estímuls exteriors que l'envolten, reacciona lentament, li costa arrencar, però quan ho fa, és difícil parar-lo com l'aigua que res l'impedeix el fluir. Té bona memòria, pot aprendre bé tot el que es fa amb una pràctica repetida, sobretot si el que s'ha d'aprendre té una qualitat rítmica, té habilitat per la música i per la pintura. És molt perseverant en allò que emprèn, ho porta fins a la fi amb paciència, constància, tranquil·litat i constància. Li agrada jugar sol.
Tractament del nen extremadament flegmàtic.
Important una bona educació corporal que l'estimuli en tot el moviment. No es bo que dormi massa, se l'ha de despertar pel matí i rentar-li la cara amb aigua freda. No se l'ha d' abrigar en excés. Li convé menjar fruita, vegetals, amanides, pa integral, menjar salat i no li van bé els dolços, els greixos i els derivats de les farines blanques. No ha d'esmorzar quantitat abans d'anar a l'escola , és millor que torni a menjar a mig matí.
Es un nen que no aguanta les presses, necessita el seu propi ritme, es pot bloquejar si se'l pressiona a accelerar-lo. Si se'l veu adormint-se durant el dia se'l pot despertar amb un soroll sobtat, però això no es pot fer en els altres temperaments.
Se li té de mostrar la màxima simpatia interior però amb una aparent indiferència exterior. És important que el nen aprengui a estimar per treure'l del seu organisme corporal i moure'l vers la seva vida anímica.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen III. Temperament colèric.

El nen/a colèric es caracteritza per un predomini del jo sobre la resta d'elements constitutius de l'home. És l'extrem oposat del melancòlic. Ens trobem amb l'element foc, aquest quan és massa fort crema, destrueix, amb l'objectiu de controlar i dirigir als que l'envolten. Necessita dormir poc i es molt actiu. Les seves decisions sense reflexió sorgeixen de la seva natura volitiva. Viu dintre del temps, el veu córrer i per això no pot perdre ni un minut. Orientat cap al futur, és impulsiu, si no ho aconsegueix ràpid, ho deixa, dirigint-se cap a una altra cosa. No és molt alt, però la seva constitució és robusta, d'ulls normalment foscos i mirada ferma, al caminar recolza els talons com si vulgues deixar la seva petjada. Emocionalment es satura amb facilitat, temperamental, apassionat i fogós. Menja poc, li agrada molt la fruita.
Tractament del temperament extremadament colèric: Aquest necessita de molta paciència per part de l'adult. Si l'educador aconsegueix mantenir-se tranquil en les explosions d'ira del nen, podrà referir-se a l'incident després d'un interval de 24 hores, quan el nen ja hagi dormit una nit, tractant el tema sense treure importància a l'accés d'ira. A l'igual que el melancòlic necessita de l'adult a venerar.
No s'ha de confondre la manca de control per nervis. El nerviosisme és una debilitat, en el colèric és una manifestació de potència.
Necessita d'un lloc ampli on pugui moure's lliurement. Es bo donar-li tasques que estiguin per sobre de les seves capacitats i que s'adoni que no és un heroi poderós. També es pot aconseguir un efecte harmonitzador contant-li històries de fets heroics, on el nen senti "jo no m'hauria atrevit a fer això". No suporta la ironia aquesta el porta vers un estat d'oposició. Un humor suau li és beneficiós perquè accepti qualsevol suggeriment que l'ajudi a formar el seu propi sentit moral.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen II. Temperament melancòlic

El nen/a melancòlic és un nen molt imaginatiu, li agrada molt els racons i els llocs amagats. En el seu propi pensament s'identifica com a protagonista i relaciona amb si mateix totes les històries que se li conten. Quan no està fent ningun paper és més aviat trist i malhumorat. Davant d'altres persones es creu el centre d'atenció. Pot ser molt callat, o quan estima a algú molt comunicatiu. La seva imaginació pot ampliar qualsevol situació viscuda. Prefereix el joc solitari.
En la seva base corporal, sol ser prim i de cara allargada, pàl·lida i angular. Li agrada el menjar dolç. El seu cos li pesa, camina mirant a terra, arrossega els peus, amb les espatlles inclinades cap endavant, de voluntat dèbil, sembla que la gravetat de la terra l'atreu.
Tractament del temperament extremadament melancòlic: requereix molta estimació i comprensió, però aquesta no se li pot donar de forma molt evident, ja que és un poc egoista. Es bo, donar-li unes paraules comprensives i a la vegada de manera indirecta parlar-li de les seves qualitats i obstacles. Necessita de molts de contes d'històries, de fades... que l'ajuden a participar en el destí dels altres. Es bo fer-li fer tasques que el facin sentir útil vers els altres.
Les amanides, les fruites, les verdures i la carn blanca li són bones per afavorir la seva digestió, a més a més dels exercicis corporals relacionats amb el ritme i la música.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La natura anímica del nen I. Temperament sanguini

Per aconseguir un desenvolupament harmònic que afavoreixi les tendències innates del nen s'ha de comprendre les seves condicions innates i vitals.
Les forces formatives actuen de forma diferent en cada nen donant lloc a una vida anímica diferenciada així podem parlar del nen sanguini, del melancòlic, del colèric i el flegmàtic.

El nen/a sanguini, és un nen ben proporcionat de cap gran, àgil, si cau plora una mica, però s'aixeca ràpid, es temerari, si s'enfada s'aïlla però li desapareix ràpidament, en el joc és imaginatiu i canvia constantment , es distreu fàcilment amb una mosca.
En l'alimentació, menja com un ocell, pot tenir molta gana, però s'omple ràpid. Els agrada la fruita, la sal i les coses agres. Solen ser poc dormilegues .
En la seva base corporal, el temperament intervé en tot el que té a veure en les funcions rítmiques. L' aire és el seu element, no es troba sotmès a les forces de la terra, es pot adaptar a tots els moviments, estranyament es mareja, és un nen que demana canvis rítmics en la vida i en el joc. El ritme respiratori i el pols són ràpids.
Tractament del temperament extremadament sanguini:
Se'l té d'ajudar a mantenir-se atent en tasques que el motiven, primer en períodes breus i progressivament anar augmentant la durada. Se l'ha d'ajudar a experimentar les impressions sensorials que li estimulen la seva fantasia i esgotar en elles l'excés de naturalesa sanguínia, especialment si al fer-ho satisfà a un adult a qui estima.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand

La curació de l'arbre genealògic.

Com podem curar-nos , des de la nostra història familiar?
La persona ha de comprendre el que ha succeït en la seva història familiar i després ha de restablir l'ordre en les relacions entre els seus membres.

1- És necessari diferenciar-se de la nostra família d'origen.
Que un aprengui a viure per si mateix i no sigui una projecció d'allò que els seus pares sempre han volgut fer o una continuació d'allò que sempre ha fet la família.
La indiferenciació produeix pertorbacions emotives o problemes que es traslladen a les nostres relacions socials o situació laboral.

Les persones han de trobar el seu propi destí, que els doni un vàlua com a ésser humà i que sigui d'utilitat per l'univers, obrint-se a una dimensió superior que els posi en contacte en la seva ànima.
2- És necessari restablir l'equilibri genealògic.
Fent que les relacions de tots els seus components s'apropin, tenint cura de tots els nostres familiars a nivell afectiu, intel·lectual i material... aconseguint una unitat familiar positiva.

"Liberarse del destino familiar" Elisabeth Horowitz

Pedagogia social.

Segons l'antroposofia, l'home evoluciona vers la consciència de si mateix, igualment un grup, que està integrat per individus, segueix el mateix patró.
L'energia del grup no és la de les persones , a l'igual que un bosc no són els arbres, però sense els arbres no podem parlar de bosc i sense les persones no es pot parlar de grup.

¿Quines coses podem fer per millorar les característiques d'un grup (ex: reunió, assemblea...)?

La consciència del grup a l'igual que la d'un individu ha de passar també per un equilibri harmònic dels tres sistemes: pensar, sentir i voler.

Des del pensar, s'exposen temes, idees, reflexions, problemes...
El grup millora amb la descripció d'aquests i amb la reflexió aportant solucions als fets sense judicis preestablerts.

Des del voler, s'observa el procés...
- si hi ha molts o pocs temes a tractar en un temps determinat
- durant quant de temps s'exposa un mateix tema en relació als altres
- el tema s'ha tractat amb pressió, sense respiració o hi ha hagut l'espai suficient
Després d'un contingut és necessari un espai perquè aquest es pugui moure...

Des del sentir, s'observen les interaccions...
- quantes persones han parlat
- qui reacciona sempre quan algú parla
Escoltar l'altre vol dir sortir del nostre patró egocèntric, sense creences i condicionaments preestablerts, després, desprendre's del valor individual de la nostra aportació per fer evolucionar el grup.

Extracte taller Andreas Shubert
Juliol 2008

El cos, instrument de l'ànima

L'home es diferencia de la resta d'éssers de la natura per la seva constitució anímica espiritual, la seva consciència i la seva raó. Aquestes facultats aboquen en "la consciència d'un mateix".

Per assolir la consciència d'un mateix és necessari un equilibri harmònic dels tres sistemes: el metabòlic motriu, el cefàlic i el rítmic.

1.- L'instrument de l'ànima volitiva és el sistema metabòlic motriu. S'ubica en el cos en les nostres extremitats per les activitats conscients , que executen accions voluntàries (ex: agafar una joguina). Per les activitats inconscients (ex: digestió) s'ubica en el sistema metabòlic, òrgans sota el diafragma (estómac, budell, fetge...)

2.- L'instrument de l'ànima pensant és el cap, el sistema cefàlic i el conjunt de nervis, situat a la part superior de l'organisme i oposat al metabòlic motriu (ex: nen que recorda que quan arriba el pare és l'hora de sopar)

3.- L'instrument de l'ànima sensitiva és el sistema rítmic, s'ubica entre el pensament i la voluntat. El sentiment interacciona en la respiració i aquesta s'efectua de manera rítmica. El sentiment necessita una base orgànica que pugui dilatar-se, contreure's i moure's en tots els sentits i això es fa pel ritme de la respiració i el cor (ex: nen que va molt accelerat i manifesta un patró respiratori amb inspiracions i expiracions més curtes i freqüents)

"El cuerpo intrumento del alma"
Dr. Walter Bühler

La intervenció terapèutica

El treball del terapeuta ha de ser holístic i integratiu, ha d'utilitzar les eines més idònies i que ressonin amb cada individualitat. Ha de passar de sistemes tancats i estereotipats a sistemes oberts i individualitzats, no hi ha un mateix tractament associat a una determinada problemàtica.

Els nens són els éssers més sensibles als canvis del seu entorn. Com a éssers en interacció constant, els seus aspectes emocionals i energètics canvien ràpidament, tant per desenvolupar una patologia, perdent l'equilibri del sistema, com per restablir-lo a partir d'una intervenció terapèutica.

El treball amb els nens es fa dintre d'un context, no hi ha individus aïllats sinó trames d'interconnexions d'influència mútua, el nen s'ha de treballar en el seu context familiar.

El terapeuta s' ha de treballar la seva sensibilitat, atenció, escolta, empatia, intuïció, per poder connectar en els espais de sensibilitat del nens i aconseguir fer -los evolucionar per afavorir un desenvolupament molt més harmònic.

La fada

Hi havia una vegada un regne on tots els objectes es trobaven en el seu lloc, tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol se seguien sense problema. Hi vivia un rei i una reina que van tenir un fill i ho van voler celebrar de totes totes.

Tothom del regne va ser invitat a la celebració. Els camperols li portaren blat al nadó, els músics li tocaren amb les lires, els nobles li regalaren escuts, les costureres li portaren vestits, els forners van fer pastissos…

Tots i totes van anar a la celebració, bé, tots menys una fada que estava tota atrafegada fent la seva màgia i preparant un regal especial per al nadó.

El rei tot enfurismat per la manca de respecte de la fada la va fer cridar, no li van servir de gaire cosa les seves disculpes, li va dir que se n’havia d’anar del regne i que ja no la volia veure mai més.

La fada tota trista va recórrer mig món fins arribar a un bosc llunyà on es va quedar. Allí, entre arbres arbustos i matolls, feia cada dia la seva màgia per als animals del bosc i cada cop un nombre més gran d’animals acudien al seu voltant.

Passaren els anys i el fill del rei era ja un jove ben formós. Al regne cada cop anaven sorgint més i més problemes, tothom feia màgia. Hi havia un gran rebombori de mags, uns volien fer màgia per aconseguir objectes, altres per fer parar el temps, d’altres el volien fer passar més ràpid, uns volien pluja, d’altres volien sol… i el rei tot entristit ja no sabia què fer.

El seu fill, adonant-se de la gran preocupació del seu pare, li va dir que se n’anava del regne per trobar una solució. Inicialment el rei i la reina no volien, però van accedir perquè el regne trontollava i hi havia un gran perill que desaparegués.

El fill del rei agafà un cavall i unes bosses d’or i després d'acomiadar-se dels seus pares emprengué el camí. Va recórrer mig món preguntant a tots els mags dels diferents regnes que pel camí s’anava trobant, però ningú li va saber donar una solució. Un dia es va endinsar en un bosc i veient una gran multitud d’animals continuà pel camí fins a veure una maga que movia objectes.

El fill del rei s’apropà a la maga i li va demanar si el podia ajudar. La maga es va adonar per l’escut que portava que era el fill del rei que l’havia fet fora del regne.

La maga va abraçar el fill del rei i li va dir:

“Si em portes davant del rei jo t’ajudaré”

I així ho va fer, van recórrer tots dos de nou mig món i van arribar de nou al regne.

Quan el rei va veure la maga la va reconèixer i li va demanar perdó. La maga li va oferir la seva ajuda i li va donar la solució tot dient:

“Tot està bé, tot està en el seu lloc”

Des d’aleshores tots els mags van deixar de fer màgia per a ús personal…

i tots els objectes es trobaven en el seu lloc i tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol s’intercanviaren en el regne…

Des d’aquell dia la fada ha viscut per sempre més en aquell regne i encara ara se la pot trobar …

Laura Pla