Saber dir no

Per què és important saber dir no als teus fills

Llibre publicat per primera vegada a Italia on es van vendre més de 6000 exemplars actualment traduït a dotze llengües.
"dir no beneficia més que no pas perjudica el bon comportament dels fills.. posar límits ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, a ser més creatius i a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals"

No és un llibre normatiu, es parla de la importància de dir no dins l'àmbit familiar, ajudant a les famílies a analitzar-se en relació a la capacitat de dir no en les diverses etapes (bebès,2 a 5anys, primers anys d'escola, adolecents) amb exemples reals.
Asha Philips "Saber dir no" labutxaca 2009

Desenvolupament del llenguatge. El parlar

Aquest es un vídeo de la col·lecció "The baby human - to talk "
Aquí es veu l'evolució del bebè des de la producció dels primers sons, de la capacitat d'escolta i d'imitació fins arribar a articular paraules completes.

Desenvolupament motor. El caminar.

Un documental molt bo anomenat "The baby human - to walk" on es veu l'evolució del bebè fins l'arribar al caminar.
Passant per les fases d'aixecar el cap, donar-se la volta, agafar, gatejar, avançar subjectant-se, caminar...

El cervell del bebè (Redes)

Vídeo de la sèrie Redes dirigit per Eduard Punset. En aquest es parla dels factors que influeixen en el desenvolupament del cervell del bebè, de la importància de l'afecte i la protecció i la influència d'aquests en la seva vida adulta.

El desenvolupament humà segons Steiner.Evolució inicial del nen (0-7anys)

Steiner divideix el desenvolupament humà en 3 períodes:

- fins als 21 anys, la individualitat ocupada en la construcció del nostre cos i en la maduració fisiològica dels nostres òrgans "esdevenir home"

- dels 21-42 anys, maduració en l'àmbit anímic, aquí la individualitat ja no està lligada al cos, fase d'expansió (família, treball, casa... ) es la fase social "ser home"

- dels 42 anys endavant, fase de desenvolupament espiritual, aquí ja hi ha un major grau de consciència, els processos constructius del cos requereixen energia, ara amb els processos degeneratius s'allibera més quantitat de forces vitals (són els savis) "realització de l'home"

Cada fase es subdivideix en septennis, fins als 21 tenim 0-7, 7-14, 14-21

Què succeeix en el primer septenni, 0-7 anys?
El nen al néixer té el cap desproporcionat amb el cos i no s'assoleix la proporció fins el 21 anys.
Es parla d'un desenvolupament somàtic que comença en el cap, continua en el tòrax i abdomen i finalitza en les extremitats. Una cosa semblant sorgeix en la pròpia cara 1er el front, 2on el nas 3er la boca i mandíbula.
La funció bàsica d'aquest és la de transformació del cos, cada cèl·lula adquireix un caràcter individual. La forma humana es construeix mitjançant l'evolució descendent des del cap, tronc fins les extremitats i després des d'un procés ascendent extremitats, tronc, cap. Primer aconsegueix caminar després parlar i finalment pensar.El nen aprèn per imitació, (influències físiques i morals) el nen sent tot el que pensen els que l'envolten. Quan diu "jo" fa la primera vivència del jo, aquí comença la fase d'oposició, d'aquesta primera vivència s'adquireix la capacitat del record (molt important el primer record). Quan el nen canvia els dents, el cos, és ja el seu propi i des d'aquí fins l'adolescència el sitema cefàlic dóna pas al desenvolupament dels sistema rítmic.

Teories diverses sobre el procés evolutiu

Existeixen diverses teories que expliquen el procés evolutiu del nen. Piaget, Vygotsky, sistèmica, antroposòfica, xácrica...
Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri).
0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix)
2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals)
7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions
11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu.
A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.

Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper.
La teoria sistémica té en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)

Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics.
Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament.
Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.

Examen de reflexos primaris.

Vídeo on es pot veure com es fa una prova de reflexos primaris a nadons segons l'etapa madurativa i l'àrea cerebral implicada.
La no aparició d'aquests en el període corresponent podria indicar algun retard a nivell maduratiu.

Redes 50. "Meditación y aprendizaje"

Impacte tècniques contemplatives en l'aprenentatge social i emocional.
Programa Redes. Eduard Punset.





Transcripció del vídeo

Transtorn de l'aprenentatge no verbal. TANV

"Els nens amb TANV presenten dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial"
Es detecta en els anys 70 i fins el 1982 B.P. Rourke no aporta una visió més complerta de la dificultat.
Dificultats que es manifestes en les tasques escolars sobre el paper, en l'aprenentatge d'hàbits d'autonomia (vestir-se, cordar-se...), en psicomotricitat, en destreses socials...
Tenen un nivell d'intel·ligència normal i el seu llenguatge verbal es bo però hi ha dificultats en les destreses manipulatives , habilitats perceptives.
Hi ha un mal funcionament de les estructures cerebrals , en concret de l'hemisferi dret i una alteració de la substància blanca cerebral ( són les fibres que connecten les diverses àrees de l'escorça cerebral).
Alteracions de la substància blanca es troben en casos de : prematuritat, hidrocefàlia crònica, efectes de radioteràpia i quimioterapia, traumatismes craniocefàlics, malformació del cos callós, trastorns genètics (Asperger, Willams, Turner...)


"Per què em costa tant aprendre?" Dra. Anna Sans Fitó


Els podem ajudar a partir d'una bona estimulació sensorial motriu global i amb una bona educació emocional que li doni recursos i estratègies per afavorir la seva interacció social.

Preguntes sobre les flors de Bach?

Què són?
Són uns preparats florals elaborats a partir de flors de plantes silvestres. Aquestes es recullen en el seu punt òptim de floració, es submergeixen en aigua i s’exposen al sol unes hores. De l’aigua es crea una tintura mare, posteriorment d’aquesta se’n fa una dissolució que es la que es comercialitza i d’aquí es fan dilucions posteriors per beure’s.

Què fan?
Són pacificadors naturals de l’ànim. La teràpia floral considera que els desequilibris emocionals, sentimentals i de les idees predisposen i originen la malaltia física i mental.
Actuen sobre els patrons negatius de les emocions, disminuint l’odi, la por, la inseguretat, la depressió, la culpa, l’ansietat, l’angoixa… ajudant a restablir l’equilibri emocional vers l’emoció corresponent positiva.
Cada remei floral afavoreix unes virtuts oposades a uns defectes.
Exemple el Mímulus s’associa al malestar de pors de la vida quotidiana (malalties, desgràcies...) la virtut que aquesta desenvolupa és el coratge i la disminució de l’angoixa associada a les pors viscudes .

Com es prenen?
En gotes sublinguals 4 o 6 vegades per dia, en casos de crisis es pot augmentar la freqüència, atenent a les indicacions del terapeuta floral
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.

Qui les va descobrir?
Eduard Bach, metge, bacteriòleg, cirurgià i homeòpata anglès descobreix aquest preparats entre 1928 i 1936 com a fruit d’un treball d’investigació on va considerar al pacient en la seva totalitat, en cos ment i ànima.
Ell deia “La enfermedad orgánica es el producto final, la última etapa de algo mucho más profundo. La enfermedad no es material en su origen” “ Es consecuencia de un conflicto entre nuestro Yo superior y nuestra personalidad”

Qui pot prendre flors?
Qualsevol ésser viu, humans, animals i plantes al que un terapeuta floral li hagi prescrit un remei.
Amb 80 anys d’història existeixen molts estudis i escrits sobre casos clínics resolts.
Els beneficis són reconeguts per l’organització Mundial de la Salut des de 1993.
Són compatibles amb qualsevol tractament alternatiu i al•lopàtic al que no substitueix mai.


Nosaltres som com un iceberg, on el nostre cos físic és únicament la punta i sota d'aquesta...

Laura Pla

Reflex tònic asimètric cervical i les dificultats d'escriptura

Aquest és un reflex primari que apareix en l'úter i dura aproximadament fins els 6 mesos. Quan el nen estira el braç en direcció a un objecte el mira amb el cap i flexiona el braç contrari. Aquest afavoreix el desenvolupament del to muscular, estimulació vestibular i el moviment de cops de peu. Si continua actiu el seu gatejar no serà fluid, tindrà dificultats en passar-se un objecte d'una mà a l'altra.


A l'escola quan mira el full, per escriure li serà molt difícil agafar i apropar el llapis, ja que la seva mà tendirà a allunayar-se i no podrà subjectar bé el llapis amb la mà, això li suposa un gran esforç. Podem observar, un gir de full de gairebé 90º en escriure, una mala pinça, molta pressió, una lletra irregular , gran i inclinada... Com que no pot creuar la línia mitja també pot tenir dificultats en la lectura.

El començar a caminar i la conciència del jo.

L'habilitat motriu del nadó s'aprecia des del segon mes d'embaràs i després del naixement ja trobem moviments específics, succió, picament de peus... Aquí comença el procés motriu que culminarà en el primer any de vida. Amb tota una seqüència ordenada que comença al cap i coll i s'extén cap avall passant pel pit, braços, esquena fins arribar a les cames i peus en un procés de movilització en sentit vertical descendent de dalt cap avall, en un acte semblant al procés de naixement on el cap és el primer en aparèixer.

En el primer mes els ulls aprenen a dirigir-se a un punt de l'exterior aquí comença la percepció del que ens envolta, sensació "d'allí" com oposada a "un mateix" evolucionant vers la sensació del propi cos en relació a l'exterior. Diferència món i cos aprèn a aixecar el cap i utilitzar-lo com un òrgan d'orientació dirigint-lo vers la llum, el so o l'olor. Els ulls s'adonen de les mans i aquestes comencen a agafar objectes, aprèn a asseure's i a amb les mans agafar objectes diversos i posar-se'ls a la boca.
Aproximadament als nou mesos el nen aprèn a aixecar-se per primera vegada. La individualitat es capta en relació al món que l'envolta, gateja, llisca, empeny. Quan arriba a fer les primeres passes conquista el món movent-se lliurement.
La percepció espacial té lloc a la fi del primer any per aixecar-se i experimentar el dalt-baix, en el propi moviment prop-lluny, en el tocar rodó angulós, en el mirar aquí-allà.
Es tot un procés màgic evolutiu que comença en el mirar, continua en l'agafar i esclata en el caminar, aprenent a viure's no fusionat amb la mare, adquirint una nova consciència del jo, enfront del món que l'envolta...

"Los tres primeros años del niño"
Karl Konig


Què succeeix quan el procés del mirar no pot dirigir-se a l'exterior...?

En nens maltractats, deficiències visuals, cognitives, espectre autístic... aquesta visió del jo en relació al que l'envolta està distorsionada, es fa necessari un treball específic d'estimulació sensorial per ajudar a crear una imatge el més real possible d'un mateix, dirigint-se a l'exterior aprendrà a retrobar el seu interior, la conciència del jo.

Relació entre la funció motora i el rendiment cognitiu.

S'ha realitzat un estudi neurològic recent entre la relació de la funció motora i el rendiment cognitiu en nens brasilers durant el seu primer any d'escola. A partir d'una mostra significativa de 402 nens/es en el seu primer curs escolar de primària d'edat compresa entre 6-7 anys.
Es pregunten:
El nivell de funció motora preveu el rendiment acadèmic? Quines són les tasques motrius que expliquen la relació més forta?
Es fa una avaluació de la funció motora a partir d'un examen neurològic evolutiu (ENE) 7, on es realitzen 11 proves diverses i es seleccionen 21 ítems. S'avalua la funció visomotora, motora fina i motora gruixuda.

Quines són aquestes funcions motores?

1.- Les capacitats motores fines tenen a veure a les accions més precises que impliquen el moviment de les mans, necessàries per agafar bé el llapis, retallar, estripar, cargolar ...

2.-- Les visomotores coordinen la funció mà-ull. Les accions que fa la mà diridides per l'ull.

3.-- Les motores gruixudes tenen a veure amb els músculs gran, amb la relació de les parts del cos:

• superior-inferior
  
• davant-darrera
• un costat-l'altre costat
  

La capacitat cognitiva s'avalua mitjançant una prova de rendiment acadèmic de les àrees instrumentals, llengua i matemàtiques.
Els resultats que s'obtenen de l'estudi és una relació condicionant entre les funcions motores i la capacitat cognitiva. Es dedueix que el desenvolupament deficitari motriu es relaciona amb dificultats cognitives. Però de totes tres funcions motores anteriors, la més significativa és la funció motora gruixuda.
D'aquí es dedueix la importància de detectar nens amb problemes motrius que a posteriori puguin tenir un rendiment acadèmic dèbil o la necessitat d'augmentar el rendiment cognitiu a partir d'un treball específic d'estimulació motriu.

Referències de l'estudi:
T.G. Bobbio, C. Gabbard, V.M.G. Gonçalves, A.A. Barros-Filho, A.M. Morcillo "Relación entre la función motora y el rendimiento cognitivo"2009- vol49 nº7 "revista de neurologia"

El moviment ens porta vers l'aprenentatge?

El moviment és un resposta produïda pel l'ordre del cervell davant d'una estimulació sensorial determinada.

Des dels diferents sentits, vista, oïda, gust, tacte, olfacte, arriba la informació al nostre cos, aquest estan en contacte amb el sistema nerviós perifèric i d'aquí arriba al sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). En el cervell es processa la informació i s'emet la resposta més adient davant de l'estímul concret.

La neurona es la cèl·lula responsable del funcionament del sistema nerviós i és la que transmet la informació. Quan més s'activa una neurona, més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació. Sota estres les neurones canvien les respostes produïdes pel cervell. La manca d'estimulació, la sobresaturació i la falta d'aigua generen estres en les neurones.



El nostre cervell té 100.000 milions de neurones. Cadascuna d'elles es relaciona amb una zona sensorial específica, les mans, cames, peus i la parla ocupen un primer lloc en aquesta estimulació.


(Tall frontal del cervell)

Aprenem millor movent-nos, ja que així activem moltes més neurones cerebrals i a la vegada estem creant moltes més interconnexions i xarxes entre elles, ampliant d'aquesta manera la neuroplasticitat del cervell.


Quantes hores estem aprenent asseguts a una cadira???


L' edukinesiologia treballa sobre l'estimulació del cervell neuroplàstic a partir del moviment, afavorint l'activació de nous circuits neuronals i optimitzant els ja existents millorant considerablement l'aprenentatge.


Laura Pla.

Com posar límits?

A vegades sembla perillós dir un "no" al fill, con si aquest pogués crear un gran trauma psicològic...

Què succeeix quan no es posen límits?
En el bebès , el món gira al seu voltant, aprenen a reclamar l'atenció a partir del plor. Si hi ha una atenció excessiva, el nen aprèn a controlar des dels 3 i 4 anys i a partir del crit des dels 6, 7 anys.
Aquesta dificultat creixent d'acceptació dels seus límits requereix una gran paciència de l'adult i es necessari ajudar-lo premiant les actituds positives i ignorant les negatives.
Si se l'ha continuant satisfent en tot, el món es converteix en el seu esclau i als 7 i 8 anys s'ha convertit en un petit rei insatisfet de tot. Comença a ser rebutjat pels seus propis companys, ja que té una percepció distorsionada de l'altre. Se'ls pot confondre amb nens amb trastorn d'hiperactivitat.
Si no es prenen mesures en les etapes anteriors poden aparèixer agressions físiques, problemes de conducta i fins i tot psiquiàtrics ...

Aprenem a estimar als altres a la vegada que aprenem a respectar-los, sense pensar exclusivament en els nostres desitjos i pensant en els drets que també tenen.

Algunes estratègies.

• Premiar millor que castigar.
• Premiar el bon comportament, no necessàriament amb objectes materials, les mirades, paraules gestos ... ajuden molt més a enfortir la seva autoestima.
• Que assumeixi les conseqüències dels seus actes, referint-nos al fet específic, no aprovant les accions incorrectes, criticant el fet, però no a la persona.
• Complir i fer-li complir les regles preestablertes amb decisió.
• Ser coherent en el que li diem.
• Donar-li responsabilitats progressivament.

...

"Poner límites a su hijo"
Tania Zagury