Quan l'individu viu una situació com una amenaça pot respondre de tres maneres diferents, amb la lluita, la fugida o la immobilització. Aquesta última resposta es involuntària i sorgeix quan la situació ens sobrepassa en excés i ens quedem congelats de por...
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.
"Curar el trauma"
Peter A. Levine
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.
"Curar el trauma"
Peter A. Levine
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada