La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa... Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si. Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.
Redes 49: "Educar para fabricar ciudadanos" per Eduard Punset.
En una nova societat del coneixement els models educatius anteriors ja no serveixen...
Jornades que es van realitzar a Wahshington D.C. on hi havien personatges de la ciència educativa, psicòlegs, neuròlegs, educadors... Daniel Goleman, Richard Davidson, Linda Darling Hammon i per l'altre costat personatges de la tradició contemplativa amb la figura principal del Dalai Lama.
En un diagnòstic bàsic sobre TDAH (dèficit d'atenció amb hiperactivitat) observem: excés abusiu de moviments motrius, trastorn d'atenció, dèficit en el control d'impulsos i reduïda capacitat per la inhibició de reaccions emocionals
Des del pensar, el nen va d'una impressió a l'altra, els pensaments corren i no es poden aturar, en una atenció dispersa d'una cosa a l'altra...
Des del sentir, una carència del control d'impulsos fa que les expressions del moviment no es puguin frenar. Una visió saludable del sentir es una respiració correcta, una inspiració i una exhalació calmada, on aquesta afavoreix la vivència del sentiment. Exposats a les seves emocions que no poden frenar, tenen dificultat per recuperar o superar estats anímics diversos.
Des del volitiu segueixen els impulsos de les seves múltiples impressions sensorials, els agrada girar sobre si, mouen tot el que troben... Amb actes continuats sense sentit, amb agressivitat, esgotament, simpatia, indiferència...
Estariem parlant d'una alteració de la funció del jo.
Què tenen de positiu?
Estan lliurats al món, a tot allò que veuen i senten, són oberts i espontanis, fàcilment excitables i disposats a emprendre moltes coses.
A continuació es mostra un vídeo on es veu un nen aparentment amb possibilitat de diagnòstic d'un TDAH, transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.
Què tenim d'observar?
La posició i la taula són les adients. Hi ha algun reflex primari actiu, possible espina de Galant activa? Corporalment hi ha un bloqueig osteopàtic? Hi ha un bloqueig sensorial, visual, auditiu...? Hi ha problemes d'intoleràncies alimentàries, excés de dolços, paràsits intestinals, sobreestimulació visual (TV, ordinador, videocònsoles...) Quina és la dimensió kinesiològica alterada, hi ha bloqueig en la lateralitat, en el centratge en l'enfoc? Es una tasca que no pot fer sol? Se li ha ajudat a crear un bon hàbit, se li ha ensenyat, ha tingut bons models educatius? Quin es el seu perfil d'aprenentatge, dominància de cervell, de mà, de peu, d'ull, d'orella i quines són les seves característiques? Quin és el seu temperament i com a partir d'ell podem ajudar-lo?
Quins processos cognitius té realment alterats, l'atenció, la planificació, el processament seqüencial, el processament simultani, estimulem els que li manquen.
Fent un abordatge global hàbits quotidians, osteopàtic, psicomotriu, kinesiològic, cognitiu, teràpia floral, aconseguirem que el Gabriel acabi el seu treball i de forma progressiva vagi evolucionant en el seu procés maduratiu, per esdevenir un home el més feliç possible en el seu futur.
Quantes vegades ens hem trobat amb un nen que fracassa en l'aprenentatge... Tenim un problema i aquest s'assembla a un cabdell de llana que s'ha embolicat, per on començar? De vegades com que es veu que fa mala lletra se li fa fer cal·ligrafia per millorar-la, si hi ha dificultats en la parla se'l corregeix i se li repeteixen les paraules, si hi ha dificultats en la lectoescriptura se li fan exercicis escrits per millorar aquesta, si suspèn se'l li fa estudiar més allò que li costa, si està irritable se'l controla més, si es baralla amb els companys se'l castiga, si no està atent i no pot parar quiet ... Totes aquestes són solucions a curt termini, desfaig algun tros embolicat del cabdell per veure una millora. És necessari arribar al començament del cabdell per procedir a desembolicar-lo, en ordre, amb lentitud però amb un benefici més gran a llarg termini. Si fa mala lletra veure d'on li ve, quina és la seva dominància lateral i procedir a optimitzar aquesta, veure quina es la mobilitat del braç, com repta com gateja, si hi ha reflexes primaris actius i treballar des d'on es troba el nus inicial. Si hi ha un problemes de parla, és emocional, traumàtic, estructural... Si hi ha problemes de lectoescriptura veure quina dimensió kinesilogicaes troba més afectada i treballar des d'aquesta, observar si es un problema visual, atencional, psicomotriu... Si hi ha problemes d'aprenentatge general veure quin processos cognitius es troben alterats, falla la planificació, l'atenció, el processament seqüencial, el processament simultani, dimensió kinesiologica afectada, és sensorial visual o auditiu, manca d'autoestima, traumes viscuts, mobilitat, història familiar Si hi ha problemes de comportament, hiperactivitat, irritabilitat, agressivitat, quin és el seu temperament, veure si hi ha traumes, dificultats en el lligam afectiu, problemes d'establir límits, història familiar, mala gestió emocional, reflexes primaris actius...
Llibre publicat per primera vegada a Italia on es van vendre més de 6000 exemplars actualment traduït a dotze llengües. "dir no beneficia més que no pas perjudica el bon comportament dels fills.. posar límits ajuda a adaptar-se a situacions inesperades, a ser més creatius i a aprendre a negociar i desenvolupar millor les seves capacitats emocionals"
No és un llibre normatiu, es parla de la importància de dir no dins l'àmbit familiar, ajudant a les famílies a analitzar-se en relació a la capacitat de dir noen les diverses etapes (bebès,2 a 5anys, primers anys d'escola, adolecents) amb exemples reals. Asha Philips "Saber dir no" labutxaca 2009
Aquest es un vídeo de la col·lecció "The baby human - to talk " Aquí es veu l'evolució del bebè des de la producció dels primers sons, de la capacitat d'escolta i d'imitació fins arribar a articular paraules completes.
Un documental molt bo anomenat "The baby human - to walk" on es veu l'evolució del bebè fins l'arribar al caminar. Passant per les fases d'aixecar el cap, donar-se la volta, agafar, gatejar, avançar subjectant-se, caminar...
Vídeo de la sèrie Redes dirigit per Eduard Punset. En aquest es parla dels factors que influeixen en el desenvolupament del cervell del bebè, de la importància de l'afecte i la protecció i la influència d'aquests en la seva vida adulta.
Steiner divideix el desenvolupament humà en 3 períodes:
- fins als 21 anys, la individualitat ocupada en la construcció del nostre cos i en la maduració fisiològica dels nostres òrgans "esdevenir home"
- dels 21-42 anys, maduració en l'àmbit anímic, aquí la individualitat ja no està lligada al cos, fase d'expansió (família, treball, casa... ) es la fase social "ser home"
- dels 42 anys endavant, fase de desenvolupament espiritual, aquí ja hi ha un major grau de consciència, els processos constructius del cos requereixen energia, ara amb els processos degeneratius s'allibera més quantitat de forces vitals (són els savis) "realització de l'home"
Cada fase es subdivideix en septennis, fins als 21 tenim 0-7, 7-14, 14-21
Què succeeix en el primer septenni, 0-7 anys? El nen al néixer té el cap desproporcionat amb el cos i no s'assoleix la proporció fins el 21 anys. Es parla d'un desenvolupament somàtic que comença en el cap, continua en el tòrax i abdomen i finalitza en les extremitats. Una cosa semblant sorgeix en la pròpia cara 1er el front, 2on el nas 3er la boca i mandíbula. La funció bàsica d'aquest és la de transformació del cos, cada cèl·lula adquireix un caràcter individual. La forma humana es construeix mitjançant l'evolució descendent des del cap, tronc fins les extremitats i després des d'un procés ascendent extremitats, tronc, cap. Primer aconsegueix caminar després parlar i finalment pensar.El nen aprèn per imitació, (influències físiques i morals) el nen sent tot el que pensen els que l'envolten. Quan diu "jo"fa la primera vivència del jo, aquí comença la fase d'oposició, d'aquesta primera vivència s'adquireix la capacitat del record (molt important el primer record). Quan el nen canvia els dents, el cos, és ja el seu propi i des d'aquí fins l'adolescència el sitema cefàlic dóna pas al desenvolupament dels sistema rítmic.
Existeixen diverses teories que expliquen el procés evolutiu del nen. Piaget, Vygotsky, sistèmica, antroposòfica, xácrica... Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri). 0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix) 2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals) 7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions 11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu. A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.
Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper. La teoria sistémicaté en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)
Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics. Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament. Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.
Vídeo on es pot veure com es fa una prova de reflexos primaris a nadons segons l'etapa madurativa i l'àrea cerebral implicada. La no aparició d'aquests en el període corresponent podria indicar algun retard a nivell maduratiu.