La natura anímica del nen II. Temperament melancòlic

El nen/a melancòlic és un nen molt imaginatiu, li agrada molt els racons i els llocs amagats. En el seu propi pensament s'identifica com a protagonista i relaciona amb si mateix totes les històries que se li conten. Quan no està fent ningun paper és més aviat trist i malhumorat. Davant d'altres persones es creu el centre d'atenció. Pot ser molt callat, o quan estima a algú molt comunicatiu. La seva imaginació pot ampliar qualsevol situació viscuda. Prefereix el joc solitari.
En la seva base corporal, sol ser prim i de cara allargada, pàl·lida i angular. Li agrada el menjar dolç. El seu cos li pesa, camina mirant a terra, arrossega els peus, amb les espatlles inclinades cap endavant, de voluntat dèbil, sembla que la gravetat de la terra l'atreu.
Tractament del temperament extremadament melancòlic: requereix molta estimació i comprensió, però aquesta no se li pot donar de forma molt evident, ja que és un poc egoista. Es bo, donar-li unes paraules comprensives i a la vegada de manera indirecta parlar-li de les seves qualitats i obstacles. Necessita de molts de contes d'històries, de fades... que l'ajuden a participar en el destí dels altres. Es bo fer-li fer tasques que el facin sentir útil vers els altres.
Les amanides, les fruites, les verdures i la carn blanca li són bones per afavorir la seva digestió, a més a més dels exercicis corporals relacionats amb el ritme i la música.

"Los cuatro temperamentos"
Caroline von Heydebrand