TV, ordinadors, videojocs, consoles ...

Us proposo un joc pares, necessitem dues persones.
Un de vosaltres s'ha de tapar els ulls i l'altre us ha de portar així a passejar una estona de la mà. La consigna és que al cap d'uns minuts us situïn al davant d'alguna cosa i us destapin els ulls uns segons, observeu allò que us mostrin com si fora la primera vegada que ho veiéssiu, lliure de judicis ni interpretacions.
Allò que vosaltres captareu és el que s'apropa més al que anomenem impressions sensorials en els nens.
Els nens durant el primer septenni (7 anys) rep impressions sensorials amb molta força, produint aquestes efectes sobre les diverses regions orgàniques dependents del sistema nerviós vegetatiu, lligades aquestes a més a més al procés anímic, Rudolf Steiner deia "tot ell és organisme sensorial". Els nens en aquest període necessiten forma, color i moviment pel seu bon desenvolupament anímic i corporal.

Què succeeix quan el nens miren la TV, juguen a l'ordinador, consoles...?
Els ulls s'orienten rígidament vers la pantalla. La rígida posició ocular muscular es transmet a la resta del cos, els nens resten immòbils al seu davant, els únics sentits que interactuen són la vista i l'oïda, més aquell canell i dit que no pot parar... afavorint una desintegració amb la resta de sentits.
El flux informàtic que la pantalla produït supera la capacitat receptiva del nen per elaborar-ho.
Les pantalles formades per punts més o menys lluminosos que es passen a gran velocitat en successió reticular produeixen una imatge i moviment aparent afavorint en el cervell corrents de pensament entretallades que afecten quan aquest es troba en procés de desenvolupament.

Quins són els efectes nocius d'aquests a posteriori?

• De vegades es produeix una inquietud de moviment no natural que es relaciona amb la forçada quietud del moviment produïda al davant de l'ordinador...
• Manca d'iniciativa, incapacitat de jugar "m'avorreixo" debilitament de la voluntat, augmenta la incapacitat per jugar independentment i amb fantasia.
• Impressions en ràpida successió que afegeixen al seu món interior l'efecte "accions inconcloses" produint tensió i desassossec.
• Manca de concentració, nerviosisme i fins i tot comportament agressiu.
• Alteració del sistema nerviós i vida anímica.
• Afavoreixen la no comunicació i interacció entre iguals, en casos extrems poden produir una alienació del món social.
• Inhabilitat per interpretar missatges no verbals.
  
• Els nous jocs que impliquen moviment són més proactius ja que impliquen més al cos, però quan es realitza un moviment de força amb aquest (ex:joc de tennis) al no existir una descàrrega de la força cinètica (no hi ha una pilota real) aquesta impacta amb les pròpies articulacions i pot produir tendinitis articulars.

Què tenen de bo aquest mitjans?

• Amb un nen amb paràlisis cerebral un ordinador li pot servir com una via de comunicació alternativa.
• Et dona possibilitats per accedir al món de la informació, però requereix de l'educació de l'adult per saber discernir la veracitat d'aquestes.
  
• Les noves tendències de jocs que impliquen en la dinàmica d'aquest a tota la família poden ajudar a la cohesió d'aquesta.
• No és el mateix un joc bèl·lic que un d'enginy. En la seva justa mesura els jocs de rol o estratègia que impliquen un pensament analític poden ajudar a aquest procés.
  

Hipotèticament un nen de 12 anys que veu la TV i juga amb aquests aparells tecnològics unes dues hores al diàries s'ha trobat gairebé un any de la seva vida totalment immobilitzat.

Atenció pares els primers 12 anys dels vostres fills són condicionats pel que seran en el seu futur!
És necessari una tria acurada dels diversos jocs, així com un horari raonable d'interacció amb aquests mitjans, sense oblidar-se dels altres jocs "els manipulatius, imaginatius i de cohesió de grup"


Laura Pla.

Curs monogràfic sobre el dormir.

DORMIR: la tercera part de la vida.
Dissabte 26-març de 2011

Dormir ocupa, o hauria d’ocupar, una part important de la nostra vida. D’un bon descans en depèn que l’endemà ens trobem desperts i amb ganes de començar un nou dia amb energia. En aquestes hores el cos fa la feina de autoreparar-se i preparar-se per un nou cicle d’activitat.

En aquest curset abordarem el fet del dormir des de diferents perspectives i amb diferents professionals. Us donarem eines pràctiques per harmonitzar el nostre dormitori i preparar el nostre cos per un descans de veritat i tot de consells que podreu aplicar de forma immediata.

1-Feng Shui i consells energètics per a dormir. A càrrec d’Albert Talarn. Consultor de Feng Shui.

2-La biologia del dormir i la geobiologia del dormitori. A càrrec de Josep Maria Llorach. Biòleg i consultor en geobiologia.

3-Sopars que ens alimenten, ens relaxen i ens preparen pel descans. A càrrec de Montserrat Joan. Pedagoga i experta en cuina saludable.

4-Pedagogia del dormir. A càrrec de Laura Pla. Psicopedagoga.

Més informació http://www.auri.cat

La felicitat

Un petit llibre que t'ajuda a ser feliç.
"Se feliz" Autor: Sheehan, Monica. Editorial Roobin Book

Dislexia

En documentos TV el dissabte 15 de gener 2011 van emetre aquest documental sobre la dislexia per la 2 de TVE. "Palabras al viento" Producció: Argonauta Producciones S.L (España)

Primera part


Segona part.

No existeix prova baremada específica per avaluar la dislexia, però si diversos tests que ens permeten diagnosticar algun aspecte del procés lectoescriptor.
S'ha de descartar que els problemes no siguin atribuïbles a problemes sensorials, visuals, auditius i motrius, ni una escolarització innadecuada, ni a un dèficit cognitiu, ni processos perceptius (visoperceptius i visomotors), ni problemes emocionals...

Lectoescriptura i visió.

Per arribar a ser un bon lector ...

Els meus ulls han de veure clar, disposant d'una agudesa visual propera i llunyana correcta (funció visual), puc per això, arribar a necessitar ulleres.

Els ulls a més a més han d'ésser eficients, han de poder adaptar-se a les diverses distàncies, efecte zoom (acomodació visual). Han de tenir una bona coordinació visual , fent que els dos eixos dels ulls estiguin correctes (visió binocular). Mantenir els ulls immòbils per fixar la mirada de manera estable (fixació). Moure els ulls suaument i amb precisió seguint o localitzant un objecte (sacàdics, seguiments, versions i duccions).

Són signes d'alerta en les tasques de lectoescriptura:
- si el nen es fatiga ràpidament en el procés
- s'apropa o s'allunya en excés del full
- salta línies
- repeteix síl·labes o paraules
- salta paraules
- confon lletres de grafia semblant
- velocitat lectora més lenta
...

El nadó amb el seu procés evolutiu desenvolupa totes aquestes habilitats, quan agafa objectes i se'ls apropa a la boca afavoreix la visió binocular, quan aixeca el cap estimula l'acomodació,
panxa enlaire per distàncies més curtes, i boca terrosa per distàncies més llargues. En el gatejar,
va movent els ulls cada cop en distàncies més llargues, canviant d'enfoc proper i llunyà, en l'asseure's, aixecar-se i caminar les distàncies cada cop seran més grans.

El Dr Harald Blomberg diu que en els problemes en dificultats de lectoescriptura entre un 40% i 50% de casos es relacionen amb problemes visuals.
La resta poden produir-se per problemes emocionals, cognitius ....

Els ulls no estan aïllats de la resta del cos, formen part d'un tot integrat . Quan es procedeix prèviament a una estimulació psicomotriu i d'eliminació de reflexes primaris que puguin estar actius, el treball d'estimulació d'eficiència visual dut a terme per un professional optometrista serà molt més efectiu.

Observa el que succeeix en la imatge quan obres i tanques ràpidament els ulls.

Desenvolupament del pensar

Vídeo de la col·lecció "Baby Human- To think"

Conductes emmascaradores.

La Dra. Carme Timoneda Gallart, Departament Pedagogia, Universitat de Girona les anomena conductes automàtiques incongruents i de crida d'atenció ... realitzades sense pensar sense ninguna implicació del lòbul frontal.
Són respostes que denoten el malestar del nen, d'alguna cosa que succeeix a nivell emocional i que no se sap expressar verbalment, sentim abans que pensem. Successos que afecten significativament la vida del nen, posteriorment amb el pas del temps sorgeixen símptomes que no sempre s'identifiquen com efecte dels mateixos.
Nens, que a l'escola sense una raó justificada, es mostren agressius vers els companys, excessivament inquiets amb un neguit constant, extremadament inhibits, que poden plorar per qualsevol cosa... totes elles són reaccions automàtiques de defensa.
Es necessari realitzar un bon treball emocional, de presa de contacte de les seves emocions, des del joc, el dibuix, el diàleg, la psicomotricitat, aprenent a posar paraules a allò que senten, evitant d'aquesta manera la resposta automàtica incongruent, tenint en compte el succeït en els dos últims anys.

Quan hem après realment?

Qualsevol situació en la que tenim de donar una resposta nova és una situació d'aprenentatge.
Tota la nostra vida és un procés constant d'aprenentatge.
Distingirem 4 fases diferenciades en aquest procés. Utilitzarem com exemple la situació d'aprendre a conduir.
1.- Quan per primera vegada agafo un cotxe, en una classe de pràctica, aquest se'm cala ràpid, és la primera vegada que ho faig.
2.- Quan ja he fet unes hores de pràctica, ja circulo pels carrers sense massa dificultat, però si em parlen no puc estar atent a allò que em diuen, necessito tota la meva atenció centrada en la tasca.
3.- Quan ja circulo per la ciutat on visc i a la vegada puc escoltar el que l 'acompanyant em diu.
4.- Ara ja sóc capaç de conduir sense problemes en qualsevol ciutat i a la vegada escoltar el que em diuen, puc generalitzar allò que he après en qualsevol situació.

Oscil·lem de la primera a la quarta i de la quarta a les altres fases en funció del nivell d'estrès en que ens trobem en qualsevol situació que impliqui fer alguna cosa diferent que abans no sabíem fer (aprenentatge lectoescriptura, numeració...)

Evidentment parlaríem d'una bona integració en l'última fase nº4, aquí la resposta cerebral implica a tot el cervell, no hi ha estrès.

Però que succeeix en les anteriors fases, les respostes majoritàriament impliquen les nostres parts cerebrals dominants (ull, ma, peu, orella...) i no tenen en compte les no dominants, fins i tot en les primeres fases puc perdre la part dominant (no escolto allò que em diuen) sempre en relació al nivell d' estrès.

Amb la edukinesiologia podem aconseguir que els diversos perfils d'aprenentatge s'optimitzin al màxim afavorint la creació de xarxes neuronals per afavorir la implicació de tot el cervell, desplegant tot el seu potencial.

Existeixen les limitacions?

Curtmetratge "El circo de la Mariposa" està en dues parts.

Una limitació sensorial, corporal, mental... és realment un impediment o és una possibilitat per despertar un potencial únic i exclussiu per cadascú?

La importància d'una integració de l' aprenentatge sensorial.

Tot i que al cervell cada sentit té un òrgan especialitzat, el processament dels sentits és molt integrador, a mesura que les diverses experiències sensorials s'experimenten amb el màxim nombre de sentits s'afavoreix les xarxes neuronals, quan més s'activa una neurona més creix la capa de mielina i més ràpid circula la informació.
Afavorir l'aprenetatge sensorial és com crear xarxes diverses de carreteres d'informació on al davant d'un estímul sempre el cervell troba un camí per donar una resposta, a més camins, més facilitat de resposta.
Marian Diamond va experimentar amb grups de 10 a 12 rates en gàbies plenes de jocs, ponts, escales, gronxadors... va observar que aquestes en comparació amb les que tenien una mobilitat i estímuls restringits manifestaven una conducta interpretada com un augment de la mostra d' intel·ligència.
Moltes pràctiques educatives i reeducatives afavoreixen l'excés d'informació oral, escrit o bidimensional, oblidant-se que l'aprenetatge s'experimenta...

Amb nens en dèficit d'atenció, dificultats d'aprenentatge, retard psicomotriu, hiperactivitat, hipoactivitat, llargues hospitalitzacions, prematurs, adoptats, en centres d'acollida, espectre autístic, síndrome de Down i altres alteracions genètiques... el que trobem és una dificultat d'integrar tots els estímuls sensorials de l'entorn, les sensacions entren i surten sense fer efecte...
Es com si els diversos camins, les autopistes, les xarxes neuronals no s'haguessin creat per motius diversos... els diversos òrgans dels sentits funcionen però no poden fer una interpretació correcta del que perceben.

Es fa necessari preparar aquest cervell per integrar tota aquesta informació sensorial que va rebent. A partir d'una exploració prèvia motriu, on s'observen moviments associats als diversos eixos corporals (sagital, frontal, transversal) que a la vegada es relacionen a diverses zones cerebrals i les funcions corresponents. Tenint en compte el perfil d'aprenentatge i els reflexes primaris que hagin pogut quedar inhibits, estimularem amb exercicis motrius diversos per afavorir el seu procés maduratiu i aconseguir el despertar de la seva potencialitat.

Laura Pla

Diferents maneres de ser, diferents maneres de fer...

Cada ésser humà és una individualitat que interactua i es relaciona amb els altres de formes diferents.

L'ésser humà s'assembla a una llavor:

- Té unes forces innates pròpies en potència de la seva particularitat, tendències temperamentals (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic).
- La terra i l'adob que l'envolta seria el context familiar de criança amb el que es desenvolupa.
- La quantitat de lluminositat i aigua que aquesta llavor rep s'assemblaria al lligam afectiu, relació primerenca establerta de proximitat i contacte entre el cuidador i l'infant (segur, desorganitzat, ansiós, ambivalent...)

Així unes llavors semblants, amb terres diferents i sotmeses a lluminositat diversa, generen plantes completament diferenciades.

Necessitem comprendre les tendències innates, els lligams afectius establerts i les tipologies diverses de contexts familiars, per desenvolupar "éssers humans" que aconsegueixin arribar al màxim del seu potencial ...

Laura Pla

Una nova educació...

Redes 49: "Educar para fabricar ciudadanos" per Eduard Punset.

En una nova societat del coneixement els models educatius anteriors ja no serveixen...

Jornades que es van realitzar a Wahshington D.C. on hi havien personatges de la ciència educativa, psicòlegs, neuròlegs, educadors... Daniel Goleman, Richard Davidson, Linda Darling Hammon i per l'altre costat personatges de la tradició contemplativa amb la figura principal del Dalai Lama.

Alteració de la funció del jo. TDAH?

En un diagnòstic bàsic sobre TDAH (dèficit d'atenció amb hiperactivitat) observem: excés abusiu de moviments motrius, trastorn d'atenció, dèficit en el control d'impulsos i reduïda capacitat per la inhibició de reaccions emocionals

Podriem parla del trastorn funcional del control del pensar, sentir i voler

Des del pensar, el nen va d'una impressió a l'altra, els pensaments corren i no es poden aturar, en una atenció dispersa d'una cosa a l'altra...

Des del sentir, una carència del control d'impulsos fa que les expressions del moviment no es puguin frenar. Una visió saludable del sentir es una respiració correcta, una inspiració i una exhalació calmada, on aquesta afavoreix la vivència del sentiment. Exposats a les seves emocions que no poden frenar, tenen dificultat per recuperar o superar estats anímics diversos.

Des del volitiu segueixen els impulsos de les seves múltiples impressions sensorials, els agrada girar sobre si, mouen tot el que troben... Amb actes continuats sense sentit, amb agressivitat, esgotament, simpatia, indiferència...

Estariem parlant d'una alteració de la funció del jo.

Què tenen de positiu?

Estan lliurats al món, a tot allò que veuen i senten, són oberts i espontanis, fàcilment excitables i disposats a emprendre moltes coses.

Congrés "Niños del 3er milenio"

Lloc: Auditori de la Salle Bonanova, Passeig Bonanova, 8, Barcelona

Informació i inscripcions:

http://armoniafestival.jimdo.com/

Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat, TDAH?

A continuació es mostra un vídeo on es veu un nen aparentment amb possibilitat de diagnòstic d'un TDAH, transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat.

Què tenim d'observar?

La posició i la taula són les adients.
Hi ha algun reflex primari actiu, possible espina de Galant activa?
Corporalment hi ha un bloqueig osteopàtic?
Hi ha un bloqueig sensorial, visual, auditiu...?
Hi ha problemes d'intoleràncies alimentàries, excés de dolços, paràsits intestinals, sobreestimulació visual (TV, ordinador, videocònsoles...)
Quina és la dimensió kinesiològica alterada, hi ha bloqueig en la lateralitat, en el centratge en l'enfoc?
Es una tasca que no pot fer sol?
Se li ha ajudat a crear un bon hàbit, se li ha ensenyat, ha tingut bons models educatius?
Quin es el seu perfil d'aprenentatge, dominància de cervell, de mà, de peu, d'ull, d'orella i quines són les seves característiques?
Quin és el seu temperament i com a partir d'ell podem ajudar-lo?

Quins processos cognitius té realment alterats, l'atenció, la planificació, el processament seqüencial, el processament simultani, estimulem els que li manquen.



Fent un abordatge global hàbits quotidians, osteopàtic, psicomotriu, kinesiològic, cognitiu, teràpia floral, aconseguirem que el Gabriel acabi el seu treball i de forma progressiva vagi evolucionant en el seu procés maduratiu, per esdevenir un home el més feliç possible en el seu futur.