Hi havia una vegada un regne on tots els objectes es trobaven en el seu lloc, tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol se seguien sense problema. Hi vivia un rei i una reina que van tenir un fill i ho van voler celebrar de totes totes.Tothom del regne va ser invitat a la celebració. Els camperols li portaren blat al nadó, els músics li tocaren amb les lires, els nobles li regalaren escuts, les costureres li portaren vestits, els forners van fer pastissos…
Tots i totes van anar a la celebració, bé, tots menys una fada que estava tota atrafegada fent la seva màgia i preparant un regal especial per al nadó.
El rei tot enfurismat per la manca de respecte de la fada la va fer cridar, no li van servir de gaire cosa les seves disculpes, li va dir que se n’havia d’anar del regne i que ja no la volia veure mai més.
La fada tota trista va recórrer mig món fins arribar a un bosc llunyà on es va quedar. Allí, entre arbres arbustos i matolls, feia cada dia la seva màgia per als animals del bosc i cada cop un nombre més gran d’animals acudien al seu voltant.
Passaren els anys i el fill del rei era ja un jove ben formós. Al regne cada cop anaven sorgint més i més problemes, tothom feia màgia. Hi havia un gran rebombori de mags, uns volien fer màgia per aconseguir objectes, altres per fer parar el temps, d’altres el volien fer passar més ràpid, uns volien pluja, d’altres volien sol… i el rei tot entristit ja no sabia què fer.
El seu fill, adonant-se de la gran preocupació del seu pare, li va dir que se n’anava del regne per trobar una solució. Inicialment el rei i la reina no volien, però van accedir perquè el regne trontollava i hi havia un gran perill que desaparegués.
El fill del rei agafà un cavall i unes bosses d’or i després d'acomiadar-se dels seus pares emprengué el camí. Va recórrer mig món preguntant a tots els mags dels diferents regnes que pel camí s’anava trobant, però ningú li va saber donar una solució. Un dia es va endinsar en un bosc i veient una gran multitud d’animals continuà pel camí fins a veure una maga que movia objectes.
El fill del rei s’apropà a la maga i li va demanar si el podia ajudar. La maga es va adonar per l’escut que portava que era el fill del rei que l’havia fet fora del regne.
La maga va abraçar el fill del rei i li va dir:
“Si em portes davant del rei jo t’ajudaré”
I
Quan el rei va veure la maga la va reconèixer i li va demanar perdó. La maga li va oferir la seva ajuda i li va donar la solució tot dient:
“Tot està bé, tot està en el seu lloc”
Des d’aleshores tots els mags van deixar de fer màgia per a ús personal…
i tots els objectes es trobaven en el seu lloc i tots els dies i les nits tenien el seu temps, i els dies de pluja i sol s’intercanviaren en el regne…
Des d’aquell dia la fada ha viscut per sempre més en aquell regne i encara ara se la pot trobar …
Laura Pla
Entrades
