La curació de l'arbre genealògic.

Com podem curar-nos , des de la nostra història familiar?
La persona ha de comprendre el que ha succeït en la seva història familiar i després ha de restablir l'ordre en les relacions entre els seus membres.

1- És necessari diferenciar-se de la nostra família d'origen.
Que un aprengui a viure per si mateix i no sigui una projecció d'allò que els seus pares sempre han volgut fer o una continuació d'allò que sempre ha fet la família.
La indiferenciació produeix pertorbacions emotives o problemes que es traslladen a les nostres relacions socials o situació laboral.

Les persones han de trobar el seu propi destí, que els doni un vàlua com a ésser humà i que sigui d'utilitat per l'univers, obrint-se a una dimensió superior que els posi en contacte en la seva ànima.
2- És necessari restablir l'equilibri genealògic.
Fent que les relacions de tots els seus components s'apropin, tenint cura de tots els nostres familiars a nivell afectiu, intel·lectual i material... aconseguint una unitat familiar positiva.

"Liberarse del destino familiar" Elisabeth Horowitz

Pedagogia social.

Segons l'antroposofia, l'home evoluciona vers la consciència de si mateix, igualment un grup, que està integrat per individus, segueix el mateix patró.
L'energia del grup no és la de les persones , a l'igual que un bosc no són els arbres, però sense els arbres no podem parlar de bosc i sense les persones no es pot parlar de grup.

¿Quines coses podem fer per millorar les característiques d'un grup (ex: reunió, assemblea...)?

La consciència del grup a l'igual que la d'un individu ha de passar també per un equilibri harmònic dels tres sistemes: pensar, sentir i voler.

Des del pensar, s'exposen temes, idees, reflexions, problemes...
El grup millora amb la descripció d'aquests i amb la reflexió aportant solucions als fets sense judicis preestablerts.

Des del voler, s'observa el procés...
- si hi ha molts o pocs temes a tractar en un temps determinat
- durant quant de temps s'exposa un mateix tema en relació als altres
- el tema s'ha tractat amb pressió, sense respiració o hi ha hagut l'espai suficient
Després d'un contingut és necessari un espai perquè aquest es pugui moure...

Des del sentir, s'observen les interaccions...
- quantes persones han parlat
- qui reacciona sempre quan algú parla
Escoltar l'altre vol dir sortir del nostre patró egocèntric, sense creences i condicionaments preestablerts, després, desprendre's del valor individual de la nostra aportació per fer evolucionar el grup.

Extracte taller Andreas Shubert
Juliol 2008

El cos, instrument de l'ànima

L'home es diferencia de la resta d'éssers de la natura per la seva constitució anímica espiritual, la seva consciència i la seva raó. Aquestes facultats aboquen en "la consciència d'un mateix".

Per assolir la consciència d'un mateix és necessari un equilibri harmònic dels tres sistemes: el metabòlic motriu, el cefàlic i el rítmic.

1.- L'instrument de l'ànima volitiva és el sistema metabòlic motriu. S'ubica en el cos en les nostres extremitats per les activitats conscients , que executen accions voluntàries (ex: agafar una joguina). Per les activitats inconscients (ex: digestió) s'ubica en el sistema metabòlic, òrgans sota el diafragma (estómac, budell, fetge...)

2.- L'instrument de l'ànima pensant és el cap, el sistema cefàlic i el conjunt de nervis, situat a la part superior de l'organisme i oposat al metabòlic motriu (ex: nen que recorda que quan arriba el pare és l'hora de sopar)

3.- L'instrument de l'ànima sensitiva és el sistema rítmic, s'ubica entre el pensament i la voluntat. El sentiment interacciona en la respiració i aquesta s'efectua de manera rítmica. El sentiment necessita una base orgànica que pugui dilatar-se, contreure's i moure's en tots els sentits i això es fa pel ritme de la respiració i el cor (ex: nen que va molt accelerat i manifesta un patró respiratori amb inspiracions i expiracions més curtes i freqüents)

"El cuerpo intrumento del alma"
Dr. Walter Bühler