Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


7/10/11

Els tres primers anys. II

L'adquisició de la parla.

A la culminació del caminar del primer any , li segueix l'adquisició del parlar ...

Etapes de la parla:

- primer crit del naixement
- joc amb els òrgans articulatoris, balboteig
- imitació sense sentit
- reacció a paraules parlades
- paraules soltes
- a la fi del segon any ja té assolides entre 500 i 600 paraules, base per la posterior construcció de la frase (el cap en el substantiu- el pensar, el tronc en l'adjectiu- sentir, les extremitats en el verb- acció)
- en el tercer any amb les paraules ja pot fer frases, a l'igual que del caminar evoluciona al córrer


Tripartició anatòmica.

El centre de la parla es troba en la laringe, en el cor s'equilibra el dalt-baix i davant-darrera. L'aire inspirat al servei de la parla arriba a baix als pulmons, alvèols, torrent sanguini fins sortir de nou amb l'expiració, al darrera en la trompa d'Eustaqui i al davant en la cavitat bucal. Així la parla descansa sobre la sang, escolta en les orelles y treballa en la cavitat bucal i nasal produint el llenguatge.


Tripartició del llenguatge: dir, nomenar i parlar.

- dir, expressió del que hi ha en l'ànima on es posa en contacte sang i aire, sentiments
- nomenar, de dalt de l'orella a la gola
- parlar, relació d'un mateix amb la parla, de la inhalació fins l'exhalació

Amb les síl·labes es construeix el dir, amb les paraules el nomenar i amb les frases el parlar.

Una visió integral de les diverses patologies del llenguatge (dislàlies, afàsies, quequeig...) ha de fer intervencions considerant la parla (dir, nomenar i parlar ) una unitat funcional del llenguatge que s'ha de mantenir en constant harmonia.




Els tres primers anys. I

El caminar, separació del jo i món.

L'aparell motriu en la seva integritat és una unitat funcional, una sèrie de músculs aïllats no mouen una extremitat. La Gestal del moviment s'articula en elements motors individuals que s'interrelacionen en grups de músculs. El moviment d'una part implica que d'altres han de situar-se en repòs.
En el primer any de vida s'adquireix el caminar, el mateix temps que la terra triga en fer una òrbita al voltant del sol, el caminar així queda inscrit en el ritme terra-sol.
Durant aquest període es parteix d'uns moviments automàtics i espontanis (reflexos primaris) per anar passant a uns moviments conscients, en una seqüència ordenada en sentit descendent, semblant a l'acte de néixer. Es comença amb el control dels ulls, cap, tronc i extremitats aconseguint la separació entre el jo i el món, adquirint el que s'anomena la consciència d'un mateix. Amb l'orientació s'adquireix el dalt/baix, amb el moviment el prop/lluny i amb el tocar el rodó/angulós, és un procés que s'inicia amb el mirar dels ulls, continua amb l'agafar de les mans i conclou amb el caminar dels peus.
Tota acceleració o endarreriment del caminar és un indicador en el procés de desenvolupament posterior.

"Los tres primeros años del niño"
Karl König