Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


3/10/12

Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.
Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura
c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a
Reus 
info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.
A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)


Propera activitat:


dijous 11 d'octubre a les 20 hores
(necessari confirmació de plaça)
xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

24/6/12

El TDAH des d'un nou abordatge...

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.

La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)

La impulsivitat, s'observa per la impaciència,  actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.

La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.

El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).

Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.

Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...


Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva  ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.

   

27/3/12

Etiquetes psiquiàtriques???

Educativament requerim de les diverses etiquetes psiquiàtriques per aconseguir un tractament individualitzat i totalment diferenciat, no ens adonem que hi ha al darrera d'aquestes.
Actuem a partir de la simtomatologia no de les causes que l'originen...

14/2/12

La màgia dels contes

De petita recordo com m'agradava que em contessin contes, escoltava també discos de contes, amb els meus germans ens posàvem al costat del tocadiscs, encara recordo la veu de la caputxeta quan el llop se la volia menjar... llegia i rellegia els petits contes que la meva mare em comprava...he escrit fins i tot algun petit conte.

L'altre dia per atzar em va caure a les mans un gran llibre:

"Vivir la magia de los cuentos"d'Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, editorial EDAF.

El recomano a tothom que li agradin els contes, que cregui en la màgia, que vulgui aconseguir canvis en la seva vida, que necessiti contar-li contes al seu nen intern i que desitgi contar contes als seus fills.
En el conte el nen aprèn de les diverses narracions com el protagonista superara els obstacles a partir de l'accés a diversos recursos propis de vegades insospitats....
Per ajudar al desenvolupament emocional dels nostres fills, en pedagogia Waldorf es recomana als 6-7 anys contes de fades sobretot els clàssics europeus dels germans Grimm, 7-8 contes de faules, 8-9 mitologia...


El llibre explica com funciona la màgia dels contes. Parla de tres principis, de tres funcions bàsiques que és posen en funcionament amb els protagonistes del rei, l'heroi i la fada.
El rei vigila que tot estigui en ordre i quan sorgeix un problema és el qui dona la senyal d'alarma i formula la pregunta de canvi. L'heroi és el qui resol el conflicte, però necessita de l'ajut de la fada i aquesta fa que tot sigui possible per trobar la solució...


Laura Pla.