Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


3/10/12

Nou espai d'aprenentatge terapèutic

Ja des de fa temps, una nova idea s'ha anat gestant, és la creació d'un nou espai d'aprenentatge terapèutic, totalment innovador en la província de Tarragona.
Finalment la idea ha arribat a bon port, ara se'm pot trobar a:

Espai L'aura
c/ raval Robuster nº 42 bis ent 1a
Reus 
info@espailaura.cat

Per a  pares i preocupats pel desenvolupament maduratiu global dels seus fills.
A partir del treball amb el cos ajudem a millorar la nostra consciència com a individus i tot el nostre potencial humà  i personal, afavorint la creació de xarxes cerebrals.

Es realitzen també xerrades informatives gratuïtes  com a escola de pares, cada dijous de manera quinzenal, on s'expliquen i es vivèncien les tècniques a treballar (Brain Gym, TMR, ioga terapèutic...)


Propera activitat:


dijous 11 d'octubre a les 20 hores
(necessari confirmació de plaça)
xerrada teòrica-pràctica adreçada a educadors, pares i fills

24/6/12

El TDAH des d'un nou abordatge...

Els símptomes principals són la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció. Aquest poden presentar-se tots conjuntament o no, en major o menor grau.

La hiperactivitat es produïda per l'excés de moviment, tenen moltes dificultats en aturar-se, és mouen constanment, i això ho manifesten en contextos diferents (casa, escola, pati...)

La impulsivitat, s'observa per la impaciència,  actuen sense pensar, no són capaços de preveure les conseqüències dels seus actes, dificultant la seva adaptació al grup, familiar, escolar i social.

La inatenció, dificultat de mantenir-se en una tasca determinada de manera constant, es distreuen sovint, els costa organitzar les diverses tasques.

El nens petits de parvulari tenen una tendència a manifestar-se més moguts, són per naturalesa més sanguinis, però progressivament aquesta tendència ha de disminuir per progressar i adaptar-se en l'escolarització posterior ( primària i secundària).

Aquesta simptomatologia és una de les més usuals i greus d'avui en dia amb les que els pares i la societat ha de fer front.

Des de la pedagogia Waldorf es parla d'un trastorn que té a veure en el dèficit del desenvolupament del sentit vital (mesures d'alimentació, calor, cura corporal, cultiu del ritme respiratori i cultiu del somni, traumes...)
El sentit vital ens garanteix un sentiment de la existència en que un reposa en sí mateix, un sentiment de seguretat i constància.
Aquest nens amb TDAH rebutgen al llarg del dia l'estat de repòs, ja que aquest fa que la consciència es dirigeixi vers el cos i aleshores la sensació de malestar del sentit vital es fa evident. Són nens que es troben bé en llocs sorollosos, ja que això els distreu de si mateix, força addictes a la televisió, als dolços...


Són nens dotats freqüentment d'una intel·ligència superior i una pèssima integració motriu. Des d'una nova perspectiva  ajudant-los en aquest procés de millora de la consciència corporal incidim directament en les causes no en els símptomes.

   

27/3/12

Etiquetes psiquiàtriques???

Educativament requerim de les diverses etiquetes psiquiàtriques per aconseguir un tractament individualitzat i totalment diferenciat, no ens adonem que hi ha al darrera d'aquestes.
Actuem a partir de la simtomatologia no de les causes que l'originen...

14/2/12

La màgia dels contes

De petita recordo com m'agradava que em contessin contes, escoltava també discos de contes, amb els meus germans ens posàvem al costat del tocadiscs, encara recordo la veu de la caputxeta quan el llop se la volia menjar... llegia i rellegia els petits contes que la meva mare em comprava...he escrit fins i tot algun petit conte.

L'altre dia per atzar em va caure a les mans un gran llibre:

"Vivir la magia de los cuentos"d'Edouard Brasey i Jean-Pascal Debailleul, editorial EDAF.

El recomano a tothom que li agradin els contes, que cregui en la màgia, que vulgui aconseguir canvis en la seva vida, que necessiti contar-li contes al seu nen intern i que desitgi contar contes als seus fills.
En el conte el nen aprèn de les diverses narracions com el protagonista superara els obstacles a partir de l'accés a diversos recursos propis de vegades insospitats....
Per ajudar al desenvolupament emocional dels nostres fills, en pedagogia Waldorf es recomana als 6-7 anys contes de fades sobretot els clàssics europeus dels germans Grimm, 7-8 contes de faules, 8-9 mitologia...


El llibre explica com funciona la màgia dels contes. Parla de tres principis, de tres funcions bàsiques que és posen en funcionament amb els protagonistes del rei, l'heroi i la fada.
El rei vigila que tot estigui en ordre i quan sorgeix un problema és el qui dona la senyal d'alarma i formula la pregunta de canvi. L'heroi és el qui resol el conflicte, però necessita de l'ajut de la fada i aquesta fa que tot sigui possible per trobar la solució...


Laura Pla.

9/12/11

Connexia. Jocs i movimens per millorar l'aprenentatge.

Tallers per millorar l'aprenentatge i el rendiment esportiu amb kinesiologia.

Jocs i moviment per millorar l'aprenentatge.
10 i 11 de desembre


Kinesiologia esportiva
28 i 29 de gener del 2012





a càrrec de Werner Elsner instructor de Brain Gym

www.kinedeporte.com




2/12/11

La importància del joc


Què fa el nen quan juga?

Està totalment absort en el que està fent, gaudint plenament del moment, sense esperar res a canvi, sense haver de demostrar res a ningú, immers en l'activitat pel pur plaer de fer-la. A l'igual que un pintor quan pinta un quadre, o un músic quan interpreta o composa una obra. El nen, el pintor, el compositor experimenten la felicitat per l'alegria viscuda de realitzar l'activitat pròpia.
Es que s'anomena "flow"el fluir d'una acció a l'altra, realitzant una activitat per l'alegria que s'experimenta en fer-la sense necessitat de demostrar res als altres.

Quan d'adults ens redescobrim fastiguejats de la vida, no gaudint d'allò que estem fent, ens retrobem allunyats del nostre nen intern. Quines activitats quotidianes fem en les que hi ha una actitud interna de joc?
En el plaer del jugar es viu el moment present, no pendents del passat, ni somiant del futur, aprenem a mantenir una acció justa del aquí i ara, acció terapèutica de per si, acció que permet adonar-se de cada instant viscut, que trenca automatismes, inèrcies i que ajuda a construir l'adult del futur, un adult que realment es troba allà on vol estar.

En el dia a dia hem de donar temps als nens per jugar, deixar-los retrobar-se en el seu ritme de joc, en el seu ritme de pulsació, en el seu ritme de respiració...

A què tenim de jugar en la vida?






Laura Pla.

Els tres primers anys III

El despertar del pensar

Al primer any s'aprèn a caminar, al segon aprèn a nomenar , al tercer s'amplia el llenguatge, sorgeixen les primeres obstinacions, comença a despertar el pensar i es formen els primers records.

Comença nomenant les coses, les torna a repetir (memòria del llenguatge), necessari per la preparació del pensar.

Fases:

- memòria localitzada, impressions imprecises del primer any
- memòria ritmitzada, repetició contínua de paraules apreses en el segon any
- record temporal, records plens ordenats espacial i temporalment, en el tercer any

L'adquisició de la memòria és un requisit important per vivenciar la pròpia persona. Amb el caminar es domina l'espai, en la verticalitat es constitueix com una individualitat, amb el parlar aprèn a comunicar relacionant-se d'una forma nova, amb el pensar desperta per primera vegada la consciència del jo.




7/10/11

Els tres primers anys. II

L'adquisició de la parla.

A la culminació del caminar del primer any , li segueix l'adquisició del parlar ...

Etapes de la parla:

- primer crit del naixement
- joc amb els òrgans articulatoris, balboteig
- imitació sense sentit
- reacció a paraules parlades
- paraules soltes
- a la fi del segon any ja té assolides entre 500 i 600 paraules, base per la posterior construcció de la frase (el cap en el substantiu- el pensar, el tronc en l'adjectiu- sentir, les extremitats en el verb- acció)
- en el tercer any amb les paraules ja pot fer frases, a l'igual que del caminar evoluciona al córrer


Tripartició anatòmica.

El centre de la parla es troba en la laringe, en el cor s'equilibra el dalt-baix i davant-darrera. L'aire inspirat al servei de la parla arriba a baix als pulmons, alvèols, torrent sanguini fins sortir de nou amb l'expiració, al darrera en la trompa d'Eustaqui i al davant en la cavitat bucal. Així la parla descansa sobre la sang, escolta en les orelles y treballa en la cavitat bucal i nasal produint el llenguatge.


Tripartició del llenguatge: dir, nomenar i parlar.

- dir, expressió del que hi ha en l'ànima on es posa en contacte sang i aire, sentiments
- nomenar, de dalt de l'orella a la gola
- parlar, relació d'un mateix amb la parla, de la inhalació fins l'exhalació

Amb les síl·labes es construeix el dir, amb les paraules el nomenar i amb les frases el parlar.

Una visió integral de les diverses patologies del llenguatge (dislàlies, afàsies, quequeig...) ha de fer intervencions considerant la parla (dir, nomenar i parlar ) una unitat funcional del llenguatge que s'ha de mantenir en constant harmonia.




Els tres primers anys. I

El caminar, separació del jo i món.

L'aparell motriu en la seva integritat és una unitat funcional, una sèrie de músculs aïllats no mouen una extremitat. La Gestal del moviment s'articula en elements motors individuals que s'interrelacionen en grups de músculs. El moviment d'una part implica que d'altres han de situar-se en repòs.
En el primer any de vida s'adquireix el caminar, el mateix temps que la terra triga en fer una òrbita al voltant del sol, el caminar així queda inscrit en el ritme terra-sol.
Durant aquest període es parteix d'uns moviments automàtics i espontanis (reflexos primaris) per anar passant a uns moviments conscients, en una seqüència ordenada en sentit descendent, semblant a l'acte de néixer. Es comença amb el control dels ulls, cap, tronc i extremitats aconseguint la separació entre el jo i el món, adquirint el que s'anomena la consciència d'un mateix. Amb l'orientació s'adquireix el dalt/baix, amb el moviment el prop/lluny i amb el tocar el rodó/angulós, és un procés que s'inicia amb el mirar dels ulls, continua amb l'agafar de les mans i conclou amb el caminar dels peus.
Tota acceleració o endarreriment del caminar és un indicador en el procés de desenvolupament posterior.

"Los tres primeros años del niño"
Karl König

10/5/11

Curs "L'arbre genealògic floral"


El árbol genealógico floral (AGF)
Desarrollo: Heredamos y transmitimos nombres, vocación secretos, creencias, modos de amar y de odiar, salud, enfermedad formas de morir y transformar. Se trata de pautas que pueden repetirse a nuestro pesar o con nuestro asentimiento, y que dificultan o facilitan la realización individual, familiar y social. El árbol genealógico floral nos permite encontrar estos patrones, interpretarlos de un modo relevante, advertir sus beneficios pero tambien los riesgos de su repetición y, claro está, tratarlos floralmente.


Objetivos del curso:

  • Elaborar cada terapeuta su AGF. Observar su influencia en la construcción de sí del alumno.
  • Descubrir el sistema de relaciones, los obstáculos y las posibilidades del árbol personal.
  • Aprender a solicitar información familiar relevante.
  • Leer un genograma familiar y colocar esencias florales en los puntos más difíciles.
  • Aprender un procedimiento que facilitará el ordenamiento y recuperación de datos familiares.

Impartido por:
Susana Veilati. Terapeuta floral integrativa.
Directora de la Escuela Española de Terapia Floral. Creadora de la Terapia Floral Integrativa (TFI) Presidente de la Asociación de Terapeutas Florales Integrativos (AITF)

Autora de "Tratado completo de Terapia Floral", Ed. Edaf. Con consulta privada en Madrid desde 1992.

Fecha, hora y lugar: Reus 8-9 y 10 de julio 2011

Duración:
16 horas Precio: 160 euros

Requisitos:
conocimientos en flores de Bach

Email:
padmalaura@gmail.com

23/3/11

El sistema educatiu...

Redes87: "El sistema educativo es anacrónico" per Eduard Punset

L'escola encara ens prepara pel món industrial, on la producció mecànica i repetitiva és la base pel desenvolupament. No d'acord amb el món actual, on els avenços en ciència i tecnologia ens ha convertit en una societat de serveis i informació on el motor són la creativitat i les noves idees ...
Actualment els seus objectius econòmics, individuals i culturals , no garanteixen que en finalitzar els estudis l'estudiant treballarà i no afavoreixen el descobriment del seu talent personal...

Importància de la creativitat...

Ken Robinson, expert en educació realitza una argumentació divertida sobre la importància de la creativitat en el nostre sistema educatiu actual.


5/3/11

TV, ordinadors, videojocs, consoles ...

Us proposo un joc pares, necessitem dues persones.
Un de vosaltres s'ha de tapar els ulls i l'altre us ha de portar així a passejar una estona de la mà. La consigna és que al cap d'uns minuts us situïn al davant d'alguna cosa i us destapin els ulls uns segons, observeu allò que us mostrin com si fora la primera vegada que ho veiéssiu, lliure de judicis ni interpretacions.
Allò que vosaltres captareu és el que s'apropa més al que anomenem impressions sensorials en els nens.
Els nens durant el primer septenni (7 anys) rep impressions sensorials amb molta força, produint aquestes efectes sobre les diverses regions orgàniques dependents del sistema nerviós vegetatiu, lligades aquestes a més a més al procés anímic, Rudolf Steiner deia "tot ell és organisme sensorial". Els nens en aquest període necessiten forma, color i moviment pel seu bon desenvolupament anímic i corporal.

Què succeeix quan el nens miren la TV, juguen a l'ordinador, consoles...?
Els ulls s'orienten rígidament vers la pantalla. La rígida posició ocular muscular es transmet a la resta del cos, els nens resten immòbils al seu davant, els únics sentits que interactuen són la vista i l'oïda, més aquell canell i dit que no pot parar... afavorint una desintegració amb la resta de sentits.
El flux informàtic que la pantalla produït supera la capacitat receptiva del nen per elaborar-ho.
Les pantalles formades per punts més o menys lluminosos que es passen a gran velocitat en successió reticular produeixen una imatge i moviment aparent afavorint en el cervell corrents de pensament entretallades que afecten quan aquest es troba en procés de desenvolupament.

Quins són els efectes nocius d'aquests a posteriori?
  • De vegades es produeix una inquietud de moviment no natural que es relaciona amb la forçada quietud del moviment produïda al davant de l'ordinador...
  • Manca d'iniciativa, incapacitat de jugar "m'avorreixo" debilitament de la voluntat, augmenta la incapacitat per jugar independentment i amb fantasia.
  • Impressions en ràpida successió que afegeixen al seu món interior l'efecte "accions inconcloses" produint tensió i desassossec.
  • Manca de concentració, nerviosisme i fins i tot comportament agressiu.
  • Alteració del sistema nerviós i vida anímica.
  • Afavoreixen la no comunicació i interacció entre iguals, en casos extrems poden produir una alienació del món social.
  • Inhabilitat per interpretar missatges no verbals.
  • Els nous jocs que impliquen moviment són més proactius ja que impliquen més al cos, però quan es realitza un moviment de força amb aquest (ex:joc de tennis) al no existir una descàrrega de la força cinètica (no hi ha una pilota real) aquesta impacta amb les pròpies articulacions i pot produir tendinitis articulars.

Què tenen de bo aquest mitjans?

  • Amb un nen amb paràlisis cerebral un ordinador li pot servir com una via de comunicació alternativa.
  • Et dona possibilitats per accedir al món de la informació, però requereix de l'educació de l'adult per saber discernir la veracitat d'aquestes.
  • Les noves tendències de jocs que impliquen en la dinàmica d'aquest a tota la família poden ajudar a la cohesió d'aquesta.
  • No és el mateix un joc bèl·lic que un d'enginy. En la seva justa mesura els jocs de rol o estratègia que impliquen un pensament analític poden ajudar a aquest procés.

Hipotèticament un nen de 12 anys que veu la TV i juga amb aquests aparells tecnològics unes dues hores al diàries s'ha trobat gairebé un any de la seva vida totalment immobilitzat.

Atenció pares els primers 12 anys dels vostres fills són condicionats pel que seran en el seu futur!
És necessari una tria acurada dels diversos jocs, així com un horari raonable d'interacció amb aquests mitjans, sense oblidar-se dels altres jocs "els manipulatius, imaginatius i de cohesió de grup"


Laura Pla.

19/2/11

Curs monogràfic sobre el dormir.

DORMIR: la tercera part de la vida.
Dissabte 26-març de 2011

Dormir ocupa, o hauria d’ocupar, una part important de la nostra vida. D’un bon descans en depèn que l’endemà ens trobem desperts i amb ganes de començar un nou dia amb energia. En aquestes hores el cos fa la feina de autoreparar-se i preparar-se per un nou cicle d’activitat.

En aquest curset abordarem el fet del dormir des de diferents perspectives i amb diferents professionals. Us donarem eines pràctiques per harmonitzar el nostre dormitori i preparar el nostre cos per un descans de veritat i tot de consells que podreu aplicar de forma immediata.

1-Feng Shui i consells energètics per a dormir. A càrrec d’Albert Talarn. Consultor de Feng Shui.

2-La biologia del dormir i la geobiologia del dormitori. A càrrec de Josep Maria Llorach. Biòleg i consultor en geobiologia.

3-Sopars que ens alimenten, ens relaxen i ens preparen pel descans. A càrrec de Montserrat Joan. Pedagoga i experta en cuina saludable.

4-Pedagogia del dormir. A càrrec de Laura Pla. Psicopedagoga.

Més informació http://www.auri.cat

16/2/11

La felicitat

Un petit llibre que t'ajuda a ser feliç.
"Se feliz" Autor:
Sheehan, Monica. Editorial Roobin Book