Què és un trauma? El mite grec de Medusa.

Quan l'individu viu una situació com una amenaça pot respondre de tres maneres diferents, amb la lluita, la fugida o la immobilització. Aquesta última resposta es involuntària i sorgeix quan la situació ens sobrepassa en excés i ens quedem congelats de por...
Les causes són diverses: traumes fetals, natals, malalties greus, accidents, pèrdua d'un ésser estimat, maltracte físic, abús sexual, desastres naturals (incendis, inundacions), anestesies generals, amigdalectomies amb èter, immobilitzacions llargues...
No totes les persones viuen una mateixa situació per igual. Els recursos que disposem per fer front depenen de factors externs i interns. Allò que l'entorn ofereix a nivell de seguretat potencial que som capaços d'utilitzar, l'actitud psicològica i la nostra pròpia experiència.
El símptoma produeix un malestar, és la conseqüència del residu d'energia congelat que es queda en el sistema nerviós, quan no hem sigut capaços de completar el procés d'entrar, travessar i sortir de l'estat d'immobilització. El cos ha de contenir aquesta energia residual acumulada manifestant-se en símptomes diversos fisiològics i psicològics, com l'ansietat, la depressió, problemes psicosomàtics, de comportament ...
Es fa necessari retornar l'ànima que s'ha separat del cos, o utilitzant un llenguatge mèdic la integritat d'un cos físic que s'ha vist fragmentat pel trauma.
En el mite grec de la Medusa, Atenea la castiga convertint-la en un mostre, els cabells són serps i qui la mirava directament als ulls es convertia en pedra, quan Perseo es disposava a enfrontar-se contra Medusa Atenea li diu que no la mire directament i utilitzant l'escut per reflexar la imatge de la Medusa aconsegueix derrotar-la...
A vegades les persones traumatitzades es fixen en el trauma una i una altra vegada, i la situació viscuda els congela de nou, amb la utilització de les sensacions corporals es pot identificar on s'experimenta aquest trauma i d'aquí es poden buscar els propis recursos instintius ajudant-nos a crear el nostre propi escut per reflexar i curar el trauma.


"Curar el trauma"
Peter A. Levine

Què són les emocions?

Daniel Goleman defineix una emoció com un sentiment i pensament, l'estat biològic, l'estat psicològic i el tipus de tendència a l'acció que ho caracteritza.
Una resposta emocional es produeix per una estimulació captada pels nostres òrgans sensorials que van al talam, després al còrtex cerebral i més tard a l'amígdala on es desencadena una resposta. En situacions viscudes com a perilloses hi ha una via molt més ràpida, aquesta va del talam a l'amígdala directament sense fer un anàlisis de la situació en els hemisferis cerebrals.

Un trauma viscut en una primera infància deixa una memòria emocional a l'amígdala, on es guarda aquest tipus d'informació i en situacions similars posteriors poden tornar a desencadenar aquella resposta.
Exemple: si un nen petit es mossegat per un gos, aquest de gran pot arribar a tenir un pànic extrem cada vegada que un gos se li apropi.

Es pot parlar d'emocions bàsiques segons Paul Ekman reconegudes totes elles per persones de cultures diverses. Aquestes emocions bàsiques són : ira, tristesa por, alegria.
Un estat d'ànim es diferència d'una emoció en que aquest és més variable i dura molt més temps. La tendència habitual d'un estat d'ànim pot donar lloc a un temperament.

Article diari "El Periodico"

Article publicat en el diari "El Periodico" dilluns 9 de març del 2009 per Carme Escales.

Millorant la intel.ligència emocional

Daniel Goleman em el seu llibre "Inteligencia emocional" estableix relacions entre quocient intel·lectual i el nivell d'intel·ligència emocional.
Les persones amb un nivell alt de quocient intel·lectual, són persones intel·ligents però això no es cap garantia de prosperitat i felicitat.
Les persones amb una bona intel·ligència emocional disposen de molts més recursos i estratègies per la vida. Són persones que controlen els seus sentiments i saben interpretar i relacionar-se efectivament amb els sentiments dels altres, gaudint d'una situació avantatjosa en tots els dominis de la vida.
Per ajudar als nens a manegar-se en les seves emocions els podem identificar amb algun temperament (colèric, sanguini, flegmàtic, melancòlic) i des d'aquest potenciar-li aquells aspectes en que es troba més mancat.

Expressem les emocions!

Els nens aprenen per imitació tot allò que l'adult li mostra. Conscient i inconscientment s'aprenen maneres de fer i maneres de ser, fins i tot aprenem a configurar la nostra estructura corporal assenblant-la a la dels nostres pares.
Hi ha nens i també adults que no saben expressar allò que senten o que han sentit, que no són capaços de posar-li paraules perquè no se'ls hi ha ensenyat.
Les emocions no expressades es van acumulant i si un nen o adult viu o ha viscut successivament situacions traumàtiques, a la fi, com una olla exprés, esclata en una agressivitat incontinguda o per contra en una inhibició cada cop més gran.
Em d'ajudar a treure tot el que el nen porta a dintre que li bloqueja el seu potencial humà, no necessàriament amb paraules. Podem utilitzar la pintura, el modelat, el joc, la música, la psicomotricitat, el ball... com a actes creatius capaços d'alliberar el que hi ha en el nostre interior per generar individus més i més feliços.





Laura Pla.