Què és la psicopedagogia holística?

La psicopedagogia holística és un nou camí terapèutic on s'integren coneixements de psicopedagogia, pedagogia Waldorf, psicomotricitat, ioga terapèutic, kinesiologia educativa...
Totes aquestes disciplines, per separat, són tècniques completes en si.
Aquí, el conjunt de totes elles, s'integra per restablir l'equilibri harmònic del nen, respectant la seva individualitat, com un ésser únic, en interacció constant amb el seu entorn, que evoluciona vers la consciència de si mateix.


9/12/11

Connexia. Jocs i movimens per millorar l'aprenentatge.

Tallers per millorar l'aprenentatge i el rendiment esportiu amb kinesiologia.

Jocs i moviment per millorar l'aprenentatge.
10 i 11 de desembre


Kinesiologia esportiva
28 i 29 de gener del 2012





a càrrec de Werner Elsner instructor de Brain Gym

www.kinedeporte.com




2/12/11

La importància del joc


Què fa el nen quan juga?

Està totalment absort en el que està fent, gaudint plenament del moment, sense esperar res a canvi, sense haver de demostrar res a ningú, immers en l'activitat pel pur plaer de fer-la. A l'igual que un pintor quan pinta un quadre, o un músic quan interpreta o composa una obra. El nen, el pintor, el compositor experimenten la felicitat per l'alegria viscuda de realitzar l'activitat pròpia.
Es que s'anomena "flow"el fluir d'una acció a l'altra, realitzant una activitat per l'alegria que s'experimenta en fer-la sense necessitat de demostrar res als altres.

Quan d'adults ens redescobrim fastiguejats de la vida, no gaudint d'allò que estem fent, ens retrobem allunyats del nostre nen intern. Quines activitats quotidianes fem en les que hi ha una actitud interna de joc?
En el plaer del jugar es viu el moment present, no pendents del passat, ni somiant del futur, aprenem a mantenir una acció justa del aquí i ara, acció terapèutica de per si, acció que permet adonar-se de cada instant viscut, que trenca automatismes, inèrcies i que ajuda a construir l'adult del futur, un adult que realment es troba allà on vol estar.

En el dia a dia hem de donar temps als nens per jugar, deixar-los retrobar-se en el seu ritme de joc, en el seu ritme de pulsació, en el seu ritme de respiració...

A què tenim de jugar en la vida?






Laura Pla.

Els tres primers anys III

El despertar del pensar

Al primer any s'aprèn a caminar, al segon aprèn a nomenar , al tercer s'amplia el llenguatge, sorgeixen les primeres obstinacions, comença a despertar el pensar i es formen els primers records.

Comença nomenant les coses, les torna a repetir (memòria del llenguatge), necessari per la preparació del pensar.

Fases:

- memòria localitzada, impressions imprecises del primer any
- memòria ritmitzada, repetició contínua de paraules apreses en el segon any
- record temporal, records plens ordenats espacial i temporalment, en el tercer any

L'adquisició de la memòria és un requisit important per vivenciar la pròpia persona. Amb el caminar es domina l'espai, en la verticalitat es constitueix com una individualitat, amb el parlar aprèn a comunicar relacionant-se d'una forma nova, amb el pensar desperta per primera vegada la consciència del jo.