Existeixen diverses teories que expliquen el procés evolutiu del nen. Piaget, Vygotsky, sistèmica, antroposòfica, xácrica...
Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri).
0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix)
2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals)
7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions
11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu.
A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.
Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper.
La teoria sistémica té en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)
Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics.
Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament.
Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.
Piaget parteix d'una visió constructivista i interaccionista del desenvolupament cognitiu on l'individu construeix activament el seu coneixement mitjançant la interacció amb el medi. Un organisme vol assimilar noves experiències en els seus esquemes previs (equilibri) produint conflictes on s'hauria d'acomodar reorganitzant els esquemes anteriors (nou equilibri).
0-2 anys període sensoriomotriu, no hi ha representació interna dels esdeveniments externs, no pensa mitjançant conceptes (exemple si un objecte es tapa amb un mocador aquest pel nen ja no existeix)
2-7 anys període preoperatori, aquí es va graduant la capacitat de pensar (si tinc dos trossos de plastilina iguals i li ensenyo com faig un xurro llarg amb un d'ells a la fi del període ha de poder identificar que independentment de la llargada els dos trossos són iguals)
7-11 anys període d'operacions concretes, aquí ja hi ha un raonament lògic, pot fer seriacions i classificacions
11 anys endavant operacions formals, ja pot fer una abstracció sobre problemes concrets i reals que li permeten un raonament lògic inductiu i deductiu.
A Piaget se li fa una crítica per no contextualitzar, no hi paper del llenguatge i parlar d'estadis.
Vigotsky pretenia articular factors de naturalesa social i cultural amb elements psicològics, tenint en compte les motivacions i interessos parlant del que ell anomena la zona de desenvolupament proper.
La teoria sistémica té en compte el sistemes que tendeixen per natura a un equilibri, qualsevol canvi que es produeix dintre d'un sistema es troba sempre amb la resistència del propi sistema (exemple el sistema familiar constituït per tot els membres de la família que conviuen a casa, pare-mare-fill)El menor canvi dintre d'un sistema complexe activa una sèrie de reaccions en cadena que tendeixen a transformar l'equilibri en general (efecte papallona)
Piaget a fet un estudi a nivell mental psicològic del nen en les seves etapes evolutives. En canvi Steiner a donat un pas endavant correlacionant els resultats psicològics amb els corresponents fisiològics.
Steiner parla de la necessitat de conèixer el com es desenvolupa el nostre cos en els diferents anys considerant el cos com un vehicle que serveix per tots els nostres pensaments emocions i actuacions, si alguna cosa falla en aquest, les funcions psicològiques tampoc es produeixen correctament.
Exemples, tenint en compte els components fisiològics es parla del dormir les hores correctes del nen per posteriorment arribar a ser un individu despert. En un medi ambient mecanitzat (televisió, ordinador, consoles...)el nen es veu obligat a posicionar-se en una consciència de vigília a una edat primerenca generant un desequilibri psicològic-fisiològic. S'avança el psicològic al fisiològic a l'igual que si en els primers anys exigim un alt rendiment intel·lectual (sobreestimulació primerenca) es bloquegen les facultats creadores que encara han d'emmotllar el cos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada