Transtorn de comunicació parla i llenguatge I

Entre aquests hi ha:

1. La dislàlia
2. La disfonia
3. La disfèmia
4. La disglòssia
5. El retard del llenguatge: simple, moderat (disfàsia) o greu (afàsia)
6. El mutisme electiu

1.- La dislàlia és una alteració de la parla amb una mala articulació dels fonemes. Si aquesta alteració tingués una causa en el control muscular dels mecanismes de la parla per una disfunció del sistema nerviós central o perifèric estaríem parlant d'una disàrtria.

La dislàlia es caracteritza per:

• substituir un fonema en lloc d'un altre
• distorsionar un fonema (ex. fonema r per un so gutural)
• ometre un fonema que no se sap pronunciar
• inserir un fonema per ajudar-se en l'articulació d'una síl·laba

Les causes són molt variades:

• dislàlia evolutiva o fisiològica; deguda a una immaduresa dels òrgans bucofonatoris en el període d'adquisició del llenguatge oral que desapareix amb el temps ( les activitats respiratòries, de buf, de discriminació auditiva i de pràxies bucofonatòries són un programa adient de prevenció que beneficia a tots els nens)
• dislàlia audiògena; el nen té una deficiència auditiva ( aquí parlaríem de nens amb N.E.E.) en funció de la intensitat de la pèrdua seria més o menys greu
• dislàlia orgànica; deguda a una malformació orgànica, però si aquesta és una malformació de la boca estaríem parlant de disglòssia i de disàrtria si hi ha una alteració del S.N.C
• dislàlia funcional; és un mal funcionament dels òrgans bucofonatoris, no originat per cap causa aparent

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani
• Llenguatge dirigit sense referència visual (preguntes que la resposta impliqui articulació del fonema)
• Llenguatge dirigit amb referència visual (utilitzant fotografies que treballin el fonema)
• Llenguatge repetit (avaluant el fonema en totes les posicions dintre de la paraula)
• Avaluació de les bases anatomicofuncionals( discriminació auditiva, habilitat motora de la llengua, els llavis i el vel del paladar, respiració i buf)
  

Proposta d'intervenció

• Directa, ensenyant al nen al davant del mirall com ha d'articular el fonema alterat; a vegades en poques sessions el problema s'ha solucionat.
• Indirecta, on es treballaran les bases anatomicofuncionals implicades.
• Activitats de generalització, de llenguatge dirigit, repetit i espontani, ordre invers a l'avaluació).

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, psicomotricitat, sacrocranial...

2.- La disfonia és una alteració de la veu que pot afectar qualsevol de les seves qualitats (intensitat, to, timbre i duració). La seva etiologia pot ser orgànica, per lesions en els òrgans de la fonació, i funcional, per una excessiva tensió de les cordes vocals.

Avaluació

• Observació del llenguatge espontani (fonació)
• Observació del grau de relaxació i tonicitat corporal del cos (tensió-distensió)
• Com és la seva respiració, superficial, profunda, toràcica, abdominal.
• Test kinesiològic que ens indiqui el grau d'estrès emocional, autoestima.

Proposta d'intervenció

Aquesta ha d'incidir en els mateixos aspectes que l'avaluació, afavorint amb exercicis motrius una respiració fisiològica completa, i millorant la tensió corporal excessiva.

Alternatives :Les flors de Bach poden ajudar en l'àmbit emocional, les sessions kinesiològiques, els massatges, sessions de sacrocraneal...

3.- La disfèmia, quequeig fàcil d'identificar i més difícil de rehabilitar. En la seva etiologia no es troba una anomalia orgànica, d'origen multifactorial.

Avaluació

Cal tenir en compte els antecedents familiars, l'historial personal del nen i el grau d'intensitat del símptoma.

Proposta d'intervenció

Activitats de relaxació, tècnica de Jacobson

Activitats de respiració, treballant amb la respiració nasal, bucal, toràcica, abdominal, superficial, profunda, amb la inspiració, l'expiració i diversos ritmes respiratoris.

Exercicis de fonació, afavorint la gesticulació en la parla per evitar rigidesa, ensenyant-li a expulsar l'aire previ a una emissió vocal, ensenyant-li a tenir una parla rítmica amb un metrònom, seguiment de parla en ombra (repetint el que està escoltant), joc de quequeig voluntari ...

Alternatives: massatge, flors de Bach, sessions kinesiològiques, sacrocranial...

4.- La disglòssia són les alteracions produïdes per malformacions orgàniques o anatòmiques. En la seva etiologia podem trobar-nos amb malformacions labials, mandibulars, dentals, linguals i palatals.

Avaluació

Observarem la formació dels llavis, els maxil·lars, la llengua, el paladar, la cavitat oral amb estratègies de:

• llenguatge espontani
• llenguatge dirigit amb referència visual
• llenguatge dirigit sense referència visual
• llenguatge repetit (síl·labes, paraules i frases)

Proposta d'intervenció

• Dependrà del tipus d'alteració que presenta el nen, a vegades és necessari una intervenció quirúrgica.
• Exercicis diversos de mobilització de llavis, llengua i cavitat bucal.
• Activitats pròpies de correcció de dislàlies.

Alternatives: teràpia sacrocranial, psicomotricitat...